La Filosofia de Plató: Ànima, Mons i Educació per a la Justícia

L'Objectiu de Plató: Justícia i l'Ànima

L'objectiu principal de Plató era crear homes d'estat savis i instaurar un règim polític just. Quan Plató parla de l'ànima, la considera l'instrument de coneixement per excel·lència, ja que només l'ànima ens porta a les Idees. L'ànima té un món propi que no és el de la matèria, sinó el de l'esperit. Segons Plató, l'ànima compleix tres funcions fonamentals:

• Ànima racional: Associada als pensaments. És l'ànima superior, pròpia dels filòsofs i governants, dedicada a la raó. La seva virtut és la prudència. La forma d'Estat corresponent és l'aristocràcia.
• Ànima irascible: Lligada als sentiments. És l'ànima dels soldats, defensors de l'ordre a la polis. La seva virtut és la fortalesa. La forma d'Estat corresponent és la timocràcia.
• Ànima concupiscible: Relacionada amb els desitjos. És l'ànima dels obrers, artesans i productors. La seva virtut és la moderació. La forma d'Estat corresponent és la democràcia.

Cadascuna d'aquestes ànimes té una virtut pròpia i, per tant, pertany a una classe social específica. Una societat justa és aquella que conjuga el tipus d'ànima de cada individu amb la seva funció social i política. L'estructura d'una polis justa hauria de reflectir l'estructura de les ànimes dels ciutadans que la formen. Quan l'ànima (l'ésser profund de l'home) i la funció social coincideixen, aleshores l'home és just i la ciutat és feliç.

La Teoria dels Dos Mons de Plató

Plató distingeix clarament dos mons: per una banda, el món sensible, fet de coses materials, de realitats físiques o psicològiques, i d'opinions purament subjectives; i per l'altra, el món intel·ligible, fet d'Idees o Formes pures. El món intel·ligible pot ser pensat (s'hi arriba amb la reflexió moral i la purificació de l'ànima), però no en tenim, ni en podem tenir, cap experiència sensible (no el podem tocar, ni veure).

El món sensible és el que percebem pels sentits. Allà trobem les coses belles, els actes justos, etcètera. És a dir, diversos graus de la bellesa o de la justícia que són realitats intel·ligibles. El món sensible és aparença i pluralitat, però no seria possible comprendre aquesta diversitat si no existís una Idea que la unifiqués. El món sensible és el món de l'opinió (Doxa). En canvi, el món intel·ligible és necessitat.

Per arribar al món intel·ligible només hi ha un camí: la perfecció de l'ànima a través de la dialèctica. El món intel·ligible no el podem conèixer a través dels sentits perquè és espiritual; és el món de la ciència (Episteme). Per passar del món sensible al món intel·ligible cal un procés de purificació de l'ànima. Cal destacar que, entre les Idees pures, la superior és el Bé. La Idea del Bé suprem és la Idea de la raó per excel·lència de Plató.

Conèixer és Recordar: La Teoria de la Reminiscència

Aleshores, com és possible conèixer les Idees (el veritable objecte del coneixement) si pertanyen a un altre món diferent del nostre? A aquesta pregunta Plató respondrà amb la teoria de la reminiscència. Per a Plató, conèixer és recordar. L'ànima humana, abans d'encarnar-se en un cos, vivia en el món de les Idees, les quals contemplava. El coneixement de les Idees és, doncs, el record (reminiscència) del que ja hi ha en l'ànima.

L'Educació en Plató: Camí cap a la Veritat i el Bon Govern

Finalment, per a Plató, l'educació era essencial. La finalitat de l'educació és despertar les capacitats intel·lectuals innates i guiar l'ànima cap a allò vertader. Aquesta concepció ve representada en el cèlebre Mite de la Caverna.

Plató dividia l'educació en dos nivells:

1. El nivell primari: Comú a tots els ciutadans, comprèn la gimnàstica i la música (que inclou l'art i la poesia). Amb la pràctica d'aquestes disciplines es pretén obtenir un desenvolupament harmoniós del cos i de l'ànima.
2. El segon nivell: Es reserva per a aquells que demostrin millors qualitats, tinguin facilitat per aprendre i estimin la veritat i la justícia: els futurs governants. Estudiaran detalladament matemàtiques, geometria, estereometria, astronomia i harmonia, disciplines que serviran com a preparació per a la ciència suprema, la dialèctica, que els proporcionarà el coneixement de la veritat i del Bé. Als trenta anys ja seran aptes per aprendre la dialèctica i, finalment, als cinquanta anys podran esdevenir filòsof rei. Cal destacar que el filòsof rei (saber + poder) és un governant que coneix el que és bo perquè ha dedicat la seva vida a l'estudi del Bé i, en conseqüència, és qui el pot portar a la pràctica. Plató admet, fins i tot, que el filòsof rei pot mentir si ho fa amb bona intenció, per a governar millor la ciutat.