Filosofia i Pensament: Hegel, Schopenhauer i Nietzsche

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,31 KB

Pensament Filosòfic i Conceptes Clau

L'Esquerra Hegeliana i la Dialèctica

Hegel (segle XIX) és un pensador que utilitza el concepte de dialèctica com a motor que impulsa el progrés de la història cap a un perfeccionament. Per a ell, la dialèctica consta de tres fases: en un inici hi ha una tesi o idea, a la qual s'oposa una antítesi (que entra en conflicte amb la tesi) i de la qual sorgeix una síntesi (una idea que recull el millor de la tesi i l'antítesi), que posteriorment es converteix en una nova tesi.

Wagner i la seva Relació amb Nietzsche

Punts en Comú: L'Esperit Lliure

Discordances que Van Trencar la Relació

  • Esperança en el canvi cultural.
  • Artista creador (com els pares del teatre grec arcaic), que li recorda la tragèdia grega.
  • Esperit lliure.
  • Revelador del misteri de la vida (supera la dicotomia bo/dolent, convida a la reflexió).
  • Obra d'art total (Òpera de Bayreuth).
  • Intuïció de l'Übermensch (l'home total), capaç de superar la mediocritat.
  • Recuperació de la mitologia popular alemanya.
  • Parsifal: òpera basada en el cristianisme.
  • Antisemitisme.
  • Obsessió pels diners.
  • Narcisisme.
  • Pessimisme.
  • Patriotisme: incompatible amb l'ideal nietzscheà.

Schopenhauer: El Món com a Voluntat i Representació

En contra de l'idealisme absolut de Hegel, Schopenhauer pensa que no hi ha cap progrés en la història; la considera una repetició constant del mateix drama. La vida presenta dues facetes:

Representació

Voluntat

  • Part visible: la màscara.
  • Il·lusió, somni.
  • Falsa, insubstancial.
  • Veritable realitat.
  • Força còsmica i material que busca l'autoconservació.
  • Es manifesta en tots els éssers.
  • No es veu; necessita representació.
  • Força sense objectiu, irracional.
  • Fonament últim, destí que ens domina.

La voluntat està condemnada a materialitzar-se en representacions i, per tant, qualsevol esforç per manifestar-la és inútil. L'ésser humà està condemnat al fracàs, excepte en el cas de l'art i la música. L'art i la música manifesten el misteri de la vida; són un art consolador (perquè són immaterials i el dolor es troba en la matèria) i apropen l'ésser humà a la voluntat lliure. Com va dir Nietzsche: "Sense música la vida seria un error".

La Genealogia de la Cultura en Nietzsche

Genealogia: És un mètode de pensament que consisteix a descendir a les fonts, a tornar enrere fins a l'origen d'un concepte. No és simplement història, ja que no només vol reconstruir el moment i la situació originària dels esdeveniments, sinó que busca el descobriment i una actitud crítica: com hem arribat al present (què ha passat perquè el present sigui així?). Cerca "el valor de l'origen i l'origen dels valors". Així ho demostren les obres de Nietzsche: El naixement de la tragèdia, La genealogia de la moral i Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.

El Naixement de la Tragèdia Grega

Nietzsche considera que la tragèdia grega és allò que cal recuperar, ja que simbolitza la creativitat i és afí a la vida. S'oposa a la classificació de la història de Grècia en tres períodes i, sobretot, a la valoració que implica:

  • La Grècia arcaica (s. VII-VI aC): És considerada una etapa obscura, però per a Nietzsche és la millor, el període més ric, el d'alguns antics savis com Heràclit i on sorgeix el teatre tràgic.
  • La Grècia clàssica (s. V-IV aC): Considerada una etapa gloriosa (Pèricles, Sòcrates i Plató), per a ell és on comença l'immens error: la cultura occidental.

Entradas relacionadas: