Filosofia i Pensament: Hegel, Schopenhauer i Nietzsche
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,31 KB
Pensament Filosòfic i Conceptes Clau
L'Esquerra Hegeliana i la Dialèctica
Hegel (segle XIX) és un pensador que utilitza el concepte de dialèctica com a motor que impulsa el progrés de la història cap a un perfeccionament. Per a ell, la dialèctica consta de tres fases: en un inici hi ha una tesi o idea, a la qual s'oposa una antítesi (que entra en conflicte amb la tesi) i de la qual sorgeix una síntesi (una idea que recull el millor de la tesi i l'antítesi), que posteriorment es converteix en una nova tesi.
Wagner i la seva Relació amb Nietzsche
Punts en Comú: L'Esperit Lliure | Discordances que Van Trencar la Relació |
|
|
Schopenhauer: El Món com a Voluntat i Representació
En contra de l'idealisme absolut de Hegel, Schopenhauer pensa que no hi ha cap progrés en la història; la considera una repetició constant del mateix drama. La vida presenta dues facetes:
Representació | Voluntat |
|
|
La voluntat està condemnada a materialitzar-se en representacions i, per tant, qualsevol esforç per manifestar-la és inútil. L'ésser humà està condemnat al fracàs, excepte en el cas de l'art i la música. L'art i la música manifesten el misteri de la vida; són un art consolador (perquè són immaterials i el dolor es troba en la matèria) i apropen l'ésser humà a la voluntat lliure. Com va dir Nietzsche: "Sense música la vida seria un error".
La Genealogia de la Cultura en Nietzsche
Genealogia: És un mètode de pensament que consisteix a descendir a les fonts, a tornar enrere fins a l'origen d'un concepte. No és simplement història, ja que no només vol reconstruir el moment i la situació originària dels esdeveniments, sinó que busca el descobriment i una actitud crítica: com hem arribat al present (què ha passat perquè el present sigui així?). Cerca "el valor de l'origen i l'origen dels valors". Així ho demostren les obres de Nietzsche: El naixement de la tragèdia, La genealogia de la moral i Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.
El Naixement de la Tragèdia Grega
Nietzsche considera que la tragèdia grega és allò que cal recuperar, ja que simbolitza la creativitat i és afí a la vida. S'oposa a la classificació de la història de Grècia en tres períodes i, sobretot, a la valoració que implica:
- La Grècia arcaica (s. VII-VI aC): És considerada una etapa obscura, però per a Nietzsche és la millor, el període més ric, el d'alguns antics savis com Heràclit i on sorgeix el teatre tràgic.
- La Grècia clàssica (s. V-IV aC): Considerada una etapa gloriosa (Pèricles, Sòcrates i Plató), per a ell és on comença l'immens error: la cultura occidental.