Filosofia: Origen, Característiques i Branques Clau

1. Origen de la Filosofia

La paraula filosofia prové del grec i significa amic o amant de la saviesa. Així, la filosofia constitueix el desig de conèixer. Quan parlem de filosofia, parlem d'una manera peculiar de saber: allò que és racional, sistemàtic i crític.

El naixement de la filosofia és a Jònia en el segle VI a.C. Això passa perquè per primera vegada l'ésser humà mira el que l'envolta convençut de l'existència d'una explicació racional; per tant, s'abandona una explicació mitològica per donar pas a una explicació filosòfica.

2. Els Mites

Els mites constitueixen un dels primers intents de l'ésser humà de fer-se càrrec del món que l'envolta.

Característiques dels Mites:

• Recorren a personatges llegendaris: En el mite, les forces de la natura estan personificades i divinitzades.
• Són relats fantàstics: Malgrat que el coneixement mític es basa en una observació atenta de la natura i en la captació dels problemes de l'existència humana, les seves explicacions no són racionals, ja que no es justifiquen ni demostren.
• L'autor del mite sempre és desconegut i col·lectiu: Al contrari del que passa en teories científiques o filosòfiques, no són creació conscient i intencionada d'una persona, sinó que són conseqüència d'una formació lenta, espontània i popular.
• Tenen un caràcter tradicional i acrític: Els mites es transmeten de pares a fills i els membres que el reben no participen activament en la seva formació. No se solen revisar, criticar ni modificar. S'accepten i s'assumeixen tal com vénen donats per la tradició.

3. El Pas del Mite als Logos

La filosofia sorgeix com un pensament oposat al mitològic, al segle VI a.C. amb els pensadors de l'Escola de Milet. Fa referència al fet d'abandonar gradualment el mite i substituir-lo pel logos (raó). Representa l'aparició del pensament racional i reflexiu quan l'ésser humà s'acosta a la natura intentant trobar explicacions del que passa que no apel·lin als desitjos dels déus, sinó a explicacions que sorgeixin de l'observació de la realitat i de la reflexió racional sobre aquesta.

4. Què és la Filosofia?

Aquesta qüestió és un problema filosòfic, ja que encara no s'ha obtingut resposta única i satisfactòria. La filosofia és el resultat d'una activitat que és la recerca del saber. Hi ha una cosa que sí que la diferencia d'altres tipus de coneixement: el seu caràcter racional, sistemàtic i crític.

• Racional: Perquè es basa en argumentacions lògiques i en observacions de l'experiència. No es limita a assenyalar que les coses són d'una manera, sinó que intenta descobrir per què són així. I per fer-ho, ho fa amb demostracions i reflexions lògiques.
• Sistemàtic: Ja que exigeix que totes les afirmacions estiguin relacionades i jerarquitzades, de manera que l'explicació de qüestions particulars es basi en aspectes més generals.
• Crític: No admet res sense un examen racional previ i postula que qualsevol coneixement ha de ser revisat i rebutjat si es troben raons per fer-ho. En altres tipus de coneixement, com ara el mitològic, això no passa.

5. Filosofia i Ciència

Tales de Milet (630-546 a.C.) és considerat el primer filòsof i també el primer científic. Actualment, consideraríem que Pitàgores, Aristòtil o Descartes són científics a més de filòsofs.

Durant molts segles no hi va haver distinció entre l'activitat filosòfica i la científica, ja que en tots dos casos:

• Són sabers racionals i sistemàtics que pretenen trobar veritats universals sobre el món.
• Comparteixen el mateix objecte d'estudi i es plantegen preguntes semblants.

A partir del segle XVI i del naixement de la ciència moderna, es produeix un allunyament entre filosofia i ciència, ja que les ciències experimentals adquireixen característiques específiques com aquestes:

• Les lleis i les teories científiques es formulen en llenguatge matemàtic i han de ser comprovables en l'experiència per tal de ser acceptades com a vàlides.

La relació entre filosofia i ciència continua sent estreta, ja que una part de la filosofia s'ocupa d'analitzar, valorar i qüestionar els mètodes, la fiabilitat, els límits de la ciència i les seves implicacions.

6. Filosofia i Religió

La relació entre filosofia i religió ha viscut els seus alts i baixos: moments de connexió profunda i moments de distanciament. Però entre totes dues es produeixen nombroses coincidències:

• Comparteixen interessos similars: comparteixen inquietuds i problemes.
• La dimensió pràctica també és la mateixa: pretenen ensenyar-nos a dur una bona vida, per la qual cosa ens ofereixen normes de com hem d'actuar.

També tenen unes diferències que són el tipus de saber. En la filosofia constitueix una forma de saber racional i crítica que, sovint, comporta incertesa i dubtes; i la religió és una forma de saber basada en la fe i que, per tant, es caracteritza per la creença de les veritats revelades.

7. Les Branques de la Filosofia

La filosofia pretén ocupar-se de tota la realitat. La filosofia s'ha anat especialitzant i dividint en diverses branques:

• Metafísica: La part que s'ocupa de l'ésser, és a dir, de les propietats de tot el que és o existeix; una branca de les més antigues.
• Lògica: S'ocupa dels raonaments expressats lingüísticament. N'estudia l'estructura, la forma i la correcció.
• Epistemologia: Teoria del coneixement i s'ocupa de qüestions com ara què és el coneixement, els tipus i les formes de coneixement, la ciència, els límits del que podem conèixer...
• Ètica: Codis morals, normes morals, fomentació d'aquestes normes, la validesa, la universalitat.
• Estètica: Interessada per l'art i la bellesa en general, la filosofia estètica té un coneixement recent (S.XVIII).

La filosofia no s'ocupa de tot l'àmbit del que és real, sinó també de la validesa i la fomentació d'altres disciplines.

La Contribució de la Dona a la Filosofia

• En l'Antiguitat: Hipàtia (370-415): filòsofa neoplatònica i gran matemàtica, professora a la cèlebre escola d'Alexandria, que va morir assassinada per defensar les seves idees.
• Als segles XX i XXI: Hannah Arendt: dedicada a la política i sociologia. Pensadora d'origen jueu que va escriure sobre l'activitat política, el totalitarisme i la modernitat; va ser la directora de l'organització per a la reconstrucció de la cultura jueva.

Sentit i la Necessitat de la Filosofia

L'Escàndol de la Filosofia

Les crítiques que se li han fet són:

• La manca d'acord en la metodologia, en els pressupòsits i en les diverses teories explicaria la varietat de corrents filosòfics contradictoris.
• El seu caràcter residual: La filosofia amb el temps s'ha anat esqueixant del gran tronc comú de les actuals ciències específiques (física, psicologia, sociologia, la lingüística...). Per alguns pensadors, el que avui forma part de la filosofia són futures ciències que encara no han aconseguit prou maduresa per independitzar-se.
• La futilitat dels seus problemes: Els problemes filosòfics són subtils, passatemps mancats d'importància.
• El seu hermetisme: L'ús d'una terminologia molt especialitzada la converteix en una activitat reservada als doctes i els especialistes i, d'altra banda, pel caràcter insoluble de les qüestions de les quals s'ocupa, malgrat tot l'interès que representen per a l'ésser humà, sembla impossible donar-los una solució satisfactòria.

L'actitud filosòfica: plantejaments filosòfics que neixen de l'admiració i la sorpresa.

Vigència de l'Actitud Filosòfica

Característiques de l'Actitud Filosòfica:

• Problematitzadora: Manera peculiar d'abordar els problemes, més que no pas de resoldre'ls.
• Universalista i interdisciplinària: Intenta abastar tota la realitat. La filosofia serveix per establir unions entre les diverses ciències, entre la ciència i la vida quotidiana, entre la ciència i l'ètica, entre l'ètica i l'art, etc.
• Crítica: Investigació radical, la filosofia qüestiona tot el que té alguna pretensió de coneixement. Intenta descobrir errors i manipulacions ideològiques.
• Clarificadora: Molts problemes es deuen a confusions creades per una comprensió deficient del nostre llenguatge. La filosofia és una activitat que consisteix en l'anàlisi conceptual.
• Pràctica: La intenció de la filosofia és orientar-nos en la vida. La filosofia és un art de viure i que, si no serveix per a la vida, no serveix per a res.