Filosofia Occidental: De Nietzsche a les Teories Polítiques Modernes

Nietzsche: Crítica a la Cultura Occidental

En la segona meitat del segle XIX, apareix la crítica contra la cultura occidental. Sorgeixen pensadors que tenen en comú la preocupació per la vida, ja que estan cansats del caràcter abstracte del pensament filosòfic. Nietzsche va defensar una filosofia centrada en la vida, per aquest motiu critica la filosofia occidental afirmant que s'ha equivocat de camí. Afirma que el seu error principal és una visió excessivament racional del món.

L'atac més radical a la cultura occidental el dirigeix contra la moral cristiana, ja que aquesta és antinatural, pel fet que dona més importància a una sèrie de valors dolents; és una moral vulgar, i el cristianisme és l'enemic moral de l'home. Per tant, s'ha d'acabar amb Déu. Zaratustra serà qui defensarà la mort de Déu, cosa que significarà l'alliberament del món. Segons Nietzsche, s'ha donat massa importància a la raó.

Per això, Nietzsche reacciona i defensa que l'home occidental ha de convertir-se en un superhome, gràcies a la transvaloració moral. Això implica invertir els valors de la cultura occidental. El superhome és l'home que viurà una vegada es produeixi la transmutació dels valors. És l'home que estima la terra. Els seus valors són la salut, la voluntat forta i l'amor. La seva única llei és la pròpia naturalesa. Per arribar a ser un superhome, s'ha d'expulsar Déu.

Conceptes Fonamentals: Natura i Cultura

Natura

El terme "natura" s'aplica a un conjunt d'éssers naturals que són els oposats dels éssers artificials. Per altra banda, s'aplica a allò que defineix alguna cosa, és a dir, es refereix a l'essència, la composició de les coses. Gràcies a això, una cosa és com és. En aquest sentit, la naturalesa humana és la nostra essència.

I per últim, el significat que li dona la biologia: la natura d'un ésser es circumscriu a l'herència congènita dels progenitors. Per tant, per a la biologia, l'ésser humà és un sistema viu, un compost orgànic.

Cultura

La "cultura" és un terme que fa referència a allò que l'ésser humà adquireix de forma espontània. La cultura és la manera de viure, pel fet que engloba les creences, les actituds, les religions, etc. Aquestes s'adquireixen socialment, ja que és així com l'humà aprèn els comportaments.

La cultura és una configuració mental inventada que es transmet de generació en generació i està present en totes les societats. Els humans compartim similituds en familiars i amics. A l'hora d'aprendre una cultura, la persona de major edat indueix la menor cap als seus ideals; a això li anomenen enculturació, que es realitza per mitjà del llenguatge.

Visions de la Cultura: Etnocentrisme, Relativisme i Pluralisme

Etnocentrisme

Consisteix a creure que la pròpia cultura és l'única adequada i superior a qualsevol altra. Aquesta és la postura que han adoptat les cultures imperialistes a l'hora d'envair altres pobles. La conseqüència d'això és identificar el desenvolupament cultural exclusivament amb la pròpia cultura. Aquest pensament sol anar lligat amb actituds violentes, com el racisme, la xenofòbia o l'aporofòbia, coses que desencadenen en genocidis.

Relativisme Cultural

Sorgeix amb l'objectiu de superar l'etnocentrisme. En aquest corrent, totes les cultures són igual de dignes. Aquesta postura va fomentar la tolerància, però sorgeix el problema que no fomenta el diàleg i que, si defensem tots els costums, podem estar defensant comportaments que atempten contra la dignitat humana.

Pluralisme Cultural

El pluralisme defensa la interculturalitat. Proposa un model en què totes les cultures siguin iguals en condicions, i que, encara que siguin diferents, tinguin els mateixos valors de dignitat i drets.

Teories Polítiques: Plató i Aristòtil

Plató: La Justícia com a Fonament de la Polis

Per a Plató, l'home signa el contracte de ciutadania en què elegeix pertànyer a un estat i complir les lleis. En Plató, la concepció ètica i política giren entorn de la justícia, que és el fonament de la ciutat-estat, i la llei justa és l'essència del dret. La política és l'estudi de les normes i dels principis teòrics del govern.

Per a Plató, els justos mereixen les dignitats de l'estat. S'arribava a ser just després de tenir una educació, raó, fortalesa i prudència. Això només es podia obtenir en l'edat madura, i eren aquests els destinats a governar la polis. Plató classifica el govern en:

• Aristocràtic
• Democràtic
• Oligàrquic

I les seves desviacions en:

• Timocràcia
• Demagògia
• Tirania

Aristòtil: L'Home com a Animal Polític

La societat, per a Aristòtil, és una cosa natural. Per a ell, l'home és un animal polític; allò que el caracteritza és viure en societat. L'estat és una organització política que resulta de l'associació d'individus. La seva finalitat és resoldre les necessitats de les famílies. Les associacions de famílies donen lloc als llogarets, i això a ciutats.

La política pertany al ciutadà, i només aquest participa en els poders públics. Quant a política, Aristòtil es basa en l'interès comú. Per a ell, la millor forma de govern és la democràcia moderada.

Teories Modernes de l'Estat

Hobbes: L'Absolutisme i el Contracte Social

Hobbes concep l'estat com a resultat d'un pacte, el contracte de comunitat. L'ésser humà cedeix part de la seva llibertat a una entitat superior que evita els conflictes socials. Això ha de ser així, ja que l'ésser humà és egoista i antisocial per naturalesa i tendeix a satisfer els seus interessos. L'estat és un poder total que dicta les lleis i la moral.

Locke: El Liberalisme i els Drets Naturals

Locke afirma que la societat era, a l'origen, en l'estat de natura, que consisteix en el fet que els éssers humans gaudeixen de drets naturals. Però els individus van violar aquesta llei natural, per això els béns de cada persona no estan fora de perill. Per a garantir una vida digna, els individus cedeixen els seus drets als sobirans. Això és un pacte social.

Locke arriba a la democràcia liberal, que consisteix en un sistema en què els individus elegeixen els governants periòdicament.

Rousseau: El Sobiranisme i la Voluntat General

Per a Rousseau, el dret a governar depèn de la voluntat general dels governats; la sobirania deixa de residir en una persona i es trasllada a un conjunt. Per a Rousseau, l'estat de natura es caracteritza per la llibertat i la igualtat.

En l'estat social, hi ha d'haver un acord entre ciutadans per a solucionar els problemes, i per tant neix la necessitat d'un contracte social que consisteix en un pacte en el qual s'eliminen els egoismes. El poder polític que Rousseau proposa és la democràcia directa. L'estat és un mitjà de desenvolupament moral de la humanitat. El pensament de Rousseau va ser un dels pilars fonamentals del liberalisme, i en aquest pensament va fer aportacions Montesquieu.