La Filosofia de Nietzsche: Nihilisme i Superhome

Déu ha mort:

Nihilisme (el no-res, no tenir cap ideal ni referència a seguir). Representa el fi de tota concepció idealista i el fi de la metafísica occidental, i que Nietzsche reprèn en el Zarathustra. És la negació de tots els trasmons inventats per la religió. L’enemic: idea de Déu, interpretada com a fonament del món vertader. L’esperit lliure és capaç d’assumir la mort de Déu, de perdre-li el respecte, acabar amb la metafísica i acceptar que res ha de posar-se al seu lloc.

Transmutació de valors:

Crear uns nous valors oblidant-nos dels que obtenim i ens adoctrinen en la tradició jueva-cristiana. Generar els valors d'un mateix a partir de la voluntat de poder de cada un. No es tracta d'una inversió d'aquests. Nietzsche proposa una nova inversió dels valors. Creu que la moral cristiana consisteix en el ressentiment, una condemna de la vida. Diu que aquesta serà substituïda per una moral sana guiada per valors que diuen “sí” a la vida, a les passions i els instints. El “líder” d'aquesta nova moral seria el superhome, capaç d'assumir la mort de Déu, la “pesada càrrega” de l'etern retorn i “d'espiritualitzar les passions”.

El Superhome:

El gran creador de valors. El superhome podem ser tots. Accepta una nova realitat. Amb la mort de Déu, neix el superhome, i apareix l'últim home (ha substituït a Déu per bàsicament la seva comoditat, no és capaç de menysprear-se a si mateix i creu que ha inventat la felicitat; un home la vida del qual, sense Déu, manca de sentit, i que representa la ruïna de la civilització i és la culminació de la decadència). El superhome és qui assumeix amb totes les seves conseqüències la mort de Déu i no el substitueix per altres valors. En aquest sentit, és el més fort, l’autèntic filòsof, ja que no precisa d’uns falsos valors; és el que supera la prova de l’etern retorn, el creador d’uns nous valors.

La voluntat de poder:

Sempre que et preguntin si vols tornar a viure la vida que has viscut, has de dir que sí. Per això, has d'actuar sempre envers a voler tornar a repetir la teva vida. Has de tenir una voluntat de vida i de viure. Disfrutar d'aquesta vida terrenal: imperatiu nietzschià.

Etern retorn:

Sempre voler repetir la vida que has viscut, acceptant allò dolent i bo, ja que si ho acceptem, tot es convertirà en instants bons. És un “sí” a la vida = el vitalista. Es tracta del seu pensament «més profund», i també del més difícil de captar.

1. Mort de Déu:

Suposa la mort de tots els valors i tots els ideals. No creu en allò que comporta un món ideal (art, filosofia, religió…) com la metafísica en la filosofia, per exemple.

2. Inversió de valors:

Inversió de tots aquells valors que s'havien considerat com a negatius [origen de la moral: moral dels senyors - moral dels esclaus]. Els valors cristians, per exemple, són valors empobrits (humilitat, caritat, bondat...) que van en contra de dir “sí” a aquesta vida, que és l'única que tenim, i de la voluntat de poder (a les passions de cada un, el plaer, el aquí i ara).

3. El superhome:

L’encarregat de fer aquesta transvaloració és el superhome, que és aquell capaç de dir el “sí, vull”, en comptes de “haig de” i aplicar-ho en els seus actes i voluntat. L'objectiu d’aquests nous valors és:

4. Voluntat de poder:

Voluntat de vida, voluntat de fer. Fer el que realment un mateix vol. Realitzar-se. Arribar a ser allò que ets.

5. Etern retorn:

Si he viscut una vida de superhome, voldré repetir-la mil cops; sinó, rebutjaré aquesta idea.

Filosofia de la nit:

Critica la postura apol·linea d'afrontar les coses. Va relacionada amb la mort de Déu. Amb ell moren els ideals i critica aquesta forma de quan et passa alguna cosa dolenta, amagues la sota una idea trascendental. Dionís: part irracional de la vida, acceptar les parts fosques de la vida i abraçar-les, valors de la vida; Apol·lo: part racional de la vida, amagar la realitat sota un vel estètic creant un món ideal, valors de la raó (món idealitzat).

Filosofia del matí:

Critica el món transcendent, el món de les idees. Aquest món va en contra de la vida. Nietzsche diu “sí” a la vida. Critica els ideals de la cultura occidental, que són empobridors de la vida.

Les tres transformacions de l’esperit:

• L'esperit del darrer home: Camell. Porta la càrrega dels valors occidentals.
• L'esperit de l'home superior o nihilista: Lleó. Accepta que Déu ha mort però no té forces per generar nous valors. No oblida els valors (home d’avui dia).
• L’esperit del superhome: Infant. Voluntat de poder, ell mateix és qui guia la seva vida. Oblida els valors antics.

La filosofia del vespre:

La cultura occidental es fonamenta en dos pilars: la metafísica socràtica-platònica (món de les idees) i la tradició jueva-cristiana (moral i religió, com hem d’actuar, valors). Déu justifica el patiment i dolor d’aquesta vida emmascarant-lo en uns ideals no terrenals ni vitalistes. Mata a Déu, tots nosaltres ho hem fet, es crea el nihilisme.

Nihilisme parcial:

(com decadència vital): substituïm Déu o l’ideal per un altre, es dirigeixen les passions i esperances a alguna cosa inexistent, és el camell: símbol de l'acceptació resignada de les càrregues més grans.

Nihilisme passiu:

Accepten la mort de Déu però cauen en desesperació. No creuen en cap valor, consideren que tot valor que es pugui aconseguir únicament es pot si Déu existeix. Com que no existeix, acaben en la desesperació, rebutjant el desig.

Nihilisme actiu:

L’home expressament és l’assassí de Déu. S’allibera del món transcendent (ideals) i crea els seus propis valors. La destrucció completa dels valors vigents i la seva substitució per altres nous. Aquest nihilisme és una fase necessària per a l'aparició d'una nova moral i d'un nou home, el superhome.

Genealogia de la moral:

(moral de senyors vs la dels esclaus)

Moral dels senyors:

Abans era la “bona”, afirma la vida, eleva a l’individu, bo és el vell feliç, poderós.

Moral dels esclaus:

Moral del ramat, mediocres (camell). En la rebel·lia dels esclaus hi ha una inversió produïda pel ressentiment; ara és bo la mediocritat, la humilitat, la generositat i el no poder.

La veritat i l’esdevenir:

Consisteix en la realitat apareix com a esdevenir i perspectiva. Contra la concepció de la veritat de la metafísica, apareix la voluntat de poder: el món com a canvi, com a procés; la veritat com el que afavoreix la vida. La veritat no existeix, és interpretació, i inclinació a considerar alguna proposició com a vertadera. Per això, en contra de la visió religiosa i metafísica del món, la veritat és només el que afavoreix la vida. L’esdevenir no es pot capturar amb conceptes de l’enteniment, només mitjançant al·lusions, amb metàfores, ja que els conceptes pretenen explicar una multiplicitat que mai és igual: són la manifestació de la paràlisi de l’enteniment que no pot captar l’esdevenir. La capacitat d’assumir plenament el nihilisme és el que caracteritza el superhome, i la prova que aquest ha de passar és la de l’etern retorn d’aquest.