La filosofia de Nietzsche: Moral, nihilisme i superhome

La moral de senyors i la moral d'esclaus

La moral de senyors es basa en la voluntat de poder. El ressentiment fa que la moral d'esclaus consideri pervers allò que abans era bo. Aquest filòsof s'acaba preguntant com és possible que els esclaus s'hagin imposat als senyors. La resposta és que els esclaus tenen un instint de ramat que els permet lluitar units, mentre que els senyors són solitaris i no mostren cap mena d'interès per conviure amb els altres.

Segons Nietzsche, la religió cristiana va portar a terme la primera revolució de la moral, realitzada pels esclaus. A l'edat antiga, els cristians eren esclaus, però després es van rebel·lar i, a l'edat mitjana, van passar a ser els senyors. D'aquesta forma, la cultura occidental és fruit de la rebel·lió dels esclaus i nosaltres n'hem heretat les conseqüències.

El nihilisme

Els valors creats per la cultura occidental, producte de la rebel·lió dels esclaus, fan referència a un món inexistent i són fruit d'un engany. Per aquesta raó, els valors són decadents. Segons aquest filòsof, quan es descobreixi que vivim enganyats pensant que hi ha un món després de la mort, la societat es quedarà sense els valors que tenia i s'adonarà de la falsedat en què vivim, produint-se una buidor. Nietzsche anomenarà nihilisme (del llatí 'nihil', que significa 'no-res') el menyspreu per aquests valors suprems.

La mort de Déu

La destrucció dels vells valors arribarà a l'expressió màxima de Nietzsche: «Déu ha mort». Amb aquesta frase, vol que la societat reaccioni i comprovi que viu enganyada. El que Nietzsche desitja és que ens convertim en creadors dels nostres propis valors, en lloc de seguir una divinitat que no existeix. Els nous valors han de néixer de la vida, de la terra, lluny d'idealismes i sentits en un món inexistent. La mort de Déu prepara el camí cap a una societat nova i diferent i inaugura un nou model d'home: l'home del futur o el que ell anomenava el superhome.

El superhome i l'etern retorn

L'acceptació de la mort de Déu permetrà a les persones arribar a convertir-se en un superhome, que serà responsable del seu propi destí i no de cap divinitat. El superhome no reprimeix els seus instints naturals i no té cap mena de ressentiment ni d'enveja.

Les tres transformacions de l'esperit

Nietzsche explica el pas de l'home al superhome amb la metàfora de les tres transformacions de l'esperit:

• El camell: Representa les persones que carreguen amb el pes del deure i els valors tradicionals.
• El lleó: Lluita per la seva llibertat i destrueix els vells valors, però no és capaç de crear-ne de nous.
• El nen: Gaudeix de la vida, juga i crea nous valors sense preocupacions. El joc ha de ser entès com un acte creatiu, com ho és la vida del superhome.

Els grecs de l'època clàssica creien que l'univers era etern i cíclic. El cristianisme va imposar una visió lineal del temps. Amb la mort de Déu, el món torna a ser infinit, i la vida terrenal és l'única que té sentit. Cal viure-la de forma intensa, gaudint de tots els moments com si s'haguessin de repetir eternament. Això és el que ell anomena l'etern retorn.