La Filosofia de Nietzsche: De Gaia Ciència a Zarathustra

Filosofia del Matí: Gaia Ciència i l'Etern Retorn

L’etapa anterior acaba amb Nietzsche malalt i inicia una etapa viatgera que el porta al nord d’Itàlia, a la vora d’un plugim a Sils Maria, on escriu una de les seves obres més importants: “Gaia Ciència”. Nietzsche és un gran escriptor en llengua alemanya i està buscant noves formes d’escriure. Escriu aquesta obra en aforismes. Aquest mot prové del grec que es refereix al fet d’escriure frases curtes i expressions de gran contingut sapiencial. Es tracta d’un tipus de llenguatge dissenyat per forçar a la reflexió. Aquest estil literari el trobem en els presocràtics i en els místics orientals. Es diu que Nietzsche inicia aquest estil literari perquè intenta forçar els seus lectors a pensar. L'altra explicació és que N. té problemes de visió i de concentració i no és capaç de parar atenció molta estona en els seus escrits.

El punt més important d’aquesta obra és l’aforisme 341, anomenat “el pes més pesat”. En realitat, aquest aforisme és un conte. N. el planteja com un conte:

“tú, miserable mortal que has vivido en esta existencia, ¿estarías de acuerdo si en el momento justo antes de morir se te apareciera un demonio y te propusiera el siguiente trato: 'Todo lo que has vivido en sus más ínfimos detalles, hasta esa araña que entreteje su telaraña con esmero, todo se repetirá hasta el infinito'? ¿Tú lo aceptarías? ¿O, por el contrario, dirías todo compungido: 'No, per favor, no! No quiero viure i repetir aquestes existències una altra vegada; prefereixo morir i que s'acabi tot'?”

Aquesta història intenta explicar la diferència entre el vitalisme i el nihilisme. L’individu que accepta el tracte amb el dimoni i que ha viscut la vida amb tanta intensitat que ha valgut la pena de ser viscuda perquè ha donat compliment als desitjos, encara que anessin en contra dels valors establerts per la seva societat i cultura, ha viscut una vida vitalista i autèntica. Per contra, si l’individu no accepta el tracte perquè la seva vida no ha valgut la pena de ser viscuda, perquè ha viscut una existència plena de mentides, serà nihilista. I aquest és el concepte de l'Etern Retorn.

Filosofia del Migdia: Així Parlà Zarathustra

En aquesta època escriu l’obra mestra “Així parlà Zarathustra”. Aquí N. es fa servir de la figura d’aquest profeta iranià, fundador del Zoroastrisme, per fer una crítica ferotge del cristianisme. Tota la història narrada és una paròdia dels evangelis; en ella es tracta de mostrar que Crist és el vampir de la vida. Per exemple, Jesús tenia molts seguidors; en canvi, Zaratustra, que és la paròdia de Jesús, no té cap seguidor ni els desitja, només l'acompanyen l'àguila i la serp. Jesús va anar al desert i després va tornar per predicar; en canvi, Zaratustra marxa a la muntanya i no torna.

La part més significativa d’aquesta obra és quan Zaratustra explica les tres metamorfosis de l'esperit, és a dir, quan un individu que és un camell esdevé lleó i finalment nen. Aquestes 3 figures literàries (camell, lleó, nen) intenten explicar com un individu pot passar d’una vida nihilista a una vida vitalista.

• El camell és nihilista.
• El nen és vitalista.
• El lleó és un punt intermedi.