Filosofia de Nietzsche: Conceptes Clau i Crítiques

Conceptes Clau: Últim Home, Etern Retorn, Imperatiu Hipotètic

L'Últim Home: una figura de l'ésser humà que, a causa de la seva comoditat i covardia, ha renunciat a la seva llibertat i creativitat, conformant-se amb la monotonia de la vida.

L'Etern Retorn: tot allò que ha ocorregut, està ocorrent i ocorrerà en el futur, es repetirà infinitament de la mateixa manera. Aquesta concepció busca destacar la importància de viure plenament en el moment present.

L'Imperatiu Hipotètic: una regla moral proposada per Kant que estableix la necessitat d'actuar d'una determinada manera si es vol assolir un objectiu concret. Aquest tipus d'imperatiu és condicional, ja que està supeditat a una circumstància o a un desig previ.

Plató: L'Apol·lini vs Allò Dionisíac

Les idees de Plató tenen més a veure amb allò apol·lini que amb allò dionisíac. Això és degut al fet que Plató va defensar una concepció racionalista i idealista de la realitat, en la qual la veritat i la virtut són accessibles a través de la raó i el coneixement. Aquesta visió reflecteix una perspectiva apol·línia que valora la mesura, l'ordre i la claredat. D'altra banda, allò dionisíac fa referència a les forces caòtiques i emocionals de la vida, que es manifesten a través de l'art, la música i la celebració. Aquesta perspectiva destaca la passió, l'èxtasi i la intensitat de la vida.

Nietzsche i l'Imperatiu Categòric: Nihilisme Passiu

Nietzsche diria que l'imperatiu categòric és una forma de nihilisme passiu. El discurs de l'imperatiu categòric del deure i el bé seria considerat per Nietzsche nihilisme, perquè demostra l'esgotament de la voluntat; segueix amb els valors de la filosofia occidental, prioritzant la raó davant la vida. Nietzsche considera això un insult.

Nietzsche: La Racionalitat Socràtica com a Malaltia

Nietzsche parla d'una «malaltia diferent» per referir-se a la racionalitat i la vida conscient que Sòcrates va promoure. Segons Nietzsche, aquesta forma de vida és una malaltia perquè suprimeix els instints i les passions, i busca la seguretat i la claredat a qualsevol preu. Això implica que aquesta racionalitat diürna és una forma de negar la vida i l'energia vital, i de convertir els éssers humans en màquines calculadores. En el context del pensament nietzscheà, aquesta racionalitat és vista com a una forma de decadència que es va desenvolupar a partir de la cultura occidental. Nietzsche va criticar aquesta racionalitat perquè nega l'energia vital i els instints, que són les forces que impulsen la vida. En aquest sentit, Nietzsche va defensar una concepció més natural i instintiva de la vida, que abraça la vitalitat i l'energia, i que accepta els aspectes irracionals i emocionals de l'existència.

Nietzsche: Les Cometes a 'Virtut', 'Salut', 'Felicitat'

Nietzsche posa les paraules «virtut», «salut» i «felicitat» entre cometes perquè estan relacionades amb la filosofia de Sòcrates i la seva influència en la cultura occidental. Per Nietzsche, Sòcrates va ser un filòsof que va promoure la racionalitat, la moralitat i la filosofia com a mitjà per aconseguir la virtut, la salut i la felicitat. No obstant això, per Nietzsche, aquesta visió socràtica de la virtut, la salut i la felicitat era una forma de negar la vida i la seva diversitat, i va conduir a una cultura malaltissa i repressiva. Per aquest motiu, Nietzsche posa aquestes paraules entre cometes, per mostrar que estan relacionades amb una visió tràgica i problemàtica de la vida que va ser promoguda per Sòcrates i altres filòsofs de la tradició occidental.

La Voluntat de Poder i la Recerca Sense Mèrit

Nietzsche diu que «en aquesta recerca i en aquest trobament no hi ha molt a lloar» perquè considera que l'acte de buscar i trobar una cosa oculta darrera d'un arbust no és un acte de veritable valor o mèrit. Segons Nietzsche, la «voluntat de poder» és el concepte central de la seva filosofia, que fa referència a la força vital inherent als éssers humans, la qual impulsa les seves accions, desigs i aspiracions. La «voluntat de poder» és una força creativa i afirmativa que busca l'expressió i el domini de la pròpia vida. En el context d'aquest text, Nietzsche està afirmant que la recerca i el trobament d'una cosa oculta darrera d'un arbust no són actes que demostren una autèntica expressió de la «voluntat de poder». Aquesta acció de buscar i trobar té una naturalesa passiva i conformista, ja que simplement confirma o verifica una expectativa prèvia. No implica un impuls cap a la veritat o al coneixement pur de les coses.

El Sentit de la Terra segons Nietzsche

En el text, el «sentit de la terra» representa el valor més alt que els éssers humans han de seguir i promoure. Nietzsche considera que la vida ha de ser valorada en si mateixa, i no en relació a alguna entitat sobrenatural o a alguna idea abstracta com la moralitat. El «sentit de la terra» implica l'acceptació i la valoració de la vida terrenal, amb tots els seus aspectes, incloent-hi el sofriment i la mort. En aquest sentit, el superhome, que és la figura que Nietzsche proposa com a ideal humà, és aquell que abraça plenament el sentit de la terra i viu de forma autèntica i creativa.

Nietzsche contra les Esperances Sobrenaturals

En el text, Nietzsche fa referència a aquells que parlen d'esperances sobrenaturals com a gent que emmetzina. Això es deu al fet que, segons Nietzsche, la creença en una vida després de la mort o en un món sobrenatural menysprea la vida terrenal i la valora només com a un lloc de preparació per a alguna cosa millor en el futur. Això, per Nietzsche, és una negació del valor i la importància de la vida terrenal, i per tant, una forma d'«emmetzinament» o enverinament de la vida. Nietzsche considera que aquesta actitud menysprea el valor més alt, que és el sentit de la terra, i que impedeix l'evolució i el progrés de la humanitat.

Crítica de Nietzsche a la Transvaloració Moral

En aquest text, Nietzsche critica una transvaloració moral que considera que els desafortunats i els oprimits són els únics que són bons, piadosos i beneïts per Déu. Les idees principals del text són la crítica de la transvaloració moral jueva i la idea que els oprimits no són necessàriament els únics que són virtuosos i beneïts per Déu.

La Revolta dels Esclaus i la Moralitat Occidental

L'afirmació de Nietzsche sobre la revolta dels esclaus pel que fa a la moralitat que té una història de dos mil anys i que ja ha triomfat es basa en la seva crítica a la moral cristiana i occidental, que considerava que s’havia basat en la inversió dels valors noble i esclau. Segons Nietzsche, els jueus van ser els primers en invertir els valors, proclamant la bondat dels pobres i necessitats i la maldat dels poderosos i nobles. Aquesta inversió va ser adoptada per la moral cristiana, que es va fonamentar en la idea de l'igualitarisme i la misericòrdia enfront de la força i la voluntat de poder.