La Filosofia de Nietzsche: Conceptes Clau, Crítica i Vitalisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en
catalán con un tamaño de 6,56 KB
1. Context i Objectiu de la Filosofia de Nietzsche
Nasqué el 1844 a Alemanya i morí el 1900.
Reacciona contra el racionalisme i la tradició filosòfica occidental.
Fa una crítica radical a la cultura occidental (filosofia, religió, moral...).
Desenvolupa una filosofia de la sospita: vol descobrir els motius amagats darrere de les idees tradicionals.
Defensa una filosofia vitalista, que posi la vida al centre del pensament.
2. El Naixement de la Tragèdia: Apol·lini i Dionisíac
Distingeix entre dues forces en la cultura grega:
Apol·lini: ordre, raó, bellesa, mesura (art visual, escultura).
Dionisíac: passió, caos, natura, embriaguesa (música, tragèdia).
La gran tragèdia grega neix de la fusió dels dos elements.
Amb Sòcrates, la raó (apol·lini) domina i destrueix el component dionisíac.
Nietzsche vol recuperar allò dionisíac per viure amb més intensitat i acceptar tant el plaer com el dolor.
3. Crítica al Coneixement i la Metafísica
3.1. Contra la Metafísica
Crítica al dualisme platònic (món sensible vs. món ideal).
Defensa que només existeix el món sensible, no hi ha món superior o immutable.
3.2. Contra el Coneixement Racionalista
Rebutja la idea que la raó pot accedir a la veritat absoluta.
Els conceptes no reflecteixen la realitat, són metàfores mortes.
La raó simplifica el món; la intuïció és el camí per captar la realitat canviant i particular.
3.3. Contra el Positivisme Científic
Crítica a la ciència moderna: no és objectiva ni neutral.
La ciència també respon a valors i interessos humans.
No hi ha una sola veritat universal, sinó diversos punts de vista.
3.4. El Perspectivisme
No existeix una veritat absoluta: tot coneixement és interpretació.
Cada persona coneix des de la seva pròpia perspectiva.
L’art, més que la ciència, capta millor el flux de la realitat.
4. Crítica a la Religió i la Moral Tradicional
4.1. Contra el Cristianisme
Divideix el món en dos: món terrenal (dolent) i món celestial (bo).
Reprimeix els instints vitals i menysprea la vida.
Defensa la vida intensa i no la submissió.
4.2. Moral de Senyors vs. Moral d’Esclaus
Moral de senyors: força, noblesa, orgull, valentia (valors dels herois grecs).
Moral d’esclaus: humilitat, submissió, resignació (valors cristians).
Els febles, ressentits, inverteixen els valors per justificar la seva mediocritat.
4.3. Transvaloració dels Valors
Cal crear una nova escala de valors basada en la vida, la força i la creativitat.
Bo = allò que impulsa la vida; dolent = allò que la frena.
5. La Mort de Déu i el Nihilisme
“Déu ha mort perquè l’hem mort nosaltres”: crítica a la religió i a la dependència de valors absoluts.
La seva desaparició causa crisi i desorientació (nihilisme).
El nihilisme pot ser positiu si se supera: obertura a noves formes de viure i pensar.
6. La Voluntat de Poder (Wille zur Macht)
Principi bàsic de tota vida: voluntat de créixer, expandir-se i afirmar-se.
És la força vital que impulsa a superar-se i a viure intensament.
Expressa l’acceptació plena de la vida amb l’amor fati (amor al destí, fins i tot al patiment).
7. L'Etern Retorn (Ewige Wiederkehr)
Tesi: tot el que fem es repetirà eternament.
Pregunta: series capaç de tornar a viure la teva vida exactament igual?
Convida a valorar l’instant i a viure amb plenitud, sabent que tot retorna.
Contraposa la seva visió cíclica del temps a la visió lineal cristiana (inici-fi).
8. Crítica a la Política i la Societat
Rebutja la democràcia: tracta tothom igual, però no tots tenen la mateixa força vital.
Defensa una societat que reconegui la diferència entre els forts i els febles.
No tothom té la capacitat de viure de manera profunda i autèntica.
Comparació: Nietzsche vs. Plató
| Aspecte | Plató | Nietzsche |
|---|---|---|
| Coneixement | Dualisme: món sensible i món intel·ligible; veritat absoluta. | Perspectivisme: no hi ha veritat absoluta; tot és interpretació. |
| Moral | Moral objectiva basada en el Bé suprem. | Moral com a expressió de la voluntat de poder; crítica a la moral tradicional. |
| Religió | Creença en un món superior i en l'ànima immortal. | Crítica a la religió per negar la vida i promoure valors decadents. |
| Finalitat de la vida | Coneixement del món de les idees i preparació per a la vida eterna. | Afirmació de la vida terrenal i creació de nous valors. |