La Filosofia de Nietzsche: Conceptes Clau, Crítica i Vitalisme

1. Context i Objectiu de la Filosofia de Nietzsche

• Nasqué el 1844 a Alemanya i morí el 1900.

• Reacciona contra el racionalisme i la tradició filosòfica occidental.

• Fa una crítica radical a la cultura occidental (filosofia, religió, moral...).

• Desenvolupa una filosofia de la sospita: vol descobrir els motius amagats darrere de les idees tradicionals.

• Defensa una filosofia vitalista, que posi la vida al centre del pensament.

2. El Naixement de la Tragèdia: Apol·lini i Dionisíac

• Distingeix entre dues forces en la cultura grega:

  • Apol·lini: ordre, raó, bellesa, mesura (art visual, escultura).

  • Dionisíac: passió, caos, natura, embriaguesa (música, tragèdia).

• La gran tragèdia grega neix de la fusió dels dos elements.

• Amb Sòcrates, la raó (apol·lini) domina i destrueix el component dionisíac.

• Nietzsche vol recuperar allò dionisíac per viure amb més intensitat i acceptar tant el plaer com el dolor.

3. Crítica al Coneixement i la Metafísica

3.1. Contra la Metafísica

• Crítica al dualisme platònic (món sensible vs. món ideal).

• Defensa que només existeix el món sensible, no hi ha món superior o immutable.

3.2. Contra el Coneixement Racionalista

• Rebutja la idea que la raó pot accedir a la veritat absoluta.

• Els conceptes no reflecteixen la realitat, són metàfores mortes.

• La raó simplifica el món; la intuïció és el camí per captar la realitat canviant i particular.

3.3. Contra el Positivisme Científic

• Crítica a la ciència moderna: no és objectiva ni neutral.

• La ciència també respon a valors i interessos humans.

• No hi ha una sola veritat universal, sinó diversos punts de vista.

3.4. El Perspectivisme

• No existeix una veritat absoluta: tot coneixement és interpretació.

• Cada persona coneix des de la seva pròpia perspectiva.

• L’art, més que la ciència, capta millor el flux de la realitat.

4. Crítica a la Religió i la Moral Tradicional

4.1. Contra el Cristianisme

• Divideix el món en dos: món terrenal (dolent) i món celestial (bo).

• Reprimeix els instints vitals i menysprea la vida.

• Defensa la vida intensa i no la submissió.

4.2. Moral de Senyors vs. Moral d’Esclaus

• Moral de senyors: força, noblesa, orgull, valentia (valors dels herois grecs).

• Moral d’esclaus: humilitat, submissió, resignació (valors cristians).

• Els febles, ressentits, inverteixen els valors per justificar la seva mediocritat.

4.3. Transvaloració dels Valors

• Cal crear una nova escala de valors basada en la vida, la força i la creativitat.

• Bo = allò que impulsa la vida; dolent = allò que la frena.

5. La Mort de Déu i el Nihilisme

• “Déu ha mort perquè l’hem mort nosaltres”: crítica a la religió i a la dependència de valors absoluts.

• La seva desaparició causa crisi i desorientació (nihilisme).

• El nihilisme pot ser positiu si se supera: obertura a noves formes de viure i pensar.

6. La Voluntat de Poder (Wille zur Macht)

• Principi bàsic de tota vida: voluntat de créixer, expandir-se i afirmar-se.

• És la força vital que impulsa a superar-se i a viure intensament.

• Expressa l’acceptació plena de la vida amb l’amor fati (amor al destí, fins i tot al patiment).

7. L'Etern Retorn (Ewige Wiederkehr)

• Tesi: tot el que fem es repetirà eternament.

• Pregunta: series capaç de tornar a viure la teva vida exactament igual?

• Convida a valorar l’instant i a viure amb plenitud, sabent que tot retorna.

• Contraposa la seva visió cíclica del temps a la visió lineal cristiana (inici-fi).

8. Crítica a la Política i la Societat

• Rebutja la democràcia: tracta tothom igual, però no tots tenen la mateixa força vital.

• Defensa una societat que reconegui la diferència entre els forts i els febles.

• No tothom té la capacitat de viure de manera profunda i autèntica.

Comparació: Nietzsche vs. Plató