Filosofia de la Natura: Cosmovisions Antigues, Modernes i Actuals

Filosofia de la Natura

Cosmovisió: La manera que tenim de veure el món involuntàriament, determinada per creences i la cultura, que donen sentit al món.

Filosofia de la natura: El pensament sobre el que ens envolta.

• Cosmovisions mítiques: Són arbitràries i poc conegudes. Protagonitzades per éssers fantàstics, generalment personificacions amb un simbolisme natural. Donen una imatge de l’univers i del lloc que hi ocupa l’ésser humà.
• Cosmovisions científiques: Busquen explicacions racionals. Les explicacions no són evidents però es creuen així. Són de visió empírica, permetent que estiguin en constant revisió i tinguin un caràcter crític. Idees interconnectades (depenen l’una de l’altra). Les idees són sustentades per arguments sòlids per l’aplicació d’un mètode rigorós. Ha d’existir consens general perquè una cosmovisió pugui ser definida.

Tipus de cosmovisions científiques segons l’evolució de la història:

Antiga / Moderna / Contemporània

Les cosmovisions antigues

La Terra:

• Els principis de la realitat: Totes procedeixen d’una transformació a principis de la natura.
• Principi bàsic: Els filòsofs de Milet van determinar que tota realitat provenia d’un sol element natural i patien transformacions que denominaven arkhé.
• Els 4 elements: Totes les coses es formen a partir de terra, aigua, aire i foc.
• La forma de la Terra: Fins el S.VI a.C es creia que la Terra era plana i que es trobava envoltada per l’oceà. La pista van ser els eclipsis lunars perquè l’ombra de la Terra era rodona.

Els cels:

• El moviment dels cossos celestes ha de ser circular → moviments perfectes → adequat per a éssers divins. Geocentrisme: Terra immòbil. Univers limitat i estels fixos. Problema de Plató: hi ha alguns cossos que es comporten de maneres desordenada i imperfecta. Èudox: teoria de les esferes homocèntriques.

El cosmos aristotèlic:

• Món sublunar: Té forma esfèrica. Centre de l’univers. 4 elements que es mouen amb un caràcter rectilini i això fa que sigui un món imperfecte. Els moviments no naturals de la terra necessiten ser reforçats per una causa exterior que el justifiquin.
• Món supralunar: Èter. Naturalesa divina. És etern i immutable. Esferes homocèntriques. La divinitat ho ha imposat per mantenir l’ordre còsmic.

Implicacions filosòfiques: La realitat ha de ser ordenada. Dinamisme: es mouen per la seva pròpia força. La realitat és cognoscible. La perspectiva és antropocèntrica.

La visió moderna de l’univers

Copèrnic: Defensa l’heliocentrisme. Moviments de rotació i translació de la Terra → equinoccis. Cosmos finit i estels fixos.

Giordano Bruno: Creia que l’univers era infinit. Va ser cremat a la foguera.

Brahe: Supernova. Invalidava la possibilitat que l’univers fos immutable.

• Model (geo-heliocèntric): el sol i la lluna giren al voltant de la Terra i la resta de planetes giren al voltant del sol.

Kepler: Model heliocèntric. Trajectòria el·líptica i el sol era un dels focus.

• Lleis de Kepler: permeten explicar que el moment dels planetes és circular i per tant els cels són perfectes, i els moviments es poden explicar de manera matemàtica i física.

Galileu: Acceptava l’heliocentrisme. Va imposar les bases de la física moderna que van acabar el geocentrisme. Estableix el principi d’inèrcia: és la força que recau sobre els planetes el que els fa moure. El principi d’inèrcia explica el moviment a la mateixa velocitat dels planetes.

Newton: Força de la gravetat. Manca de sentit la distinció entre el món sublunar i supralunar perquè totes les lleis servien per a tots els cossos de l’univers.

Implicacions filosòfiques:

• Poques lleis són vàlides per a poder explicar el moviment de qualsevol cos.
• Mecanicisme: tot succeeix per causes controlables i predictibles.
• Determinisme: no existeix pròpiament l’atzar. Després d’una situació, només la pot succeir una altra que serà única. Si es tingués la suficient informació es podria predir tot el comportament de qualsevol fenomen amb total seguretat.
• Déu perd credibilitat.
• La natura evoluciona de manera autosuficient (no li cal Déu). L’ésser humà depèn d’ella i està sotmès a les seves lleis físiques.
• L’ús de la raó és considerat il·limitat.

La cosmovisió actual

La teoria de la relativitat (Einstein):

• Es creu que el temps i l’espai no se separen.
• L’espai és quadridimensional (4D).
• La velocitat de la llum és el límit físic → per això no podem viatjar a través del temps.
• Concepte any-llum (espai-temps).
• L’espai condiciona el temps i per tant també està en moviment.
• Expansió de l’univers: Una opció és que l’univers s’expandirà i no tindrà força per a retornar al seu centre i es descompondrà. L’altra opció és que el centre tingui més força i creï un segon Big Bang i així successivament.

Física quàntica:

• L’energia funciona per futons i aquests funcionen com a partícula (com si tinguessin cos).
• El subjecte canvia la matèria, per tant, no es pot observar.
• No es pot establir com és el comportament de la interacció entre l’observador i l’observat (principi d’incertesa).
• Superposició quàntica: Schrödinger → demostra que la realitat és indeterminada.
• És una teoria incompatible amb la de la relativitat.

La teoria del caos: Són fenòmens naturals que el seu desenvolupament aleatori es resol en una major complexitat. És a partir de l’ordre predeterminat del fenomen que esdevé la part imprevisible d’aquest.

Implicacions filosòfiques:

• Impossibilitat de la separació subjecte-objecte.
• Indeterminisme: segons les teories contemporànies no es pot predir cap fenomen perquè és imprevisible.
• Allunyament del sentit comú: El fet que siguin tant complexes només permet que el cosmos sigui entès per als experts. És per aquest fet que no s’ha acabat de canviar de paradigma i que encara utilitzem les tècniques de la cosmovisió moderna.