Filosofia Moral: Kant i Mill, Imperatiu Categòric i Utilitarisme

El Deure Necessari o Estricte Segons Kant

Kant destaca la importància de respectar els drets necessaris o estrictes, ja que són fonamentals per a la convivència moral. Quan algú incompleix una promesa o atempta contra la llibertat i la propietat d’un altre, està violant aquests drets essencials. Aquests actes no només són injustos, sinó que també trenquen la confiança i destrueixen la base de la moralitat.

Això passa perquè, en aquests casos, les persones són tractades com a mitjans per aconseguir un fi personal, en comptes de ser valorades com a fins en elles mateixes. Així, s’infringeix el principi moral kantià que exigeix considerar sempre els altres com a éssers amb dignitat inherent.

Conceptes Clau

Deure necessari o estricte

Obligació d'actuar d'una determinada manera que hem de respectar sempre i en totes les circumstàncies; actuaríem malament si en alguna ocasió concreta no actuem d'aquella manera.

Mitjà

Allò que s'usa per tal d'assolir una altra cosa, que és la que pròpiament es valora o es vol aconseguir.

La Universalització de la Màxima en Kant

Segons Kant, hem d’actuar seguint principis que es puguin convertir en una llei per a tothom. Això implica:

• Abans de fer una acció, ens hem de preguntar si podríem voler que tothom actués igual en la mateixa situació.
• Hi ha casos en què això no és possible perquè la màxima de l’acció es contradiu si tothom la segueix, com mentir sempre. En altres casos, no hi ha contradicció, però no voldríem que es convertís en norma universal, com no ajudar mai ningú.
• Per això, Kant diferencia entre deures estrictes, que sempre s’han de complir, i deures amplis, que deixen més marge de decisió.

Conceptes Clau

Màxima

Principi subjectiu de l'acció.

Sense contradicció

Sense que hi hagi presents aspectes incompatibles, que seria impossible que es donessin junts en la realitat.

L'Imperatiu Categòric i la Humanitat com a Fi

Kant afirma que un imperatiu categòric ha de basar-se en un fi vàlid per a tothom. Aquest fi ha de ser universal i independent dels desitjos individuals. Per això, considera que la naturalesa racional de les persones és un fi en si mateix. Així, estableix que:

• Sempre hem de tractar la humanitat com un fi i no com un mitjà.
• Aplicant aquest principi, conclou que el suïcidi és moralment inadmissible, ja que qui el comet es tracta a si mateix com un mitjà per evitar el patiment, en lloc de respectar-se com un fi en si mateix.

Conceptes Clau

Imperatiu categòric

Un principi que diu com cal comportar-se, no per tal d'obtenir alguna altra cosa que es desitgi, sinó necessàriament, independentment de voler obtenir qualsevol altre fi ulterior.

Llei pràctica universal

Una regla que diu com ens hem de comportar i que té validesa en tota circumstància i per a qualsevol agent.

El Cas de la Promesa Falsa i l'Imperatiu Categòric

Kant presenta el cas d’una persona que vol prometre que retornarà diners tot i saber que no ho farà. Aquesta situació mostra una mentida intencionada per benefici propi. La màxima de la seva acció seria: "Es pot prometre alguna cosa sense tenir intenció de complir-ho".

Però si aquesta màxima es convertís en una llei universal, ningú confiaria en les promeses, i deixarien de tenir sentit. Per tant, aquesta acció no pot ser universalitzada i va en contra de l’imperatiu categòric, cosa que la fa moralment inacceptable segons Kant.

Conceptes Clau

Deures perfectes

Aquelles obligacions morals que s'han de complir sempre.

Estar d'acord amb si mateixa

Ser consistent, no contradir-se.

El Sacrifici en l'Utilitarisme: Valor i Propòsit

L'utilitarisme, com altres teories morals, sosté que sovint cal sacrificar-se pel bé dels altres. No obstant això, no considera que el sacrifici sigui bo per si mateix. Perquè tingui valor moral, ha de contribuir directament a la felicitat general o facilitar alguna cosa que la promogui.

Així, un sacrifici que no augmenti el benestar col·lectiu no té valor moral. Segons aquesta perspectiva, l’objectiu principal no és el sacrifici en si, sinó l’augment de la felicitat del màxim nombre de persones.

Conceptes Clau

Felicitat

Plaer i absència de dolor.

Mitjans

Aquelles coses que serveixen per obtenir-ne una altra.

Utilitarisme i la Crítica sobre la Mentida

Mill considera una crítica a l’utilitarisme que diu que aquesta doctrina justifica fer allò que ens beneficia immediatament, com mentir per conveniència. Il·lustra aquest problema amb el cas específic de la mentida.

En resposta, argumenta que mentir no és moralment acceptable perquè debilita la confiança entre les persones, perjudicant així el benestar col·lectiu i la felicitat general. Tot i això, l’utilitarisme admet excepcions a la norma de no mentir, però només en casos on realment es promogui més felicitat que perjudici, establint així límits clars a aquestes excepcions.

Conceptes Clau

Desviació de la veritat

Dir una cosa que és falsa.

Felicitat

Plaer i absència de dolor.

La Felicitat com a Fi Últim en l'Utilitarisme de Mill

Mill intenta demostrar el principi utilitarista, segons el qual la felicitat general és l’únic fi de la conducta humana. En aquest text, defensa que totes les accions han de tenir com a objectiu últim la felicitat col·lectiva.

Per justificar-ho, argumenta que si la felicitat és desitjada per les persones, això prova que és desitjable i, per tant, un fi en si mateix. No obstant això, admet que encara no ha provat que sigui l’únic fi de la conducta, ja que les persones també desitgen altres coses, com la virtut, fet que suggereix que podria haver-hi altres finalitats a considerar.

Conceptes Clau

Felicitat

Plaer i absència de dolor.

Fi

Allò que ha de guiar l'acció.

La Llibertat Individual i la No-Interferència Social

Mill defensa que la societat no ha d’imposar normes a un individu en aspectes que només l’afecten a ell. Segons ell, cada persona ha de tenir llibertat per decidir sobre la seva pròpia vida sense interferències externes.

Un dels arguments que aporta és que cadascú coneix millor que ningú les seves pròpies circumstàncies i interessos, mentre que un tercer mai podrà entendre’ls de la mateixa manera. Per això, limitar aquesta autonomia seria injustificat, ja que cada individu és qui millor sap què li convé.

Conceptes Clau

Incommensurablement

D'una forma que no es pot mesurar; més concretament en aquest cas, que és superior pel fet de basar-se en mitjans d'un tipus més adequat i que, per tant, no es poden ni comparar amb els que usen terceres persones.

Interferència de la societat

Que el grup de persones amb qui conviu impedeixi a un individu fer una determinada acció o dur un determinat tipus de vida.

Resolució de Conflictes Morals: L'Avantatge Utilitarista

En totes les teories morals apareixen conflictes entre diferents consideracions o normes. Aquestes situacions són comunes, ja que en molts casos les obligacions morals poden entrar en contradicció.

L'utilitarisme, però, té un avantatge perquè tot es resol amb una sola norma: el principi d'utilitat, que valora les accions segons si promouen la felicitat general. Altres teories morals, en canvi, tenen més dificultats per resoldre aquests conflictes, o fins i tot ho fan, sovint sense admetre-ho, apel·lant implícitament a l'utilitarisme i al principi d’utilitat.

Conceptes Clau

Drets

Allò que un individu pot legítimament reclamar que li deixin fer, o també allò que pot reclamar que altres facin per ell.

Consideracions d'utilitat

Apel·lar a allò que és el que proporcionarà el màxim bé, això és, el màxim plaer i absència de dolor.

Comportament Privat vs. Deure Social: Límits Legals

Quan una persona actua de manera que infringeix un deure cap als altres, com en el cas d'un policia que no compleix amb les seves responsabilitats mentre està de servei, la seva acció es converteix en una qüestió de dret i la societat pot establir que s’ha de castigar, ja que hi ha un perjudici cap als altres.

En canvi, si l’acció d’un individu no implica el trencament d’un deure ni causa danys als altres, la seva acció es troba dins de l’àmbit de la llibertat personal, i les lleis no poden intervenir ni castigar-la, ja que no afecta els drets dels altres.

Conceptes Clau

Infracció social

Acció que va en contra del que prescriuen les lleis d'una determinada societat.

Àmbit del dret

Aquella part de les accions dels individus que està regida per les lleis d'una determinada societat.

Obligacions Socials i Llibertat Individual en Mill

Gaudir dels beneficis de la vida social comporta certes obligacions, com contribuir al bé comú i no perjudicar els altres. Això implica que els individus han de complir amb els deures socials per mantenir l'ordre i el benestar col·lectiu.

Quan algú perjudica els altres, la societat pot sancionar-lo mitjançant la llei o, si no hi ha una violació legal, per mitjà de l’opinió pública. Però, com argumenta Mill, gaudir dels beneficis de la vida social no implica cap obligació sobre les accions d’un individu quan aquestes no afecten els altres. En aquest cas, la seva conducta queda dins del seu dret personal i no és motiu de sanció.

Conceptes Clau

Consentiment tàcit

Haver acordat determinada cosa sense haver-ho dit explícitament, sinó simplement, per exemple, per la conducta que s'ha seguit.

Ser castigat per l'opinió

Que els altres membres de la societat reprovin a algú que no s'ha comportat de forma adequada.

La Qualitat dels Plaers en l'Utilitarisme de Mill

Mill argumenta que és coherent amb el principi utilitarista reconèixer que alguns plaers són qualitativament superiors a d’altres. Això inclou els plaers intel·lectuals, que són més elevats que els corporals.

Tot i que altres utilitaristes també reconeixien la superioritat dels plaers intel·lectuals, ho feien per la seva durabilitat, no per la seva qualitat. Mill sosté que és millor una vida amb plaers superiors, encara que impliqui insatisfacció, que una vida satisfeta però sense aquests plaers elevats.

Conceptes Clau

Circumstancials

Que no són avantatges que es basin en allò fonamental o essencial.

Consistent

Sense que hi hagi cap contradicció.