Filosofia Moderna: Metafísica, Perspectivisme i Gènere

1. Metafísica i Conseqüències Pedagògiques

Què és la Metafísica?

La metafísica és un tipus de filosofia que postula l'existència d'una realitat transcendent a l'espai i al temps, immutable i font de principis immutables. Aquests principis, en estar més enllà de l'espai i el temps, no canvien.

Conseqüències Pedagògiques

La metafísica, en l'àmbit pedagògic, condueix a l'adoctrinament. Educar és diferent d'adoctrinar. Qui educa impulsa l'alumne a pensar per si mateix, mentre que qui adoctrina imposa una veritat única i inqüestionable. El dubte és fonamental en l'educació, i qui l'elimina està adoctrinant.

La metafísica s'oposa al perspectivisme. Nietzsche, crític de la metafísica, s'enfronta a Plató i Sòcrates, considerats enemics de Grècia. Nietzsche rebutja la metafísica perquè la cultura occidental, segons ell, controla, ordena i racionalitza la vida, negant el cos i les passions, atemptant així contra la vida mateixa. La "mort de Déu" representa la fi del pensament metafísic.

2. La Mort de Déu

La frase "Déu ha mort" apareix a La Gaya Ciència (1882) de Nietzsche, concretament al paràgraf 125, titulat "L'home boig". Simbolitza la fi del pensament metafísic i del món de les idees platònic. Aquesta idea té implicacions morals, pedagògiques i polítiques, ja que elimina el punt de referència absolut. Segons Nietzsche, no hi ha una veritat única, sinó múltiples veritats. Aquesta idea, anticristiana en essència, qüestiona la guia divina i planteja la necessitat de nous valors en un món sense Déu. L'Übermensch nietzscheà és capaç de viure sense Déu i sense crear-ne de nous.

3. El Perspectivisme

El perspectivisme sorgeix amb la "mort de Déu". No implica ni absolutisme ni relativisme, sinó l'acceptació de la inexistència de veritats absolutes. Tot depèn de la perspectiva. Per exemple, l'afirmació "és hivern" és certa a l'hemisferi nord, però falsa a l'hemisferi sud. Aquesta idea, aplicable a l'educació i a l'ètica, s'oposa a la metafísica.

4. Cultura i Educació segons Freud

En El Malestar de la Cultura (1930), Freud defineix la cultura com el conjunt de produccions, obres i institucions que diferencien la vida humana de la animal. La cultura protegeix de la natura (mitjançant eines, habitatge i foc) i regula les relacions humanes (a través de la prohibició i la repressió). La prohibició de l'incest és fonamental. La cultura imposa una visió única de la sexualitat, lligada a la reproducció, reprimint la bisexualitat inherent a l'ésser humà. El superjò representa la repressió interna màxima.

5. Pedagogia de la Memòria Involuntària

Marcel Proust, en En Busca del Temps Perdut, explora la memòria involuntària, aquella que irromp de sobte a través dels sentits, especialment l'olfacte i el gust. Aquesta memòria evoca absències. James Joyce, a Dublinesos, reforça aquesta idea: la memòria no es construeix, sinó que succeeix.

6. Performativitat

Segons Austin i Judith Butler, la performativitat és la creació d'una realitat a través del llenguatge. El gènere és performatiu: dir que algú és home o dona implica atribuir-li rols i comportaments. A El Gènere en Disputa (1990), Butler argumenta que el gènere no és una descripció biològica, sinó una representació cultural.

7. Sexe i Gènere segons Butler

Per a Butler, sexe i gènere són culturals, basant-se en la idea nietzscheana que no hi ha fets, sinó interpretacions. Qüestiona la distinció metafísica entre sexe (biològic) i gènere (cultural), fonament de la teoria queer. Proposa desconstruir el gènere, rebutjant l'associació entre sexe i comportament. Com Foucault, defensa la idea que la identitat s'inventa, no es defineix per la biologia.