Filosofia de Mill: Plaers, Sacrifici i Límits Socials

Plaers Superiors i Inferiors segons Mill

1. Distinció Qualitativa dels Plaers

John Stuart Mill defensa que el principi utilitarista és compatible amb la idea que alguns plaers són qualitativament superiors a altres, no només en funció de la seva durada o seguretat, com deien altres utilitaristes.

Aquesta distinció s’evidencia en la seva famosa afirmació que «és millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet», ja que els plaers intel·lectuals tenen més valor que els corporals. Segons Mill, aquells que han experimentat ambdós tipus de plaer prefereixen els superiors, mentre que els qui només coneixen els inferiors no poden fer una comparació justa.

Per això, una vida amb plaers superiors, fins i tot amb moments d’insatisfacció, és preferible a una existència basada únicament en plaers inferiors, per molt satisfactòria que sigui. Aquesta perspectiva reafirma la importància de la qualitat dels plaers en la seva teoria de l’utilitarisme.

2. Definició de Termes

«circumstancials»

Que no són avantatges que es basin en allò fonamental o essencial. Alternativament: Que es dóna però podria no donar-se.

«consistent»

Sense que hi hagi cap contradicció.

3. Justificació de la Distinció Qualitativa

John Stuart Mill defensa el principi d’utilitat, segons el qual una acció és moralment correcta si maximitza el plaer i minimitza el dolor per al major nombre de persones. A diferència d'altres utilitaristes com Bentham, que consideraven només la quantitat de plaer, Mill introdueix una distinció qualitativa entre plaers superiors i inferiors.

Els plaers superiors són els intel·lectuals, morals i estètics, mentre que els plaers inferiors són els merament corporals. Per determinar quins plaers són superiors, Mill recorre a l’opinió dels «jutges competents», és a dir, aquells que han experimentat tant els plaers superiors com els inferiors i, per tant, poden comparar-los objectivament.

D’altres utilitaristes havien intentat justificar la preferència pels plaers intel·lectuals basant-se només en la seva major durada, seguretat o intensitat, però Mill va més enllà i argumenta que tenen un valor intrínsec superior.

La frase «És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet» resumeix aquesta distinció. Expressa que, fins i tot si els plaers superiors impliquen insatisfacció, continuen sent preferibles als inferiors, ja que el coneixement i la racionalitat aporten un tipus de realització més valuós que la mera satisfacció sensorial. Aquesta afirmació és fonamental en el seu pensament perquè justifica la introducció d’una jerarquia de plaers dins de l’utilitarisme.

L'Autosacrifici en l'Utilitarisme de Mill

1. El Valor del Sacrifici

John Stuart Mill defensa que l'utilitarisme valora l'autosacrifici, igual que altres teories morals, com l'estoïcisme o el transcendentalisme. No obstant això, a diferència d’aquestes, no considera que el sacrifici sigui un bé en si mateix, sinó només quan contribueix a augmentar la felicitat general.

Segons Mill, l’únic autosacrifici moralment lloable és aquell que té com a finalitat el benestar col·lectiu. Si un sacrifici no incrementa la felicitat dels altres o no serveix per aconseguir un mitjà que la fomenti, es considera malaguanyat. Aquesta visió està alineada amb el principi utilitarista, segons el qual el valor moral d'una acció depèn de les seves conseqüències, no de les intencions o del fet de renunciar a la pròpia felicitat per si mateix.

2. Definició de Termes

Felicitat

Plaer i absència de dolor.

Mitjans

Aquelles coses que serveixen per poder obtenir-ne una altra.

3. El Sacrifici al Servei de la Felicitat General

Segons John Stuart Mill, el principi utilitarista estableix que hem d’actuar de manera que es maximitzi la felicitat general, entenent la felicitat com plaer i absència de dolor. Aquest principi no es limita a la felicitat individual, sinó que considera el benestar de totes les persones afectades per l’acció, tant a curt com a llarg termini.

D’acord amb aquest principi, si una persona pot incrementar la felicitat col·lectiva mitjançant un sacrifici personal, està moralment obligada a fer-ho. No obstant això, Mill recalca que el sacrifici en si mateix no té valor moral intrínsec, sinó que el seu valor depèn exclusivament de si contribueix a augmentar la felicitat global. Per tant, un sacrifici que no generi cap benefici col·lectiu es considera inútil i malaguanyat.

Aquesta perspectiva contrasta amb altres teories morals, com l’estoïcisme o el transcendentalisme, que veuen l’autosacrifici com un bé en si mateix. Per a Mill, el sacrifici només és digne d’elogi si efectivament millora el benestar de la societat. Així, l’utilitarisme no rebutja el sacrifici, però sí la seva glorificació quan no té un propòsit útil per al bé comú.

Utilitarisme, Mentida i Confiança Social

1. Objecció i Resposta sobre la Mentida

John Stuart Mill considera una objecció que es pot intentar fer a l'Utilitarisme segons la qual aquesta doctrina justificaria actuar segons la pròpia conveniència immediata. L'objecció consistiria a dir que l'Utilitarisme prescriu fer allò que a un li seria convenient de fer, perquè n'obté algun avantatge immediat. Ho exemplifica amb la mentida, però Mill respon a aquesta objecció argumentant que l'Utilitarisme no prescriu que, en general, es pugui mentir quan a un li convé fer-ho: qui menteix fa que s'afebleixi la confiança mútua que és la base del benestar social i de la felicitat que això comporta.

Per altra banda, però, la regla Utilitarista permet explicar que hi hagi excepcions a la regla «no es pot mentir», i posar límits a aquestes excepcions.

2. Definició de Termes

«desviació de la veritat»

Dir una cosa que és falsa.

«felicitat»

Plaer i absència de dolor.

3. La Utilitat com a Criteri per a la Mentida

Segons el principi utilitarista, cal fer aquelles accions que maximitzen la felicitat general, entenent la felicitat com a plaer i absència de dolor. La felicitat que compta no és només la de qui fa l’acció, sinó també la de totes les persones afectades per aquesta, a curt i a llarg termini.

En relació amb la frase citada, Mill argumenta que si el principi utilitarista és vàlid per determinar què és moralment correcte, ha de ser aplicable també per resoldre conflictes entre diferents utilitats. Així, l’utilitarisme no només serveix per identificar quines accions poden augmentar la felicitat general, sinó també per sospesar els conflictes d’interessos i determinar quan una utilitat predomina sobre una altra.

Mill explica que, segons l’utilitarisme, mentir és normalment inacceptable perquè afebleix la confiança mútua, un valor fonamental per al funcionament de la societat. Sense confiança, la societat es desorganitza, i això afecta la felicitat col·lectiva. No obstant això, l’utilitarisme permet excepcions a regles morals, com la de «no mentir». En casos on mentir pot protegir a una persona d'un mal imminent, com mentir a un malfactor que vol fer mal a un innocent, la moral utilitarista pot considerar-ho legítim, ja que aquest acte, en aquell context, promou un benefici clar i no perjudica la confiança mútua de manera rellevant.

Així, Mill justifica que el principi d’utilitat no només serveix per avaluar les accions individuals, sinó també per a equilibrar i determinar quina utilitat ha de prevaler quan hi ha conflictes entre elles, sempre en funció de la felicitat general.

La Felicitat com a Fi Últim: Prova del Principi

1. L'Intent de Provar el Principi Utilitarista

En aquest text, John Stuart Mill exposa part de l'intent de provar el principi utilitarista, entès com que la felicitat general és l'únic fi de la conducta.

Per justificar aquesta idea, Mill intenta provar que la felicitat general és un fi de la conducta. Ho fa argumentant que el fet que la felicitat és desitjada prova (segons ell) que és desitjable i, per tant, que és un fi.

No obstant això, al final del text, Mill indica que encara no ha mostrat que la felicitat sigui l'únic fi de la conducta, ja que la gent també desitja altres coses, com ara la virtut.

2. Definició de Termes

«felicitat»

Plaer i absència de dolor.

«fi»

Allò que ha de guiar l'acció.

3. Justificació de la Felicitat com a Fi

John Stuart Mill justifica que «la felicitat és desitjable» i que «és l'única cosa desitjable com a fi» a partir d’un raonament basat en l’experiència i en la naturalesa del desig humà.

En primer lloc, Mill estableix que ser desitjable significa ser un fi de la conducta humana, és a dir, un objectiu que es busca per si mateix i no només com a mitjà per aconseguir una altra cosa. Per demostrar que la felicitat és desitjable, utilitza una analogia amb la percepció: així com l’única prova que alguna cosa és visible és que les persones la veuen, l’única prova que alguna cosa és desitjable és que les persones de fet la desitgen. Com que tothom desitja la seva pròpia felicitat, això demostra que la felicitat és desitjable i, per tant, un fi de la conducta.

Ara bé, demostrar que la felicitat és un fi de la conducta no prova encara que sigui l'únic fi. Per això, Mill introdueix un altre argument: certes coses que inicialment es desitgen com a mitjans per aconseguir la felicitat acaben convertint-se en part d’ella. Un exemple és la virtut: en un principi, les persones poden voler ser virtuoses perquè això els aporta beneficis, però amb el temps la virtut es converteix en un element essencial de la seva pròpia felicitat. Això implica que, encara que sembli que es desitgen coses diferents de la felicitat, en realitat tot allò que es desitja acaba formant-ne part.

Finalment, Mill diferencia entre la felicitat individual i la felicitat general. Cada persona persegueix la seva pròpia felicitat, però això no implica automàticament que la felicitat col·lectiva sigui un fi per a tothom. No obstant això, Mill assumeix que si cadascú considera la seva felicitat com un fi, llavors la felicitat general hauria de ser el criteri moral que guiï les accions humanes.

D’aquesta manera, Mill conclou que la felicitat no només és desitjable, sinó que és l’únic fi últim de la moralitat i la conducta humana.

Límits de la Societat: El Principi de Llibertat

1. La No-Intervenció en Assumptes Personals

John Stuart Mill defensa que no és legítim que la societat imposi normes a un individu en aspectes que només l’afecten a ell. Argumenta que cadascú coneix millor que ningú les seves pròpies circumstàncies, necessitats i interessos, i per tant, sap millor què li convé per al seu benestar. L’interès d’un tercer és menor i no pot igualar aquest coneixement personal.

A més, la intervenció de la societat es basa en generalitzacions que poden ser errònies o mal aplicades, ja que parteixen de presumpcions generals que no tenen en compte les circumstàncies particulars de cada individu. Per això, Mill sosté que la llibertat individual ha de ser respectada, ja que només l’individu pot decidir el millor per a ell mateix.

En conclusió, la llibertat personal s’ha de preservar en qüestions que només afecten l’individu, i la societat només ha d’intervenir quan la conducta d’una persona perjudica directament els altres.

2. Definició de Termes

«incommensurablement»

D'una forma que no es pot mesurar; més concretament en aquest cas, que és superior pel fet de basar-se en mitjans d'un tipus més adequat que, per tant, no es poden ni comparar amb els que usen terceres persones.

«interferència de la societat»

Que el grup de persones amb qui conviu impedeixi a un individu fer una determinada acció o dur un determinat tipus de vida.

3. L'Àmbit de la Llibertat vs. l'Àmbit del Dret

En aquesta frase, John Stuart Mill distingeix entre l’àmbit de la il·libertat i l’àmbit del dret. Segons el seu pensament liberal, les accions d’un individu es poden dividir en dues categories: aquelles que només l’afecten a ell mateix, en les quals ha de tenir llibertat total, i aquelles que afecten perceptiblement altres persones, on s’ha d’aplicar un marc de normes generals per garantir la convivència.

Aquest principi forma part del liberalisme de Mill, segons el qual les lleis de la societat no han d’intervenir en les decisions individuals que només afecten la pròpia persona. L’Estat i la societat només han de regular les accions que causen un dany real als altres. D’aquesta manera, es protegeix la llibertat individual sense comprometre l’ordre social.

La seva justificació es basa en la idea que cadascú coneix millor que ningú què li convé en els assumptes que només l’afecten a ell mateix. La societat, en intentar regular aquests aspectes, ho fa a partir de generalitzacions que poden ser errònies o inaplicables en casos concrets. Per tant, per maximitzar el benestar individual i col·lectiu, cal respectar l’espontaneïtat personal en aquests àmbits.

En la frase analitzada, Mill estableix un contrast clar: quan una acció afecta altres persones, cal seguir regles generals per garantir la previsibilitat i la justícia. En canvi, quan una acció només afecta l’individu que la duu a terme, aquest ha de ser lliure de decidir sense ingerències externes. Aquesta distinció és fonamental en el seu pensament liberal i serveix per delimitar fins on ha d’arribar la intervenció de la societat.

Resolució de Conflictes Morals amb l'Utilitarisme

1. Conflictes en Teories Morals

En aquest text, John Stuart Mill exposa que totes les teories morals enfronten conflictes entre diferents normes i obligacions, ja que no hi ha cap sistema ètic exempt d’aquestes tensions. L’utilitarisme, segons Mill, té un avantatge respecte a altres teories morals perquè es basa en una única norma general: el principi d’utilitat. Això permet resoldre els conflictes morals a partir del criteri del màxim benefici per al major nombre de persones.

En canvi, altres sistemes morals, en defensar normes amb autoritat independent, no tenen un criteri clar per resoldre aquests conflictes. De fet, sovint acaben apel·lant, encara que no ho reconeguin, a consideracions d’utilitat per prendre decisions. Per això, Mill defensa que és millor tenir un estàndard clar, encara que sigui difícil d’aplicar, que no pas cap criteri universal per arbitrar entre normes en conflicte.

2. Definició de Termes

Drets

Allò que un individu pot legítimament reclamar que li deixin fer, o també al que pot reclamar que altres facin per ell.

Consideracions d'utilitat

Apel·lar a allò que és el que proporcionarà el màxim bé, això és, el màxim plaer i absència de dolor.

3. La Utilitat com a Criteri Suprem

John Stuart Mill defensa que el principi d’utilitat és la font última de les obligacions morals, és a dir, les normes ètiques s’han de jutjar segons si maximitzen el benestar i minimitzen el dolor. Aquest és el fonament de l’utilitarisme, que considera que el valor moral d’una acció es determina per les seves conseqüències, no per les intencions, i que cal tenir en compte el plaer i el dolor de tothom, no només de qui actua.

Aquesta visió permet integrar normes morals específiques com «no robis» o «no menteixis», ja que, en general, seguir-les promou el benestar col·lectiu. No obstant això, en casos en què aquestes normes entren en conflicte, es pot recórrer al principi utilitarista per decidir quina opció genera el màxim benefici. Això suposa un avantatge respecte a altres doctrines morals, que sovint no tenen un criteri clar per resoldre conflictes entre obligacions oposades.

Per tant, Mill justifica que, si la utilitat és el criteri suprem de la moral, també ha de servir per resoldre els dilemes morals quan diferents obligacions entren en conflicte. Això proporciona un estàndard objectiu per a la presa de decisions ètiques.

Comportament Privat vs. Deure Públic en Mill

1. Distinció entre Àmbits d'Acció

John Stuart Mill distingeix entre les accions que afecten els altres i les que només afecten l’individu que les realitza. Si una persona, amb el seu comportament, incompleix un deure envers la societat (com un policia que s’emborratxa durant el servei), la seva acció entra dins l’àmbit del dret, i la societat pot establir sancions per garantir el compliment de les responsabilitats col·lectives.

En canvi, si una acció no implica el trencament de cap deure ni causa un dany perceptible a altres persones, aquesta ha de considerar-se dins l’àmbit de la llibertat individual, i la societat no ha d’intervenir. Segons Mill, aquest tipus de perjudicis indirectes han de ser tolerats en benefici d’un bé superior: la llibertat humana.

2. Definició de Termes

«infracció social»

Acció que va en contra del que prescriuen les lleis d'una determinada societat.

«àmbit [del] dret»

Aquella part de les accions dels individus que està regida per les lleis d'una determinada societat.

3. Llibertat Individual i Dany als Altres

John Stuart Mill distingeix entre l’àmbit de la llibertat, que inclou accions que no afecten directament els altres, i l’àmbit del dret, que inclou accions que tenen un impacte perceptible sobre la societat. Segons el seu pensament liberal, les lleis només poden intervenir en accions que causin un dany directe o impliquin l’incompliment d’un deure.

Mill defensa que cada individu coneix millor que ningú els seus propis interessos, i per això la societat no ha d’imposar restriccions sobre conductes que només afecten la persona que les realitza. Tot i això, considera l’objecció que tota acció humana pot afectar indirectament els altres, ja sigui perquè els desagrada o perquè contradiu els seus valors.

Davant d’aquesta objecció, Mill estableix una diferència clau: si una acció provoca un dany directe o implica l’incompliment d’un deure, la llei pot intervenir; però si només genera desgrat o desaprovació en altres persones, la societat ha d’acceptar aquest inconvenient en nom de la llibertat. Així, Mill prioritza la defensa de l’autonomia individual, ja que considera que una societat lliure ha d’estar disposada a tolerar certes molèsties per evitar una restricció excessiva de la llibertat personal.