Filosofia Medieval: Cristianisme i Pensament Àrab
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,09 KB
No confondre filosofia d’arrels cristiana i àrabs amb la teologia
Cristianisme
Pares de l'Església
Dues actituds davant la saviesa profana
- Cristianisme obert: Pares apologistes, Escola d'Alexandria, Sant Agustí, Pseudo-Dionís.
- Cristianisme tancat: Menyspreu per la saviesa profana, considerada origen d'heretgies.
Pensament Àrab
Es plantegen la relació entre filosofia i teologia, de manera similar al cristianisme tancat.
Dues escoles principals
- Escola del Mutazilisme: Interpretació al·legòrica de l'Alcorà. Considerats heterodoxos.
- Escola dels Mutakalimis: Interpretació literal de l'Alcorà. Més ortodoxos. Defensen l'absoluta omnipotència divina.
Principals filòsofs
- Avicena: Influït per Plató i Aristòtil. Tracta qüestions metafísiques (existència de Déu, origen de l'Univers i diferència entre ésser contingent i necessari).
- Algatzell: Principal representant de l'ortodòxia islàmica medieval. Actitud contrària a la filosofia.
- Averrois: Teoria de la doble veritat. Influeix a Occident. Filosofia i teologia no són contràries, sinó complementàries.
Religió i Filosofia
Les religions monoteistes posen la filosofia al servei de la teologia.
La filosofia medieval vol posar d'acord:
- Principis lògics i experiència (raó)
- La revelació (escriptures sagrades)
Aquesta tasca d'harmonització és duta a terme pels Pares de l'Església, buscant conciliar:
Coneixement natural i coneixement sobrenatural
| Coneixement Natural (Racional) | Coneixement Sobrenatural |
|---|---|
| Racional | Racional + Il·luminació de Déu |
Sant Agustí d'Hipona
Trajectòria: Maniqueisme $\rightarrow$ Escepticisme $\rightarrow$ Neoplatonisme $\rightarrow$ Cristianisme.
Va descobrir els principis bàsics del cristianisme i va arribar a ser bisbe d'Hipona. La seva obra fa una síntesi entre el pensament filosòfic i teològic, en què confluïren els corrents del pensament grec i romà. (Influència PLATÒNICA)
Veritat i Coneixement
Món, home i Déu: la veritat els vincula. Redueix el problema de la veritat a si existeix i si és possible trobar-la.
"M'equivoco, però si m'equivoco, llavors sóc." Hi ha una veritat, que és el meu propi ésser.
Els sentits poden enganyar, però no ho fan; som nosaltres els que no els sabem interpretar. La veritat cal cercar-la a l'interior, on es troben altres fonaments.
Aquests models exemplars invariables han de tenir el seu fonament en l'ésser etern $\rightarrow$ Déu. Concepte de llum divina per sobre de la llum natural.
Arguments sobre l'existència de Déu
- Argument ontològic (a priori): Sant Anselm. (Influència PLATÒNICA sobre DÉU)
- Argument de les 5 vies (a posteriori): Sant Tomàs. (Influència ARISTOTÈL·LICA)
Si Déu és la veritat, demostrar l'existència de la veritat és demostrar l'existència de Déu, mitjançant mètodes lògics.
Aportacions de Sant Agustí
- Concepte d'intimitat, desconegut per l'home grec. (Referència a l'ànima)
- La veritat està dintre nostre. Descobriment ontològic i psicològic amb el vessant moral.
- La presó de l'ànima no és el cos, sinó el cos corrupte.
- Voluntat: Determinada entre el voler i l'amor, però només és voluntat si està impregnada d'amor.
- Llibertat: No hi ha llibertat si no hi ha voluntat i viceversa. Engloba el lliure albir (llibertat interior) i també la llibertat per fer el mal. Procura defugir de la presència diürna (fatalisme estoic).