Filosofia Medieval: Conceptes Clau, Agustinisme i Escolàstica

Raons Eternes: La Creació i el Mal

Déu coneix totes les coses des de l’eternitat. A partir de les raons eternes, Déu crea el món del no-res. Déu no crea el mal, però permet la seva existència perquè del mal pot sorgir el bé.

La Felicitat en la Filosofia Medieval

La felicitat és el resultat de trobar la veritat. Hom és feliç quan posseeix allò que val la pena, però primer cal saber què és allò que val la pena.

Agustinisme Polític: La Ciutat de Déu i la Ciutat Terrenal

Similar a Plató, que distingia entre el món de les idees i el món sensible, Agustí parla de la Ciutat de Déu i de la Ciutat Terrenal. Ambdues ciutats estan a la Terra, i només Déu sap qui viu a quina.

• Ciutat Terrenal: Fundada per Caín. Representa els poders polítics i morals, i la seva història.
• Ciutat Celestial: Fundada per Abel. És la comunitat dels cristians, amb un poder teocràtic.

Ambdues perduraran per sempre, però només la celestial subsistirà finalment.

Naturalisme Polític: Separació d'Església i Estat

Aquesta corrent pretén separar les dues societats existents: l'eclesiàstica i la civil. Utilitza el dret romà per contrastar la tesi papal.

• Marsili de Pàdua: Defensor de la separació entre allò espiritual i allò temporal (Església i Estat). És un precursor de l'Estat laic i defensa que la sobirania prové del poble, no de Déu. Subordina l'Església a l'Estat, ja que aquest ha de garantir el benestar dels ciutadans.
• Guillem d'Ockham: Defensor de la independència de l'Imperi respecte al papat. Critica l'absolutisme papal dins de l'Església.

El Naixement de l'Escolàstica Medieval

El saber medieval s'estructurava en:

• Lletres (trívium): Gramàtica, retòrica i dialèctica.
• Ciències (quadrívium): Aritmètica, astronomia i música.

Per sobre de totes les escoles d'arts liberals hi havia les sagrades. Existien tres tipus d'escoles principals:

• Monàstiques o abadials.
• Episcopals o catedrals.
• Palatines.

La filosofia escolàstica estava fonamentada en la lògica grega. Era una filosofia de procediments més que de continguts.

Pere Abelard: Va desenvolupar un mètode dialèctic per reconciliar aparents contradiccions entre els Pares de l'Església.

Les Universitats Medievals: Centres de Saber

Les escoles van ser substituïdes per les universitats, on s'ensenyaven tots els sabers i hi acudia gent de tot el món.

Al principi, van estar influenciades per Aristòtil, amb característiques com:

• Visió materialista.
• Visió cristianitzada.

Ordres Mendicants i la Filosofia Medieval

Ordres religiosos creats per l'Església al segle XIII.

• Franciscans: Fundats per Sant Francesc d'Assís. Més orientats a l'aspecte social. Destacaven a Oxford i seguien una tradició platònica.
• Dominics: Fundats per Sant Domènec (o Tomàs d'Aquino com a figura clau). Més intel·lectuals. Destacaven a París i seguien una tradició aristotèlica.

Ambdós ordres rivalitzaven en temes filosòfics, però coincidien a explicar la realitat en termes de causes naturals, rebutjant interpretar-la utilitzant símbols morals o místics.

Els Dominics: Racionalitat i Aristotelisme

La seva explicació era racional, basada en l'aristotelisme. Tomàs d'Aquino en va ser el màxim exponent. Defensaven que la naturalesa s'havia d'explicar qualitativament.

Els Franciscans: Fe, Raó i Tradició Platònica

Més heterodoxos, seguien la tradició platònica de Sant Agustí. Defensaven que la fe i la raó pertanyen a àmbits diferents i s'havien de seguir per vies separades. Guillem d'Ockham n'és un exemple.