La filosofia de Martin Heidegger

MARTIN HEIDEGGER (1889-1976)

Opina que la filosofia hauria de centrar-se en l’ésser i no només en l’ens. Qualsevol cosa és un ens: materials, allò físic (cos, bolígrafs), allò imaginat (el titànic) i tot animal, persona o cosa. Els ens tenen una cosa en comú -> Tots són ésser.

Intenta definir l’home. L’home és l'únic personatge distint als animals. La persona és un personatge que va elaborant projectes.

DASEIN:

La persona hi és. Jo visc a l’interior de la meva llengua i cultura. La meva cultura és qui soc jo. L’home vol conèixer, que es conèixer amb el cap, amb el cor i les mans. Fem servir les coses i els animals, però no a les persones, que són ciutadans amb nosaltres. No podem fer les responsabilitat de les altres persones, no podem decidir pels demés. La majoria de persones tenen una existència no autèntica. Aquesta té quatre comportaments:

-Tractar les persones com objectes

-Convertir el llenguatge en xafardeig

-Fer servir les coses com si tinguessin la finalitat (vida) per si mateixes.

-Portar una existència anònima

O es pot tenir una existència autèntica: sentir-se responsable de les persones, no fer-les servir i mirar-les de cara, sentir-se responsable dels seus projectes

Hi ha objectes que no estan fets per utilitzar, sinó perquè ens facin sentir: l’obra d’art. L’obra d’art és per mirar-la, no per fer-la funcionar. Té milions de significats. No és una eina per fer-la servir, és quasi bé una persona perquè ens parla. Viu més enllà del seu temps i espai.

Heidegger creu una obra d’art està composta per :

• Terra : tot allò objectiu, on tots podem estar d’acord.

• Món : constituït per les idees i experiències que conté l’obra d’art. Per arribar-hi cal connectar amb ella.

GADAMER

Va ampliar i perfeccionar el cercle hermenèutic de Heidegger. Va escriure el llibre Veritat i Mètode (1960). Insisteix en les paraules:

• Universalitat: L’hermenèutica serveix per interpretar tot. La necessitat de comprendre tot allò que ens envolta, però no tenim una teoria absolutament segura ja que aquesta va canviant d’acord al que anem analitzant.

• Historicitat: Totes les persones pensen en un sistema cultural i per tant no poden ser totalment objectius. Estem lligats per la història i no podem pensar fora del nostre context històric. Pensem d’acord al nostre context.

• Finitud: Per més que entenem alguna cosa no podrem entendre-la completament ja que tothom té diferents horitzons. Tampoc podem entendre’ns completament a nosaltres mateixos. Costa comprendre, mai podem comprendre del tot.

Tenim la necessitat d’interpretar tot el que està al voltant de nosaltres per poder comprendre, però la teoria és insuficient. Gadamer parteix de la idea de Heiddeger del prejudici, el prejudici es una mena de pantalla que t’impedeix veure el que hi ha fora. Els meus valors fan que jo tingui un gust i veig les coses a través del meu gust, d’una història que m’ha marcat a mi, ho veig tot a través del llenguatge. La meva concepció no és completa, no ho puc entendre mai tot, som incompetents.