Filosofia: Kant, Nietzsche i Marx - Idealisme, Nihilisme i Materialisme

Kant

Capacitat secularitzadora

Perquè sigui possible el coneixement: condicions empíriques i trets. Condicionants: espai i temps. Estètica, sentits, Analítica, enteniment, Dialèctica, raó.

Condicions del coneixement sensible

Espai i temps. Relació: hipotètics, disjuntius i categòrics. Modalitat: problemàtics, asertòrics o apodíctics.

Tres crítiques

• Ànima (la psicologia fa afirmacions que semblen lògiques però que no ho són)
• Món (la cosmologia ha pres com a causa en si l'espai i el temps quan només són condicions subjectives)
• Déu (Kant critica l'argument ontològic, ja que el concepte no diu res de la seva existència, i l'argument cosmològic)

Postulats de la raó pràctica

Món, ànima, Déu. Axiomes, teoremes i postulats. Perquè sigui possible la moral, s'ha d'admetre la llibertat perquè sigui possible la moral autònoma i la immortalitat de l'ànima, i Déu.

Idealisme transcendental

Teoria que diu que no coneixem les coses com són en si, sinó que el subjecte construeix en part l'objecte conegut. El coneixement és independent de l'experiència. Coneixem el fenomen però no coneixem el noümen, que es dóna en el camp de la raó pràctica. En conclusió, tot el que cau fora de l'espai i del temps és inaccessible.

Nietzsche

El Superhome

Forma d'existir caracteritzada per una actitud vital que ell anomena la voluntat de poder. Aquesta consisteix en voler cada cop superar-se més, fer més, tenir més plenitud existencial. No es refereix a una raça superior als altres, sinó a una aspiració moral que cal sostenir per afirmar la vida. Serà el superhome qui conrearà els valors apol·linis i dionisíacs, qui tingui voluntat de poder (assumeixi el nihilisme i la mort de Déu), qui es regeixi per la moral dels senyors i qui assumeixi sense ressentiment el sentit de la terra, l'etern retorn.

Procés de transformació cap al Superhome

1. Camell: animal de càrrega, accepta la vida resignant-se a les seves dificultats.
2. Lleo: cansat de la càrrega que suporta, es rebel·la contra el seu amo i el fa caure.
3. Nen: aprèn a viure de manera creativa i feliç. El nen és el que accepta la innocència de l'esdevenir.

Marx

Ideologia

Sistema de representacions que l'ésser humà o una societat donada tenen sobre ells mateixos i sobre el lloc que ocupen dins el món i la història. En definitiva, és com s'autocomprenen les persones en un lloc i moment donat. En l'ús marxià del terme, la seva accepció és restringida a aquells conjunts d'idees i representacions que donen una imatge distorsionada, desfigurada i falsificadora de la realitat i de les condicions en què es desenvolupa la vida dels humans.

Alineació

Del llatí "altre". Procés en què tota producció pròpia és separada o percebuda amb existència separada, independent i diferent del productor.

Materialisme històric

Mètode per a entendre la naturalesa humana en el seu esdevenir històric, és a dir, per entendre quins són els mecanismes de formació i canvi de les societats. El plantejament del materialisme històric consisteix a partir de què les bases per entendre la història social humana són el món material (realitat material) i el que els homes fan en i amb ell (treball). En definitiva, la Història s'ha d'entendre des de les diferents maneres de produir, des dels diferents modes de producció. Home: social, productiu i històric.

Lluita de classes

Suposa: tenir consciència de classe, organitzar-se en un partit obrer i programa de mesures polítiques per portar a la pràctica la revolució.

Treball

Activitat essencial humana, relació home-natura, relació home-home, producció mitjans de vida, objectivació humana, humanització natura.

Comunisme

Estadi definitiu de superació del capital, sense propietat privada, que s'assolirà després de la revolució socialista.

Socialisme

Sistema filosòfic d'anàlisi de la realitat històrica i social, que ha d'orientar i animar el procés revolucionari.

Nietzsche (ampliació)

La filosofia vital es caracteritza per

• La vida és tant un fenomen físic i biològic com el substrat instintiu i primari que produeix els fenòmens concrets.
• Nietzsche proposa conrear l'estètica en relació amb el desplegament i desenvolupament del llenguatge que hi ha en la filosofia i en la ciència.
• La reivindicació del llenguatge és un exercici de la filosofia, ja que pretén desemmascarar l'idealisme.

Apol·lo i Dionís. Crítica a la tradició filosòfica

Racionalisme, canvi de teories, cristianisme i influència de Crist en la filosofia europea.

Nihilisme

a) Pot ser entès com l'actitud que atribueix a la vida un valor de "no-res", que la devalua quan postula l'existència d'alguna entitat que s'hi troba per damunt, de manera suprasensible (Plató, religió, etc.)
b) Fa referència a l'actitud vital pròpia de l'home desenganyat que ha perdut tota força per transcendir-se a si mateix, que no s'atreveix, no vol ni creu en res, en el que s'ha extingit i consumit la potència creadora (essencial) humana.

Dos fenòmens del nihilisme

1. Predomini de la moral d'esclaus.
2. Desconeixement pràctic de la mort de Déu.

Voluntat de poder

Autosuperació creadora pròpia de l'existència que "juga" lliurement, creant i dictant nous valors, marcant-se noves fites i projectes. Això suposa que no existeix un món llest o acabat i ple de sentit al qual ajustar-se sense més, sinó que el superhome va renovant tots els criteris i estimacions, ja que existeix històricament: existeix creant i creant-se en el temps.

Per què la vida es caracteritza per la voluntat?

Quan la voluntat és esdevenir, és un fenomen històric. En la pròpia naturalesa és un fenomen físic i en el poder com a superació de si mateix, és un fenomen físic, històric i moral.

Crítica als valors dominants

Valors del platonisme, del cristianisme i els ideals de la ciència de la revolució científica.

Etern retorn

Fa referència a tres aspectes: concepció circular del temps, actitud vital i negació de la providència.