Filosofia de Kant, Mill i Plató: Conceptes Clau i Comparatives

Immanuel Kant: Filosofia i Ètica

Preguntes Fonamentals de Kant

Kant es pregunta:

• Què puc saber? (Crítica de la raó pura)
• Què he de fer? (Ètica, Crítica de la raó pràctica)
• Què puc esperar? (Religió, Antropologia)

Aquestes es resumeixen en la pregunta: Què és l’ésser humà?

Conceptes Clau del Pensament Kantià

• Fenomen: Allò que podem conèixer a través de l'experiència.
• Noümen: La realitat en si, inaccessible al coneixement humà.
• Judicis sintètics a priori: Són universals i necessaris, però no provenen de l'experiència.

L'Ètica Kantiana: Formal i Deontològica

L’ètica kantiana és formal i deontològica, basada en el deure. A diferència de les ètiques materials (que donen continguts i i són heterònomes), l’ètica formal és universal i autònoma, basada només en la raó. Només té valor moral l’acció feta per deure, no per inclinació.

L'Imperatiu Categòric

L'imperatiu categòric es formula de diverses maneres, destacant-ne dues:

1. Actua segons la màxima que puguis voler que esdevingui una llei universal.
2. Tracta la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi en si mateix, mai merament com un mitjà.

Crítica a la Metafísica Clàssica

Kant critica la metafísica clàssica perquè vol conèixer realitats (Déu, ànima, món) que no són fenomèniques i, per tant, són inaccessibles a la raó pura. Respon a Hume afirmant que la causalitat no és només una associació d’idees, sinó una estructura mental inherent a la nostra forma de conèixer.

Postulats de la Raó Pràctica

Aquests postulats no es poden demostrar, però cal assumir-los per actuar moralment:

1. Llibertat: Sense ella no hi ha moralitat.
2. Immortalitat de l’ànima: Necessària per assolir la perfecció moral.
3. Déu: Per garantir la unió entre virtut i felicitat.

John Stuart Mill: Empirisme i Utilitarisme

J.S. Mill, filòsof empirista i defensor de l’utilitarisme, va ser influenciat per Bentham i Hume. Parteix de l’hedonisme clàssic: la moral consisteix a maximitzar la felicitat (plaer) i minimitzar el dolor.

El Principi de la Major Felicitat

La seva màxima és: “la major felicitat per al major nombre”. Aquest és el criteri útil per a accions, lleis i institucions.

Qualitat dels Plaers

A diferència de Bentham, Mill distingeix entre plaers baixos i plaers alts. Cita: “És millor Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.”

Moral Comunitària i Educació

La moral comunitària implica no buscar la felicitat pròpia, sinó la dels afectats. Mill confia en la força de l’educació per formar persones bones i en la bondat natural i la capacitat de millora de l’ésser humà.

Motivacions Morals

• Externes: Llei, religió, opinió pública.
• Internes: Consciència, deure moral (influència kantiana), simpatia (Hume, Rousseau), educació moral (Sòcrates).

La Llibertat i el Principi del Dany

La llibertat només es pot limitar per evitar danys a tercers (Principi del Dany). No es pot limitar pel bé propi ni per imposar moral o costums. Cada persona ha de ser lliure de decidir el seu benestar.

Més llibertat condueix a més desenvolupament personal i, per tant, a una millor societat.

L’ésser humà és considerat un ésser progressiu i perfectible.

Defensa de la Democràcia

Mill defensa la democràcia com el sistema que millor assegura la felicitat general i el desenvolupament individual. Aporta participació, educació cívica i pensament crític, tot i que pot oprimir minories (tirania de la majoria).

Per garantir la diversitat, Mill defensa un govern representatiu format per experts i un sistema electoral proporcional.

No hi ha pacte social; la vida en societat es justifica per la utilitat col·lectiva.

Comparativa: Kant vs. Plató

Concepte de Realitat:

Kant diferencia entre el fenomen (el que percebem) i el noümen (la realitat en si). Plató parla del món sensible (imperfecte) i del món de les idees (perfecte).

Teoria del Coneixement:

Kant sosté que el coneixement prové de les categories a priori de la ment. Plató defensa que el coneixement s'assoleix a través de la raó i l’accés a les idees.

Ètica:

Kant defensa una moral deontològica, basada en el deure i l’imperatiu categòric. Plató parla de l’ètica de la justícia, on l'ànima i la societat s'han d'ordenar segons la raó.

Llibertat:

Kant veu la llibertat com una condició necessària per a l’acció moral. Plató l’associa a seguir la raó i la justícia.

Societat:

Kant afirma que la moralitat i les lleis socials es basen en el deure universal. Plató proposa una societat ideal regida per filòsofs, que busquen la justícia.

Concepte de Déu/Bé Suprem:

Kant el considera un postulat de la raó pràctica per garantir la moralitat. Plató el veu com el Bé suprem, fonament de totes les coses.

Coneixement del Món Físic:

Kant afirma que el coneixement està limitat per les categories de la ment. Plató considera que el món físic és una còpia imperfecta del món de les idees.

Mètode Filosòfic:

Kant utilitza la crítica de la raó pura per explorar els límits de la raó humana. Plató empra el mètode dialèctic, un sistema de preguntes i respostes per arribar a la veritat.

Comparativa: Plató vs. John Stuart Mill

Teoria del Coneixement:

Plató, amb el seu pensament idealista, creu que el coneixement veritable només s'obté a través de la raó i el món de les idees. Mill, des d’un enfocament empirista, sosté que el coneixement prové de l'experiència sensorial.

Justícia:

Plató defensa que la justícia es fonamenta en l’ordre de les idees i en una estructura rígida de classes. Mill, amb el seu utilitarisme, considera que la justícia es basa en maximitzar el benestar per al major nombre de persones.

Govern Ideal:

Plató veu el govern ideal com una aristocràcia filosòfica on els més savis guien el poble. Mill, influït pel liberalisme, defensa la democràcia i els drets individuals, amb èmfasi en la llibertat.

Concepció de l'Ànima/Ésser Humà:

Plató afirma que l’ànima humana es compon de tres parts (raó, esperit i desig), i que la justícia consisteix en l’harmonia entre elles. Mill, amb una visió més pragmàtica, es concentra en les conseqüències de les accions i el benestar general.

Ètica:

En la seva ètica, Plató sosté que la vida virtuosa és una vida en conformitat amb les idees. Mill fa èmfasi en la utilitat de les accions per a la felicitat general.

Política i Estructura Social:

Plató planteja una estructura social jeràrquica, amb una educació filosòfica per a la governança. Mill defensa la igualtat de drets i una societat democràtica basada en la utilitat.

Sistema Filosòfic:

Plató aposta per un sistema filosòfic tancat. Mill promou la llibertat individual, sempre que no perjudiqui els altres.