Filosofia de Kant: Gir Copernicà, Judicis i Imperatiu Categòric

Judicis Sintètics a Priori de Kant

Kant deia que hi havia els judicis sintètics a priori, que són afirmacions que aporten informació nova, però que són independents de l’experiència.

El Gir Copernicà de Kant

Hi ha dos aspectes diferents en el coneixement humà: la matèria (el contingut) i la forma, que és l’organització que serveix per donar sentit a allò que coneixem.

Segons Kant, el contingut del coneixement prové de l’experiència, però és la nostra ment la que aporta l’estructura que serveix per interpretar allò que coneixem.

L’experiència proporciona la matèria del coneixement, mentre que el subjecte s’encarrega de donar-li forma perquè adquireixi significat.

El gir copernicà ens obliga a parar atenció especialment a la manera com el subjecte estructura i conforma allò que coneix. Proposa un canvi total de perspectiva: consisteix a mostrar com la realitat ha d’adaptar-se a les estructures cognitives que la ment del subjecte imposa a tot allò que percebem.

Facultats del Coneixement Segons Kant

Segons Kant, per conèixer fem servir tres facultats diferents:

• La sensibilitat
• La raó
• L’enteniment

L'Espai i el Temps com a Formes a Priori

Per Kant, l’espai i el temps no són realitats objectives que existeixin al món exterior del subjecte, sinó que són el marc imposat per la nostra pròpia ment dins del qual percebem la realitat.

Definició de l'Enteniment

L’enteniment és el que s’encarrega d’interpretar les dades de la sensibilitat per formar conceptes i elaborar judicis.

Les Categories de l'Enteniment (Kant)

Segons Kant, les categories de l’enteniment són conceptes a priori de l’enteniment que serveixen per interpretar les nostres experiències i proveir-les de significat. Va identificar 12 categories diferents, sent les més importants:

• La substància
• La causalitat

La causalitat per Kant és només una de les categories amb les quals la nostra ment interpreta i organitza les dades de la sensibilitat.

Les Tres Grans Idees Reguladores de la Raó

La raó aspira a unificar el coneixement mitjançant tres grans idees reguladores:

1. El Món: Amb la idea de Món intentem englobar en un sol concepte tot allò que coneixem sobre els fenòmens físics i naturals.
2. L’Ànima: Amb la qual aspirem a unificar tots els fenòmens psíquics que experimentem al nostre interior.
3. Déu: És la més extensa i completa de totes, perquè amb ella intentem agrupar la totalitat de la realitat, remetent allò que existeix a un creador suprem.

La manca de fenòmens relacionats amb el Món, l’Ànima i Déu fa que la metafísica no pugui ser una ciència. No obstant això, Kant creia que la metafísica respon a una tendència natural i inevitable dels éssers humans.

Fenomen i Noümen: Els Límits del Coneixement

• Fenomen: És allò que se’ns mostra, és a dir, la cosa tal com la percebem.
• Noümen: És la cosa en si (*Ding an sich*). També es relaciona amb la raó pràctica.

El coneixement humà només arriba fins al fenomen, mentre que el noümen resulta inaccessible per a nosaltres. Els éssers humans, com a fenòmens, estan subjectes al determinisme de les lleis naturals. Però com a noümens, les persones tenim llibertat autèntica.

La Crítica Kantiana a les Ètiques Materials

Les ètiques materials són les teories ètiques elaborades pels filòsofs del passat. Es caracteritzen per ser:

• Heterònomes: Les normes no són establertes per l’individu mateix, sinó que provenen de fora d’ell.
• A posteriori: Per trobar les normes de conducta hem de basar-nos en l’experiència.

Kant critica les ètiques materials perquè les seves normes són: *hipotètiques*, *heterònomes* i *a posteriori*.

La Proposta Ètica Formal de Kant

La proposta ètica de Kant és una teoria:

• Formal
• Necessària
• Autònoma
• A priori

Aquesta teoria ètica només ens diu quina és la forma a la qual han d’ajustar-se les normes de conducta que elegim nosaltres mateixos.

Kant pensava que havíem de renunciar a la recerca d’un objectiu concret (telos).

L'Imperatiu Categòric i les Màximes de Conducta

Kant anomena *màximes de conducta* a les normes individuals de comportament que cada persona ha d’elegir per si mateixa. Aquestes normes han de complir i respectar l’imperatiu categòric. L’imperatiu estableix només *com* hem de complir les normes.

Primera Formulació de l'Imperatiu Categòric

Kant proposa diferents maneres de formular l’imperatiu categòric. Sempre que ens disposem a elegir una màxima de conducta hem de pensar què passaria si aquest comportament fos universal.

Segona Formulació: La Dignitat Humana

Hi ha una segona manera de formular l’imperatiu, en la qual es remarca la importància de respectar la dignitat de la persona humana. Quan prometo coses que no estic disposat a complir, en realitat el que estic fent és enganyar les altres persones, atès que les tracto com un mitjà per obtenir benefici, en lloc de respectar-les complint allò que vaig prometre.

El Regne dels Fins (Societat Ideal)

Kant insistia en la importància de treballar de manera conjunta per tal que la nostra societat pogués anar apropant-se progressivament. El Regne dels Fins seria la societat ideal, en la qual totes les persones es respectessin mútuament i en la qual tothom tractés els altres com a fins en si mateixos i no solament com a mitjans.

Tercera Formulació: Legislació Universal

La tercera formulació proposava que a l’hora d’elegir les nostres màximes ens imaginem que estem elaborant les lleis d’un Regne dels Fins hipotètic. Amb això tindríem la responsabilitat de garantir que tots els éssers humans es respectessin mútuament entre ells.