La Filosofia de Kant: Coneixement, Ètica i Crítica de la Raó Pura

Immanuel Kant: Vida i Obra

1. Vida i Formació

Immanuel Kant va néixer a Königsberg (Prússia Oriental) el 1724, en una família modesta. Va entrar a la Universitat el 1740, on va conèixer la metafísica de Wolff i la física de Newton. Inicialment, va acceptar la metafísica com a saber independent de l'experiència, però posteriorment la va abandonar. Es va doctorar el 1755 i va esdevenir professor de lògica i metafísica el 1770. Va romandre sempre a Königsberg i va morir el 1804.

2. Filosofia i Obres Principals

Influenciat per Hume, Kant va reaccionar contra el dogmatisme racionalista. Les seves obres principals inclouen:

• Crítica de la raó pura
• Fonamentació de la metafísica dels costums
• Crítica de la raó pràctica
• Crítica del judici

També són importants La religió dins els límits de la sola raó i la seva obra pòstuma.

3. Contribucions Principals

• Coneixement Teòric: Explica com és possible la ciència i nega que la metafísica pugui ser un saber científic.
• Ètica: L'ésser humà és un ésser moral. Explica el sentit i les condicions de la moralitat.
• Lògica i Matemàtiques: Considera que són sabers segurs, desenvolupats plenament per Aristòtil.

4. Importància i Influència

Kant va rebutjar tant el racionalisme extrem com l'escepticisme de Hume, buscant nous fonaments per al coneixement i la moral. La seva influència en la filosofia posterior és de primer ordre.

Judicis Sintètics a Priori

1. Tipus de Judicis

Judicis Analítics:

El predicat està contingut en el subjecte. Es poden establir a priori (independentment de l'experiència) i no augmenten el coneixement.

Judicis Sintètics:

El predicat afegeix informació nova al subjecte. Són científicament rellevants i normalment depenen de l'experiència (a posteriori).

2. El Problema de la Necessitat en la Ciència

Segons Hume, els judicis sintètics depenen de l'experiència i no poden ser necessaris. No obstant això, la ciència existeix i conté judicis necessaris. La solució de Kant és que han d'existir judicis sintètics a priori.

3. Exemples de Judicis Sintètics a Priori

• Matemàtiques: "7 + 5 = 12" (no es dedueix només dels conceptes de 7 i 5). "La línia recta és la més curta entre dos punts" (no està implícit en la definició de línia recta).
• Física: "Tot esdeveniment té una causa" (no es pot deduir només de la idea d'esdeveniment).

4. La Revolució Copernicana en la Teoria del Coneixement

Kant compara la seva proposta amb la revolució copernicana: així com Copèrnic va proposar que la Terra gira en lloc dels astres, Kant proposa que el subjecte determina l'objecte, i no a l'inrevés.

Investigació Transcendental

1. Definició de "Transcendental"

"Transcendental" es refereix a les condicions a priori del coneixement.

2. Parts de la Investigació Transcendental

• Estètica Transcendental: Estudia les condicions a priori de la percepció sensible.
• Analítica Transcendental: Estudia les condicions a priori de la facultat de pensar. Justifica la matemàtica i la física com a ciències.
• Dialèctica Transcendental: Demostra que la metafísica no és coneixement vertader, sinó una il·lusió.

Estètica Transcendental

1. L'Espai i el Temps com a Condicions a Priori de la Percepció

L'espai i el temps no són dades empíriques, sinó la condició de possibilitat de la percepció. Són intuïcions pures o formes de la sensibilitat.

2. Estructura de la Percepció

L'exterior ens proporciona només el contingut variable (matèria) de la sensació. El subjecte ordena aquesta informació mitjançant l'espai i el temps (forma).

3. Primacia del Temps

• Temps: És la forma de la sensibilitat interna i externa.
• Espai: És la forma només de la sensibilitat externa.

4. Relació amb els Judicis Sintètics a Priori

• Geometria: Es basa en l'espai.
• Aritmètica: Es basa en el temps (el nombre és successió).

Analítica Transcendental: Les Categories

1. Funció de les Categories

L'objecte dels sentits es converteix en objecte del pensament quan s'hi apliquen les categories. Són conceptes purs a priori de l'enteniment.

2. Diferència amb Aristòtil

Per a Aristòtil, les categories són modes de l'ésser real. Per a Kant, les categories són només modes del pensar, afirmant el principi d'immanència.

3. Deducció de les Categories

Les categories es basen en una anàlisi del judici; cada tipus de judici necessita una categoria determinada. La deducció transcendental demostra que les categories són condició necessària del pensament.

4. Necessitat de les Categories

El pensament requereix unitat en la diversitat de la intuïció. Aquesta unitat depèn del "jo penso". Sense categories, no hi ha judici ni coneixement.

5. Relació amb la Ciència

La matemàtica i la física estan fonamentades en categories a priori, la qual cosa permet judicis de valor universal i necessari.

Dialèctica Transcendental

1. Funció de les Idees de la Raó

La ment busca un principi últim d'unitat i necessita arribar a la totalitat de les condicions de l'objecte conegut. Això la porta a postular un incondicionat.

2. Diferència amb els Conceptes de l'Enteniment

Els conceptes de l'enteniment generen coneixement objectiu en aplicar-se a l'experiència. Les idees de la raó, en canvi, són buides i no tenen aplicació empírica.

3. Les Tres Idees de la Raó (segons Wolff)

• Ànima: Objecte de la Psicologia Racional.
• Món: Objecte de la Cosmologia Racional.
• Déu: Objecte de la Teologia Racional.

4. Crítica de Kant a la Metafísica Tradicional

• Psicologia Racional: Cau en paralogismes (errors de raonament).
• Cosmologia Racional: Cau en antinomies (contradiccions).
• Teologia Racional: Les proves de l'existència de Déu no són vàlides.

5. Conclusió

La metafísica tradicional és una il·lusió. L'única metafísica possible és la que prové de l'anàlisi transcendental.

Crítica de la Psicologia Racional

1. Punt de Partida: El Cogito de Descartes

La psicologia racional parteix del "cogito" de Descartes. Kant qüestiona que es pugui deduir res sobre el subjecte pensant a partir d'això.

2. Paralogismes Inevitables

Intentar extreure conclusions sobre l'ànima porta a errors de raonament, coneguts com a paralogismes.

• Paralogisme de la Substancialitat: La categoria de substància només s'aplica legítimament a una intuïció. No tenim cap intuïció de l'ànima.

3. El "Jo" segons Kant

El "jo" és només un subjecte lògic. No es pot passar del pla lògic al pla ontològic sense cometre un error.

Crítica de la Cosmologia Racional

1. Antinòmies de la Raó

La raó genera judicis contradictoris en la cosmologia, la qual cosa demostra que és un saber inviable.

2. Les Quatre Antinòmies

1. Primera Antinòmia:
   • Tesi: El món té límits en l'espai i el temps.
   • Antítesi: El món és il·limitat en l'espai i el temps.
2. Segona Antinòmia:
   • Tesi: La matèria és composta d'elements simples i indivisibles.
   • Antítesi: La matèria és divisible fins a l'infinit.
3. Tercera Antinòmia:
   • Tesi: Hi ha causalitat lliure.
   • Antítesi: Tot en el món està determinat per la necessitat.
4. Quarta Antinòmia:
   • Tesi: El món implica l'existència d'un ésser necessari.
   • Antítesi: No hi ha cap ésser necessari que sigui la causa del món.

3. Interpretació Kantiana

Les dues primeres antinomies (quantitat i qualitat) són falses, ja que tracten sobre allò que no podem intuir. Les dues últimes (causalitat i existència) poden ser certes alhora, distingint entre fenomen i noümen:

• Fenòmens: Regits pel determinisme científic (les antítesis són certes).
• Noümens: Permeten la possibilitat de llibertat i Déu (les tesis podrien ser certes).

Crítica de les Proves de l'Existència de Déu

1. Posició de Kant

En el pla teòric, Kant és agnòstic. Les tres proves tradicionals de l'existència de Déu són invàlides.

2. Les Tres Proves i la seva Crítica

1. Argument Ontològic (basat en la idea de Déu): Suposa que un judici existencial pot ser analític, la qual cosa és fals. El concepte de Déu no implica necessàriament la seva existència.
2. Argument Cosmològic (basat en l'existència del món): No demostra que l'ésser necessari sigui Déu i, en el fons, depèn de l'argument ontològic.
3. Argument Físic-Teleològic (basat en l'ordre universal): Potser prova una intel·ligència ordenadora, però no un Déu creador. En realitat, depèn de l'argument cosmològic, que ja ha estat criticat.

3. Conclusió

Aquests arguments són invàlids perquè apliquen les categories fora de l'àmbit fenomènic. La causalitat només és vàlida en l'experiència, no per demostrar l'existència de Déu. Tot i això, Kant postularà Déu en l'ètica, però no en la teoria del coneixement.

Imperatiu Categòric i Autonomia Moral

1. La Dimensió Moral de l'Ésser Humà

La moralitat és un fet que existeix en l'ésser humà: la consciència del deure. El deure es defineix com la necessitat de realitzar una acció per respecte a la llei moral. La llei moral és purament formal i a priori (independent dels continguts empírics i particulars de la conducta).

2. L'Imperatiu Categòric

La llei moral s'expressa mitjançant l'imperatiu categòric, que és absolut i no depèn de condicions o objectius externs. Per exemple: "No fer promeses que no es poden complir", perquè si això fos una norma universal, es destruiria la confiança. És una ètica normativa que obliga a actuar segons una màxima que pugui ser universalitzada sense contradicció.

3. L'Autonomia Moral

L'ètica kantiana és formal i rigorista, basada en el deure pel deure, no en fins naturals o contingents. L'autonomia moral implica que la raó només depèn de la seva pròpia forma racional, no d'objectius externs. La corrupció moral no prové de l'acció, sinó de la intenció: el respecte per l'imperatiu categòric és el que fa l'acció moralment correcta.

4. Respecte per la Persona

Un dels imperatius categòrics fonamentals és: "Tractar sempre les persones com a fins en si mateixes, mai com a simples mitjans per a un fi". El respecte per la persona és respecte per la raó que resideix en ella, i aquest és el sentit últim del deure.

5. Conclusió

Kant proposa una ètica racional basada en principis universals, independents de les condicions empíriques i de les finalitats particulars. La moralitat radica en la intenció d'actuar d'acord amb l'imperatiu categòric, respectant la dignitat racional de cada individu.

Postulats de la Raó Pràctica

1. Agnosticisme Respecte al Coneixement Especulatiu

Kant no creu que puguem demostrar de manera especulativa l'existència de Déu, de l'ànima espiritual o de la llibertat. Aquests conceptes són agnòstics des d'un punt de vista teòric: no poden ser coneguts a través de la raó pura.

2. Postulats des de la Raó Pràctica

Des de la raó pràctica (la dimensió moral), Kant afirma que la llibertat, la immortalitat de l'ànima i l'existència de Déu són postulats necessaris per a la moralitat. La raó pràctica implica que l'ètica depèn de la llibertat i la responsabilitat personal. No podem ser moralment responsables si no som lliures per actuar.

3. Necessitat de la Llibertat

El deure moral només seria possible si som lliures per a realitzar les accions per les quals ens sentim obligats. La llibertat és condició prèvia per a l'existència de la moralitat, ja que no té sentit una obligació moral si no podem complir-la.

4. Immortalitat i Recompensa Moral

La perfecció moral no es podria assolir només en la vida present; per això, la immortalitat de l'ànima és un postulat que garanteix una continuïtat després de la mort. La recompensa moral (com l'assoliment de la felicitat i la perfecció) requereix l'existència de Déu com a garantia d'un sistema just i ordenat.

5. Conclusió

Els postulats de la llibertat, la immortalitat de l'ànima i l'existència de Déu no són demostrables teòricament, però són necessaris per a la moralitat, ja que possibiliten el sentit i la coherència del deure moral i la recerca del bé suprem.