La filosofia de Kant: Ciència, metafísica i ètica universal

La possibilitat de la física com a ciència

L'existència de les categories de l'enteniment permet a Kant explicar per què la física és una ciència. Com que les categories són conceptes a priori aportats pel subjecte, les afirmacions generals que fem seran veritables i universals. Això permet elaborar judicis sintètics a priori sobre les categories. Aquests judicis, relacionats amb les categories de substància i de causalitat, són els que permeten fonamentar la física com una ciència estricta. D'aquí se'n poden derivar els principis fonamentals de la física de Newton.

La síntesi de la raó: Les idees reguladores

La raó té com a funció elaborar generalitzacions a partir dels conceptes i els judicis de l'enteniment. Segons Kant, l'ésser humà tendeix de manera natural a cercar explicacions cada vegada més completes i globals sobre la realitat. Per això existeix en nosaltres una inclinació inevitable a intentar sintetitzar els nostres coneixements, englobant-los mitjançant les tres idees reguladores:

• Món: Amb la idea del món intentem englobar en un sol concepte tot allò que coneixem sobre els fenòmens físics i naturals.
• Ànima: Amb ella aspirem a unificar tots els fenòmens psíquics que experimentem al nostre interior.
• Déu: És la idea més extensa i completa de totes. Amb ella intentem agrupar la totalitat de la realitat, afirmant que existeix un creador suprem.

Davant d’això, ens trobem amb un problema, ja que no tenim cap intuïció empírica ni del món, ni de l'ànima ni de Déu. No es corresponen amb cap dada procedent de l’experiència. Segons Kant, per conèixer cal disposar d’un contingut donat per l’experiència i d’una forma aportada pel subjecte.

La impossibilitat de la metafísica com a ciència

La manca de fenòmens relacionats amb el món, l'ànima i Déu fa que la metafísica no pugui ser una ciència. Això no obstant, Kant creia que la metafísica respon a una tendència natural i inevitable dels éssers humans.

Fenomen i noümen: Els límits del coneixement

Hi ha una diferència important entre el fenomen (la cosa tal com se’ns mostra) i el noümen (la cosa en si). El coneixement humà només arriba fins al fenomen, mentre que el noümen resulta inaccessible per a nosaltres. Els éssers humans, com a fenòmens, estan subjectes al determinisme de les lleis naturals. Però, com a noümens, les persones tenim llibertat autèntica.

La cerca d’una ètica universal

Kant aspirava a dissenyar una ètica universal, vàlida per a tots els éssers humans. Segons ell, cap de les teories anteriors complia aquest requisit. Kant anomenava ètiques materials les teories elaborades pels filòsofs del passat. Totes elles ofereixen una guia de conducta encaminada a aconseguir allò que és considerat l'objectiu suprem de la vida humana.

El problema d'aquestes ètiques es basa en el fet que les seves propostes només resulten vàlides per als qui reconeguin la importància de l'objectiu que es tracta d'assolir, és a dir, són normes hipotètiques. Les ètiques materials són:

• Heterònomes, perquè les normes no són establertes per l'individu mateix, sinó que provenen de fora d'ell.
• A posteriori, perquè per trobar les normes de conducta hem de basar-nos en l'experiència.

Aquestes limitacions de les ètiques materials impedeixen que puguin ser universals.