La Filosofia de John Locke: Pensament Polític i Empirisme

La filosofia pràctica de John Locke és el pensament polític i social propi d'un individu que va viure en primera línia els avatars polítics del seu país. Ens presenta la concepció d'un home definit per la seva condició de ser social i part integrant d'un estat. D'un home que ha d'adaptar-se al món en què es troba i orientar les seves tendències naturals que el porten a la recerca de la felicitat.

El Pensament Polític de Locke i el Rebuig a l'Absolutisme

En el Primer Tractat sobre el govern civil, Locke analitza i fonamenta el seu rebuig a la teoria divina dels reis i la monarquia absoluta. Aquest tractat replica els arguments de R. Filmer i la seva obra Patriarca, així com la seva visió divina del govern regi i el rebuig a l'absolutisme propugnat per Hobbes en el seu Leviatan. Locke sosté la impossibilitat de justificar racionalment que Déu cedís a Adam l'autoritat per sotmetre els homes i, en segon lloc, si s'acceptés tal argument, això implicaria, segons l'opinió de Locke, acceptar que l'home no és un ésser lliure.

La Teoria de la Percepció: Qualitats Primàries i Secundàries

Segons la descripció que Locke va fer de la percepció, percebre és tenir idees, que són aspectes de la ment. Locke mantenia que certes idees concorden amb les propietats dels objectes reals: l'extensió (longitud), la figura (forma), el moviment o repòs, i el nombre; aquestes són les «qualitats primàries». Altres percepcions —com el color, el so, el gust, etc.— no mantenen aquesta concordança: són les «qualitats secundàries». Se sol pensar que les qualitats secundàries són trets reals de les coses, però això, per a Locke, era una il·lusió. Dir que «el full és vermell» només significa que «el full sembla vermell als éssers humans». En realitat, les fulles no són verdes ni vermelles, i els aliments no són dolços ni amargs. D'aquesta manera, Locke pensava que aquesta visió satisfà el lema empirista que «tot procedeix de l'experiència».

L'Empirisme de Locke i el Coneixement per Reflexió

D'alguna manera, l'empirisme de Locke era menys extrem que el de molts altres empiristes, ja que ell no creia que les raons per aferrar-se a les creences procedissin exclusivament de la percepció. Més aviat afirmava que, una vegada que un té incorporada la idea d'un triangle i del nombre tres, si reflexiona sobre aquestes idees pot arribar a saber que tots els triangles tenen tres costats. Locke considerava que el coneixement adquirit per mitjà de la reflexió no es limita al món físic.

Moralitat, Religió i Tolerància en el Pensament de Locke

En una reflexió sobre què és el correcte i l'equivocat, es pot arribar a conclusions importants, com que la crueltat està malament. Tanmateix, hi ha algunes qüestions a les quals mai es donarà resposta i que formen el nucli de moltes disputes religioses: no es pot provar, per exemple, que l'ànima és immortal o que una o altra forma de religió és correcta. Això va conduir a Locke a pensar que, atès que calia certa uniformitat de creences per mantenir l'harmonia social, els ciutadans haurien de creure en l'existència de Déu i conèixer suficientment la doctrina cristiana per garantir la moralitat. Va proposar que els altres afers religiosos es deixessin a la consciència de l'individu.

Locke va formular la ideologia que acompanyava la ciència newtoniana, la qual cosa va afavorir que l'actitud empirista formés part del sentit comú de la gent educada. La mateixa actitud antidogmàtica va conformar les influents idees de Locke respecte a la tolerància religiosa: com és tan difícil saber què és la veritat, argumentava Locke, a la gent se li hauria de permetre, en la mesura del possible, creure el que triï creure.

La Negació de les Idees Innates: La Menta com a Tabula Rasa

L'afirmació central de Locke respecte al coneixement és que no existeixen les idees innates. Amb això pretén afirmar dues coses: la primera és que cal incorporar les creences a través de l'experiència del món. La segona és que, quan un neix, no té conceptes en la ment. Molts filòsofs havien assumit que els conceptes més bàsics, com la idea que una cosa és idèntica a si mateixa, formaven part del mecanisme pensant de la ment. Locke va argumentar que fins i tot aquests conceptes havien de ser adquirits: en néixer, la ment és una tabula rasa, una pissarra en blanc.