La Filosofia de J.S. Mill: De la Felicitat al Liberalisme

John Stuart Mill: Utilitarisme, Llibertat i Felicitat

John Stuart Mill va establir la formulació més reflexiva i matisada de l'utilitarisme, un corrent de pensament que s'ha convertit en la referència, encara avui en dia, del que molts consideren la filosofia de la democràcia. Mill associa el bé moral amb la felicitat. Abans d'extreure'n les conseqüències, li sembla imprescindible fonamentar aquest principi bàsic, atès que molts no hi estan d'acord.

La Felicitat com a Bé Moral Suprem

Mill respon que tot el que els humans desitgem està orientat a la consecució de la felicitat, i que no cal cap altre argument per provar que la felicitat és desitjable.

La Jerarquia dels Plaers: Qualitat vs. Quantitat

Existeix una jerarquia de plaers, i el retret que Mill fa a Bentham és que cal tenir present la qualitat tant o més que la quantitat. Així, des d'un punt de vista qualitatiu, existeixen plaers superiors (intel·lectuals) i plaers inferiors (corporals). Només en el cas que aquests darrers se subordinin als primers podrem aspirar a una felicitat que sigui digna de la nostra condició d'éssers humans.

L'Associacionisme i la Formació de l'Hàbit Moral

Mill recorre a les tesis de l'associacionisme, segons el qual les associacions d'idees poden explicar els fenòmens de la ment. Des d'aquesta perspectiva, insisteix en la necessitat d'establir una associació entre el bé i el plaer. La voluntat ja no actuarà moguda pel desig, sinó per la influència del nou hàbit que fa que ens sentim bé quan actuem bé.

El Principi del Dany i el Bé Comú

La regla és clara: un col·lectiu només pot limitar la llibertat d'un individu per protegir-se, per evitar que aquest individu faci mal als altres. Mill advocà pel bé comú com a criteri moral, i afirmà que aquest principi forma part de la naturalesa humana i contribuirà de manera fonamental a la felicitat individual.

Però, la relació entre el bé individual i el bé comú pot generar problemes, per això la vida en societat fa necessari establir regulacions sobre la conducta individual. Si la lluita pel bé comú és una de les passions de Mill, l'altra és la defensa de la individualitat.

Defensa de la Llibertat Individual i les Minories

Mill és conscient que convé no abaixar la guàrdia en la defensa dels drets individuals, perquè les majories poden sucumbir al desig d'oprimir les minories. Aquesta opressió pot provenir de l'acció de govern. Mill reivindica la necessitat democràtica de limitar el poder dels governants, per més que aquests hagin sorgit de la representació popular i obeeixin el dictat del partit més nombrós.

La Tirania de la Majoria i de l'Opinió

A més, resulta remarcable el fet que reflexioni també sobre la necessitat de protegir-se de la tirania de les opinions predominants. Es tracta d'evitar que s'acabi imposant a tothom un pensament uniformitzador en qüestions ideològiques, culturals o religioses. La democràcia que defensa Mill ha de ser compatible amb el respecte de les llibertats individuals i dels drets de les minories.

Les Claus de la Felicitat i el Liberalisme de Mill

Les claus de la felicitat més elevada a què hem de tendir, i la més gran per al major nombre, són:

• Dret a ser igualment lliures.
• Dret a tenir una formació que ens ho permeti.
• Dret a créixer com a persones.

Però la felicitat només és factible en una societat organitzada. No hi ha d'haver contradicció entre les exigències individuals i les socials. Només un Estat que afavoreixi la llibertat individual pot realment esdevenir fort i valuós. El pensament de Mill representa la teorització més acurada del liberalisme: la igualtat des de la llibertat.