Filosofia, Hominització i Teories de l'Evolució: Lamarckisme i Darwinisme

Aquest document explora conceptes fonamentals en filosofia, el procés d'hominització i les principals teories de l'evolució biològica.

Trets Essencials de la Filosofia

Durant molt de temps, el concepte de la filosofia s'ha volgut definir, i, tot i que hi hagi diferents opinions, totes tenen una sèrie de trets en comú. Aquests són:

• Raó interrogativa: Un saber sempre continuat. La filosofia és un saber racional que precedeix un model de discurs racional a partir d'arguments fonamentats i coherents. Però aquesta activitat racional no s'atura, sinó que sempre es troba en recerca del seu propòsit, un saber complet que ella mateixa sap que no succeirà.
• Saber de segon grau: Pot tenir en compte els coneixements de primer grau, com les ciències. La filosofia es manté amb una perspectiva de cadascun dels sabers de primer grau, però a la vegada va més enllà d'aquests.
• Crítica constant: Ho posa tot en judici, sempre va més enllà dels simples fets i experiments realitzats, essent una crítica radical i contínua.
• Saber integrador: No es limita a un coneixement parcial. La filosofia cerca diferents perspectives comunes per integrar diversos sabers.

La filosofia és un saber general i mai deixarà de posar en judici tot el que es diu o pensa. Però, tot i així, respecta tots els sabers sempre que estiguin fonamentats, i sempre rebutjarà la incoherència i la ignorància.

El Procés d'Hominització i l'Evolució Humana

Durant el procés d'hominització es poden assenyalar certes característiques de l'ésser humà que el diferencien de la resta d'animals. Aquestes inclouen:

• Marxa bípeda: Va produir la utilització de les mans, a més de l'evolució d'altres parts musculars, com les cames, que van permetre el recorregut de llargues distàncies.
• Desenvolupament cerebral i social: Com a contrapartida del bipedisme, es dificulta el part, i durant els primers mesos de vida, el cervell de la criatura continua madurant i és receptiu a una gran quantitat d'aprenentatges. Tot això va provocar un major nivell de cooperació entre membres del grup i l'estructura social es va fer més complexa.
• Capacitats intel·lectuals: Amb aquests avanços també es va produir l'adquisició de capacitats intel·lectuals, i l'augment de la intel·ligència i la memòria.
• Fabricació d'utensilis: L'alliberament de les mans va produir una protecció més eficaç de les cries, i la fabricació d'utensilis es va disparar.
• Infantesa prolongada i aprenentatge intens: Es va programar la infantesa de forma prolongada. Així, durant un cert temps, els nadons eren sotmesos a un aprenentatge molt intens, mitjançant el qual adquirien tots els coneixements necessaris per a la vida en societat. A més, va provocar que s'establissin vincles de llarga durada en parella.
• Llenguatge desenvolupat: El llenguatge, desenvolupat per l'anatomia humana, va possibilitar la comunicació entre els éssers per a la supervivència, a més d'afavorir els llaços socials.

Lamarckisme: L'Adaptació i l'Herència dels Caràcters Adquirits

Segons el Lamarckisme, els organismes interaccionen amb un cert medi adaptant-se a aquest per continuar vivint. Això provoca canvis en el seu pensament i constitució. A més, les alteracions físiques produïdes són heretables.

Darwinisme: Selecció Natural i Evolució de les Espècies

El Darwinisme postula que el canvi continu és inherent a la natura. A partir de la influència del medi, les espècies es modifiquen constantment, produint una evolució gradual i sense salts continus. Darwin parteix de la variabilitat entre individus d'una mateixa espècie i la necessitat d'aquests per adaptar-se i sobreviure.

Entre les característiques de cada ésser, trobem algunes útils i altres innecessàries, que seran favorables a la supervivència de l'individu. Els millors adaptats sobreviuen i els que no, moren. Així, la pressió del medi és selectiva i va promocionant uns trets enfront d'uns altres, i així es produeixen els canvis dels organismes i les espècies.

Amb les lleis de la genètica, els canvis que es produïen en els individus eren provocats per petits canvis genètics aleatoris sobre els quals actua la selecció natural, a més de la variabilitat genètica en les mescles de les espècies durant la reproducció sexual.