Filosofia i Història dels Drets Humans: Evolució i Fonaments

La filosofia i història dels drets humans explora com aquests drets, inherentment lligats a la persona, han evolucionat en la seva concepció. Tradicionalment, la ciutadania era un requisit per gaudir de drets, una idea que ha estat profundament qüestionada al llarg del temps.

Les Tres Generacions de Drets Humans

1. El Procés Universalitzador (fins al segle XVII)

En aquesta etapa es comença a qüestionar la idea que només els ciutadans tenen drets, i que si no ets ciutadà no en tens cap.

a) Els Estoics

Els estoics van ser els primers pensadors que van defensar el cosmopolitisme, la idea de ser ciutadà de qualsevol lloc. Durant els segles III i II a.C., amb la decadència dels pobles grecs, l'expulsió d'una ciutat era la pitjor condemna. No obstant això, en aquesta època, el sentiment de lligament a la ciutat va anar desapareixent. Els ciutadans van començar a moure's per diferents ciutats. El seu factor comú és que són animals racionals: tots som iguals independentment de la ciutat de pertinença.

b) El Cristianisme

Independentment de la ciutat a la qual pertanyem, tots som iguals i tenim els mateixos drets pel fet d'estar creats per un mateix ésser: Déu.

2. Les Generacions de Drets

A partir de determinats coneixements històrics, es reconeixen drets intrínsecs a la persona. La Declaració de Drets de la Revolució Francesa i la Declaració de Drets de la Revolució Americana plantegen si hi ha una sèrie de drets lligats a la persona, independentment de la ciutadania. Aquestes declaracions defensen els drets universals a:

• La llibertat individual
• Limitar el poder dels governants
• El dret a la participació política (per a homes i dones)
• La presumpció d'innocència fins que es demostri el contrari
• La llibertat d'opinió i de creences

Al 1848 es produeix la Revolució Francesa de 1848, que reclamava drets socials com:

• La igualtat davant l'educació
• El dret a la sanitat
• El dret al treball (amb un salari mínim)

3. La Natura com a Fonament

Des del Renaixement fins a finals del segle XIX es produeix un canvi de pensament: es comença a qüestionar la figura de Déu i es caracteritza per la importància de l'home. Els filòsofs comencen a observar la natura i no a Déu per buscar un fonament de la moralitat. Dins d'aquest període, hi ha una època en la qual la majoria de filòsofs comencen a preocupar-se per una part dels drets naturals. Aquests drets humans no són adquirits, sinó que quan naixem ja els tenim. Allò que es considera incorrecte quant a la natura, s'anomena antinatural. Exemple: relacions homosexuals. La sexualitat humana no es basa en l'acte sexual, es basa en la cultura.

a) Liberalisme Econòmic

Els pensadors liberals diuen que la natura ens mostra que la competència entre individus fa millorar l'espècie. El fet que les persones competeixin entre elles fa millorar l'economia i el poder polític de la societat. La competència és un fet natural. Qualsevol interferència en la competència humana és dolenta, antinatural. Exemple: intervenció estatal en l'economia, impostos.

b) Fal·làcia Naturalista

Consisteix a confondre com són les coses realment amb com haurien de ser. Això ho va estudiar Hume.

4. El Dret com a Fonament

Consisteix a equiparar els valors morals amb les lleis. Ens hem de posar d'acord en què hi hagi uns mínims, els quals hem de pactar (lleis). Primer van els valors, i les lleis recullen aquests valors. Les lleis canvien en funció dels valors de la societat, per això van canviant contínuament. El terme correcte és tot allò que marquen les lleis.