Filosofia Hel·lenística i Proves de l'Existència de Déu: Epicur, Estoics i Tomàs d'Aquino

El Camí de la Felicitat: Llibertat Interior i Ètica Hel·lenística

Les escoles hel·lèniques es plantegen el tema de la llibertat interior perquè, a nivell polític, ja no són temps de democràcia. Per això, el seu interès és bàsicament ètic. Hi ha diverses maneres d'aconseguir la tranquil·litat i la serenitat. Els hedonistes parlen d'autarquia o autosuficiència, concepte que els estoics anomenaran apatia. L’objectiu és tenir una vida sense daltabaixos (desequilibris).

Hedonisme: Epicur i el Jardí

Els hedonistes, com Epicur, s’anomenen els del Jardí i busquen el plaer evitant el dolor. Per a ells, tota la realitat només és matèria que es combina amb àtoms (atomisme). La funció de la persona és saber triar entre els seus desitjos; es tracta de ser feliç amb el que es té. Per tant, proposen un treball d’eliminar tots els plaers que no siguin necessaris o que no siguin naturals. D’aquesta manera, desenvolupen el Tetrafàrmac, calculant tot allò que tingui efectes dolorosos per tal de suprimir-ho. Els quatre remeis són:

• La mort arriba quan tu ja no hi ets.
• La malaltia es pot evitar tenint una vida sana.
• Si hi ha déus, aquests són d’un altre àmbit i no intervenen.
• El destí està a les teves mans.

Estoïcisme: Viure Segons la Natura

Per l’altre costat, hi ha dues estratègies més per aconseguir l’autosuficiència basades en la renúncia: el destí ja està escrit, i ser feliç és resistir el que la fortuna ens té preparat. D’aquesta manera, ser feliç és viure segons la naturalesa; per tant, has d’acceptar el que vingui. El savi té autarquia, no vol ni pot canviar res, ja que tot ho controla la raó (Logos).

Escepticisme: La Suspensió del Judici (Epokhé)

L’escepticisme suspèn el judici (Epokhé), mira amb recel i no es decanta. Simplement s'absté d'opinar per no tenir el pes de l’equivocació o de l’error. El savi calla perquè hi ha 5 motius (o trops) per dubtar:

1. Tot és una opinió que pot canviar.
2. És infinit trobar el principi o la veritat (regressió infinita).
3. La nostra percepció és relativa.
4. Tots els nostres judicis són hipotètics i condicionats.
5. Aquests judicis acaben fent un cercle viciós.

Les Proves de l'Existència de Déu: De Sant Agustí a Tomàs d'Aquino

En la filosofia medieval, es distingeixen dues maneres de demostrar l'existència de Déu: les proves a priori (Propter Quid – basades en la raó) i les proves a posteriori (Propter Quia – basades en l'experiència).

Demostracions A Priori (Propter Quid)

Les demostracions a priori no fan servir res de l’experiència, sinó que utilitzen la lògica dels conceptes. Destaquen dos autors:

Sant Agustí d’Hipona: L'Autotrascendència i la Il·luminació

Proposa l’autotrascendència, un camí cap a l’interior, més enllà de la matèria i els sentits. En aquest camí, es descobreixen veritats eternes i perfectes que han de ser l'efecte de la llum de Déu. Cada vegada que captem la veritat és gràcies a la il·luminació divina.

Sant Anselm de Canterbury: L'Argument Ontològic

Sant Anselm demostra l’existència de Déu a partir de la seva definició. Qualsevol persona diria que Déu és l’ésser més gran que pot ser pensat. Si considerem que l’existència és un predicat més, aleshores Déu existeix necessàriament, perquè si no, no seria el més gran. D’aquesta manera, Déu és Causa Sui (es genera a si mateix).

Demostracions A Posteriori (Propter Quia): Les Cinc Vies de Tomàs d'Aquino

Sant Tomàs d’Aquino proposa cinc camins o vies que parteixen de l’experiència i busquen el principi o la causa primera. La conclusió d’aquesta causa primera és el que anomenem Déu. Les cinc vies es classifiquen en dinàmiques (basades en el canvi) o estàtiques (basades en la perfecció o la contingència):

Vies Dinàmiques (1, 2 i 5)

1. Via del Moviment: Es basa en el moviment i arriba al Primer Motor Immòbil (Déu).
2. Via de la Causa Eficient: Parla de la causa eficient, ja que un ésser depèn de l’altre. La primera causa és Déu (Causa Sui).
3. Via de l’Ordre o la Finalitat: Parla de l’ordre de les coses. Algú ha fet que tots els éssers estiguin en harmonia. Déu és el Director d’Orquestra.

Vies Estàtiques (3 i 4)

4. Via de la Contingència: Parla dels éssers contingents que ara són i ara ja no són. Tots canvien, menys Déu, que és l'Ésser Necessari.
5. Via dels Graus de Perfecció: Tots els éssers de la naturalesa tenen algun grau d’imperfecció. No obstant això, nosaltres comprenem coses perfectes. Per tant, hi ha algú que causa tota la bondat a la naturalesa: Déu.