Filosofia Grega: Presocràtics, Aristòtil i el Context de la Polis

Francés5,47 KB

Context general

La filosofia (amor a la saviesa) va sorgir a Àsia Menor cap al segle VII a.C. Aquesta nova realitat es caracteritza pel pensament lògic i racional. 1r període: Cosmològic o de la Physis, on els presocràtics (primers filòsofs) busquen una explicació lògica a l'origen de la Physis o Natura. A mitjans del segle V a.C., aquest tema s'esgota a causa de l'aparició de la Democràcia ateniesa, que crea una nova realitat política i social, i que estimula la filosofia perquè incita a reflexionar sobre l'ésser humà tant en la vessant ètica com política. Els avenços que porta la democràcia són: isonomia, la igualtat davant la llei; i isegoria, la igualtat en l'ús públic de la paraula. Aquest és el període antropològic-polític, on es desenvolupa el pensament de Sòcrates, Plató i Aristòtil. Atenes és el centre cultural i d'importància de l'antiguitat. Es considera el període més important de la filosofia grega, conegut com la Il·lustració grega pel cuidat de la formació cultural de l'ésser humà. Després de la mort d'Aristòtil s'inicia el 3r període, l'Helenisme, en què la filosofia esdevé individualista, a causa de la decadència de les polis absorbides per l'imperi d'Alexandre Magne. Es deixa de banda la reflexió sobre la política i la metafísica, i apareixen l'epicureisme, l'estoïcisme i, en menor mesura, l'escepticisme i el cinisme.

Biografia

Va néixer a Estagira (Macedònia) l'any 384 a.C. Fill del metge del rei Filip II. Quan el seu pare va morir, va ser enviat a la Acadèmia de Plató, on va estudiar fins a la seva mort. Va deixar l'escola perquè no estava d'acord amb la concepció platònica de la realitat. Després de viatjar i ser mestre de Alexandre Magne, va tornar a Atenes i va fundar el Liceu, una escola amb un enfocament més científic, on solia donar les seves classes passejant per un pòrtic (peripatos). Va ser la primera escola que tenia horari de matèries i professors. Després de la mort d'Alexandre Magne, es va dur a terme una persecució contra els macedonis que Aristòtil va patir. A conseqüència d'això, va abandonar Atenes i es va refugiar en una illa fins a la seva mort. El seu pensament es caracteritza per l'empirisme, el realisme i el sistematisme, en oposició a l'idealisme i racionalisme platònics.

Els tres sabers

Ciències teoròtiques: coneixement de la realitat, que es divideix en Filosofia I (Metafísica) i Filosofia II (Física, Matemàtiques). Pràxiques: conducta humana individual i col·lectiva (Ètica i Política). Poiètiques: saberes que produeixen alguna cosa, és a dir, la producció significativa (Medicina, Poètica, Música, Retòrica: art del discurs). Les primeres són les més importants, per l'afany de saber, i són les més lliures.

Escrits

Exotèrics: petites obres escrites per ell amb finalitats divulgatives. Esotèrics: apunts que impartia al Liceu, recopilats i organitzats per Andrònic de Rodes al segle I. Constitueixen el Corpus Aristotèlic, on destaquen els escrits de ciències naturals, de lògica, de física i filosofia (Metafísica), de psicologia, d'ètica, de política i d'estètica.

Filosofia grega: context de la polis

La filosofia grega es divideix en 3 períodes: Arcaic (VIII-VI a.C.), en què neixen les polis a la Mediterrània. Clàssic (V-IV a.C.), esplendor de la cultura grega, en què es consoliden les polis i apareixen els grans filòsofs. Hel·lenístic (III-I a.C.), decadència de les polis. Hèl·lade estava formada per polis, els habitants de les quals pertanyien a una comunitat amb cultura, llengua i déus propis. Se situaven en nuclis amurallats i disposaven d'una via de comunicació. Es formaven al voltant de l'àgora, on es realitzaven intercanvis comercials, s'impartia justícia i es debatia. L'Acròpolis estava a la part més alta de la ciutat, on hi havia els edificis sagrats. Es van desenvolupar tirannies i oligarquies com a formes de govern, però Atenes és reconeguda per la democràcia representada per Pericles. Amb la democràcia s'aconseguien dos avenços: isonomia i isegoria, aplicables als ciutadans majors d'edat, fills de pares nadius, sense necessitat de treballar per mantenir-se, i que participaven activament en la política. Quedaven exclosos: les dones, els estrangers, els treballadors i els esclaus. Els ciutadans formaven part d'institucions polítiques, que servien per administrar els espais i els assumptes públics de la polis. Destaquen l'Ekklesia i el Consell dels 500. Amb l'Helenisme, el govern passa a l'imperi d'Alexandre Magne i després a l'imperi romà. Les polis deixen la seva etapa d'esplendor i perden independència i importància fins a desaparèixer.

Descargar

PDF Word HTML