La filosofia grega i moderna: història, conceptes i reptes actuals

Francés5,42 KB

Època clàssica de la filosofia grega

A època de major esplendor de la filosofia grega comprèn els segles IV i V a.C., i els seus protagonistes principals van ser Sòcrates, Plató i Aristòtil.

El que Sòcrates buscava era un concepte o una definició de les veritats i els valors que considerava universalment vàlids. Va ser el primer a utilitzar la raó amb la frase «només sé que no sé res».

Partint del que Sòcrates havia dit, Plató va realitzar la primera formulació racional i sistemàtica de conceptes tan bàsics com els de la ciència, la moral, la bellesa o la política. Va fundar l'Acadèmia a Atenes, on va desenvolupar la seva teoria de les idees.

Un dels deixebles de Plató a l'Acadèmia va ser Aristòtil, que va arribar a ser considerat durant molts segles el savi més important de la història. Va ser l'iniciador de moltes de les nostres ciències actuals: la biologia, la física, l'astronomia, la lògica, l'ètica, la política, etc. A més, va ser l'encarregat d'educar el nou príncep macedoni Alexandre (que després seria Alexandre Magne), que també va formar una escola de filosofia a Atenes coneguda com el Liceu.

Antiguitat i Edat Mitjana

L'època hel·lenística, que comença amb la creació d'un imperi a Orient per Alexandre Magne, va significar sobretot un estil de vida: la cerca intel·ligent de la felicitat personal. La filosofia només va conservar, durant el predomini d'aquestes doctrines religioses, el paper d'instrument per ajudar a reforçar, justificar i defensar racionalment el dogma. La filosofia es va convertir aleshores en l'esclava de la teologia. Aquesta esclavitud no podia tenir un altre desenllaç que una enemistat, cada cop més oberta, entre filosofia i teologia, que es va manifestar durant els darrers segles de l'Edat Mitjana.

En l'època hel·lenística hi havia dues escoles de filosofia: l'estoïcisme i l'epicureisme. A l'Edat Mitjana cal destacar Sant Tomàs d'Aquino i Sant Agustí d'Hipona.

La filosofia moderna

A partir del Renaixement, la filosofia es va desenvolupar ja de manera independent dels interessos religiosos. René Descartes va ser l'iniciador de la filosofia moderna, i la seva pretensió va ser dissenyar un mètode científic universal amb el qual comprendre i dominar les lleis que regeixen el món i l'existència humana.

Kant va demostrar, a la seva obra Crítica de la raó pura, que la metafísica, entesa com a saber sobre la totalitat del real, no és una ciència. «Penso, per tant existeixo» és la frase més important de Descartes.

Les tasques més urgents de la filosofia avui

Els problemes filosòfics clàssics: quin sentit té la vida?, com podem viure bé i ser feliços?, què és la veritat i com podem assolir-la?, quina és la millor manera d'organitzar la convivència en societat?, etc.

Han anat sorgint problemes nous:

  1. La crítica de les injustícies socials, econòmiques i polítiques, que ha d'ajudar a repensar el nostre model de desenvolupament econòmic globalitzat.
  2. Les ciències de la tècnica, i cal reflexionar sobre el seu sentit i el control democràtic al qual han d'estar sotmeses.
  3. La filosofia ha de col·laborar amb les ciències cognitives, com la neurologia, la neurolingüística o la intel·ligència artificial, per aclarir el funcionament de la ment humana i la relació entre el cervell i la ment.
  4. La catàstrofe dels totalitarismes i les guerres del segle XX; la pròpia naturalesa i el paper que ha de representar en la cultura global.

A què anomenem pensament?

Els filòsofs defineixen el pensament, en general, com l'activitat específica del nostre enteniment o de la nostra raó. És a dir, el pensament és l'activitat més típicament humana i la que ens distingeix tant de la resta d'essers vius que no són racionals com de les màquines. El pensament és el conjunt de processos de la nostra ment mitjançant els quals transcendim els límits del que percebem, imaginem i recordem, per penetrar en el món de les idees, dels conceptes i dels símbols. S'entén per lògica l'estudi de les formes correctes de deduir i d'extreure conclusions a partir de premisses. Sovint acceptem arguments que semblen bons però que no ho són. Aquest tipus d'arguments s'anomenen fal·làcies.

Hardware i software del pensament

Els filòsofs estudien l'aspecte normatiu del pensament: com hem de pensar. Per la seva part, la neurofisiologia i la psicologia estudien el seu aspecte descriptiu: com pensem. Els neuròlegs analitzen els processos cerebrals que s'activen quan té lloc l'activitat de pensar. En aquest sentit, es pot dir que la neurofisiologia estudia el hardware del pensament. La psicologia s'ocupa del pensament des del punt de vista funcional, és a dir, el seu objectiu és descriure amb conceptes psicològics la competència o incompetència del subjecte que pensa. En aquest sentit, podem dir que la psicologia estudia el software del pensament. El que la filosofia estudia és el software ideal del pensament, és a dir, com es formen de manera adequada els nostres conceptes i idees, com realitzar judicis verdaders i quines són les lleis dels arguments correctes i vàlids.

Descargar

PDF Word HTML