Filosofia Grega Clàssica i Hel·lenística: Sòcrates, Plató i Aristòtil

Sòcrates: El Pare de la Filosofia Moral

• Considerat un "sofista" (irònicament), famós per la frase: "Només sé que no sé res".
• Conegut a través dels seus deixebles (ell no va escriure res).
• Ensenyava de franc (x 0?).
• Sortia a l'àgora a conversar i preguntar (alliçonar, sovint confrontant gent important).
• Creia que la lletra escrita eren pensaments morts; preferia la llengua oral i el pensament viu.
• Ironia: Nega el que vol afirmar i afirma el que vol negar (preguntes iròniques). Es va guanyar molts enemics.
• Maièutica: Ell ajuda a "parir la veritat" (amb el mateix dolor que una dona en parir).
• Reconeixement de la pròpia ignorància: Si ets autocrític, pots aprendre. (Savi: ho sap tot; Filòsof: vol aprendre).
• Dona respostes, però no diu què és el bé o la maldat; cadascú hi ha d'arribar pels seus mètodes.
• Prioritzava la pàtria: Si s'ha decidit que una cosa es fa així, es fa i punt. Es va suïcidar, ja que si s'hagués exiliat s'hauria contradit i mai hauria estat feliç.
• Estava posseït per un dimoni que li feia dir el que deia.

Mètode Socràtic i Conceptes Clau

Mètode Socràtic

• Definir conceptes.
• Informar-se i documentar-se.
• Discutir sobre la validesa d'alguns conceptes.

Maièutica

• Ajudar a generar idees (descobrir la veritat, aletheia) parlant.
• Mètode que s'utilitza per a extreure la veritat, fent que l'altre pensi.

Intel·lectualisme Ètic

• Una persona no és malvada, és ignorant.
• Qui coneix el bé no pot no fer-lo.
• El bé i la bellesa ens atrauen.
• Hi ha una veritat absoluta, però hi ha gent que no la sap.

Objectivisme Ètic

Les coses són bones per elles mateixes, no per com les veig jo.

Motius de la Condemna de Sòcrates

• Li tenien tírria.
• Qüestionava la democràcia.
• Posava en evidència que les persones més poderoses eren més ignorants.

Acusacions del Tribunal

• Corromp els joves (els posa a qüestionar les idees dels seus pares, fent-los contestataris).
• Defensa o parla amb normalitat del sexe entre homes.
• No creu en els déus de l'estat.
• Introdueix nous déus amb noms de dimonis.

Aristòfanes

Odiava Sòcrates i el ridiculitza a l'obra Els núvols.

Plató: Dualisme i Teoria de les Idees

Ontologia Platònica: Teoria de les Idees

• Món de les Idees (MI):
  • Accessible per la raó.
  • Conté la veritat, que porta al coneixement.
  • Associat a l'Ànima (immortal).
• Món de les Coses (MC):
  • Accessible pels sentits.
  • És una còpia de les Idees.
  • Associat al Cos Humà.

Epistemologia Platònica: Teoria del Coneixement

El Mite de la Caverna

• Caverna: Representa el Món de les Coses (objectes sobre el mur).
• Exterior: Representa el Món de les Idees (éssers exteriors).
• Ombres: Còpies del Món de les Idees.
• Doxa (Opinió): Creure que les ombres són la realitat.
• Foc: Representa el Bé, el Sol que il·lumina les coses.
• Llibertat: El filòsof que cerca la veritat.
• Camí al món exterior: Filosofia i educació.

Antropologia Platònica: Dualisme

El Mite del Carro Alat

• Carro Alat: L'ànima.
• Auriga: El pensament (la part racional).
• Cavall Blanc: Tendències positives (l'ànima irascible).
• Cavall Negre: Tendències negatives (l'ànima concupiscible).
• Controlar el carro: Contemplar les Idees (Món de les Idees).
• No controlar el carro: Voler tornar al Món de les Idees, però sense contemplar-les.

Teoria de l'Amor

L'anhel del bé i la bellesa és la via per arribar al Món de les Idees. L'ésser humà reconeix i admira la Bellesa i la Bondat en el Món de les Coses.

Política: L'Estat Utòpic

La República (Politeia)

• Busca una organització social justa i modèlica, governada pels més savis.
• Interès polític de Plató:
  • Crítica al partit aristocràtic (incapaç de posar ordre estable).
  • Desil·lusió per la democràcia (que jutja i condemna Sòcrates).
  • Desil·lusió per la política (crítica al sistema polític).

Estructura Tripartita de l'Estat

Tendeix al totalitarisme.

Mite dels Metalls (La República)

• L'home no és autosuficient.
• La societat (polis) neix de la necessitat d'organització social per sobreviure.
• Els individus no són iguals per criteris naturals i intel·lectuals.

Justícia i Harmonia

• Ànima: Ordre i justícia ètica/moral (cada part té una funció).
• Estat: Ordre i harmonia.

Educació i Selecció dels Millors

Els millors són els més savis (filòsofs).

Jerarquia dels Règims Polítics (Degeneració)

1. Timocràcia: Degeneració de l'aristocràcia (militars, busquen el bé personal).
2. Oligarquia: Degeneració de la timocràcia (poderosos, busquen l'enriquiment propi).
3. Democràcia: Degeneració de l'oligarquia (el poble, direcció no pels millors).
4. Tirania: Degeneració de la democràcia (líders ambiciosos, el "salvador").

Aristòtil: El Saber Enciclopèdic

Saber enciclopèdic. Plató s'equivoca en la separació Món Idees/Món Coses; la realitat és hileomòrfica (matèria i forma).

L'ànima és vida. Existeix el canvi:

• Substancial: Passa a ser una altra cosa.
• Accidental: Canvi de qualitat, quantitat, etc.
• Impossible: No hi ha no-ésser.

Filosofia de la Naturalesa (Física i Metafísica)

Potència i Acte

El canvi existeix (no hi ha no-ésser).

• Potència: Allò que el concepte aspira a ser.
• Acte: El concepte en la seva realitat actual.

Primer Motor Immòbil

Causa de tot. Déu atura la cadena de les causes.

Les Quatre Causes de l'Ésser

1. Material: La matèria de què està fet.
2. Formal: Què és en essència.
3. Eficient: Qui o què la va fer passar de potència a acte.
4. Final: Dóna sentit a l'ésser i a la seva transformació.

Filosofia de la Vida (Biologia i Psicologia)

L'Ànima com a Principi Vital

L'ésser humà viu perquè té ànima. És una unió substancial amb el cos.

Tipus d'Ànima

• Vegetativa: Plantes (només funcions vegetatives).
• Sensitiva: Animals (vegetatiu + moviment i sensació).
• Racional: Humans (vegetatiu + moviment + pensament/raó).

Escoles Filosòfiques de la Polis (Introducció)

[Nota: Aquesta secció sembla repetir conceptes d'Aristòtil, però es manté el contingut original.]

Saber enciclopèdic. Plató s'equivoca en Món Idees/Món Coses; la realitat és hileomòrfica (matèria/forma). Ànima = vida. Existeix canvi: Substancial (passa a ser una altra cosa) / Accidental / Impossible. No hi ha no-ésser.

Filosofia de la Naturalesa (Física i Metafísica)

• Potència i Acte: El canvi no és no-ésser. Potència: allò que el concepte aspira a ser. Acte: el concepte.
• Primer Motor Immòbil: Causa de tot. Déu atura la cadena de les causes.
• Causes de l'Ésser: Material, Formal, Eficient, Final (dóna sentit a l'ésser i la seva transformació).

Filosofia de la Vida (Biologia i Psicologia)

• Ànima = Principi Vital: L'humà viu perquè té ànima. Unió substancial amb el cos.
• Vegetativa: Plantes (vegetatiu).
• Sensitiva: Animals (vegetatiu + moviment).
• Racional: Humans (vegetatiu + moviment + pensament/raó).

1. Característiques del Període Hel·lenístic

• La conquesta de les ciutats gregues per part de Macedònia i l'expansió cap a Orient del domini d'Alexandre el Gran van canviar radicalment la situació social del món grec. Comença l'anomenat Període Hel·lenístic.
• Per Alexandre, la distinció neta entre grecs i "bàrbars" era artificiosa i falsa. Ell pensava segons el concepte d'imperi, no segons el de ciutat (ciutadà cosmopolita).
• Això va suposar el final de la polis, on l'home grec havia fundat la vida política i se sentia com a casa (individualisme, filosofia personalitzada).
• La llengua s'unifica (koiné, dialecte àtic).
• Durant aquest llarg període, el saber adquireix matisos:
  • Les escoles de pensament filosòfic (escepticisme, estoïcisme i epicureisme) continuen tenint el seu centre a Atenes.
  • Al Museu d'Alexandria, proliferen les ciències específiques: matemàtiques, astronomia, física, filologia, etc.

2. Les Escoles Filosòfiques de l'Època

• L'Acadèmia i el Liceu dominaven encara la vida cultural d'Atenes.
• A diferència dels sistemes filosòfics de Plató i Aristòtil, que inauguren les grans preguntes, les propostes d'escèptics, epicuris i estoics se centren en l'àmbit de la moral.

2.1 Escepticisme

• Diògenes va decidir viure com un gos, per això se'l va anomenar cínic (caní). Proclama la virtut personal enfront de les convencions (gir dels objectius humans, anti-dogmatistes).
• L'escola escèptica va ser fundada per Pirró.
• Plantejaven la dificultat dels sentits per conèixer la realitat, ja que la percepció només copsa l'aparença.
• Finalitats i Objectius:
  • Per mantenir-se en silenci (afàsia) és necessari suspendre el judici (epokhé).
  • Cal evitar qualsevol passió (apatia) i torbament (ataràxia).
  • Busquen una vida tranquil·la, però no plaent.
  • L'escepticisme només es pot assolir quan no se sap res.

2.2 Epicureisme

• Aristip de Cirene va fundar l'escola cirenaica, un pensament hedonista que defensa la recerca del plaer com a objectiu per obtenir la felicitat.
• Epicur va establir una gradació de plaers.
• Va crear la seva pròpia escola, el Jardí d'Epicur, a les afores d'Atenes, on hi deixava entrar homes, esclaus lliures i dones.
• L'objectiu de la seva filosofia era aconseguir l'ataràxia (absència de pertorbació), entenent el plaer com a equilibri (semblant al nirvana budista).
• Entén el dolor com a plaent (quan menys necessites, millor). És una versió materialista de Plató i Aristòtil.

2.3 Teoria del Coneixement: Canònica Epicúria

La teoria del coneixement es basa en l'estudi de la lògica. El coneixement proporciona tranquil·litat a l'ésser humà, ja que així pot distingir la veritat i la falsedat.

Epicur estableix uns cànons per orientar el coneixement:

1. Sensacions: El contacte directe amb els sentits (primer criteri).
2. Afeccions: El plaer i el dolor permeten distingir el bé i el mal (segon criteri).
3. Anticipacions: Conjunt d'experiències anteriors que es van demostrar veritables (tercer criteri).

El raonament prové del que és visible cap a allò que és invisible i pot conèixer realitats que no copsen els sentits.

2.4 L'Atomisme: Una Física Materialista

• Teoria física feta a partir de l'hedonisme. La matèria està feta d'àtoms.
• Filosofia deista: Existeix un Déu, però l'eximeix de responsabilitat del que pugui passar.
• L'univers és l'únic que existeix, format per:
  • Cossos: Constatats per la sensació.
  • Buit: Espai i realitats intangibles per on es mouen els àtoms.
• Per defugir el dolor és necessari evitar els neguits (mort, penúries, Déus, malalties i mals) amb els Tetrafàrmacs:
  • La mort no m'afecta.
  • La riquesa resol les penúries.
  • Els Déus no es preocupen de mi.
  • Les malalties es poden evitar amb vida sana.
• Nota: Contempla l'existència dels Déus.

2.5 L'Ètica: Felicitat i Plaers

La felicitat i el plaer s'esdevenen com a tals quan són valorats en la seva justa mesura.

Classificació dels desitjos:

• Naturals i necessaris: Sorgeixen per reacció al dolor.
• Naturals i no necessaris: Sorgeixen per les variacions i necessitat del plaer.
• No naturals i no necessaris: Producte de les opinions vanes (ex: riquesa).

2.6 Estoïcisme

L'ésser humà està desorientat i els estoics l'ajuden a ser feliç i a recuperar la individualitat.

• Fora de la Naturalesa no hi ha res. Està composta de matèria i foc, principis que formen les coses i que tenen entre si una simpatia que les manté unides.
• L'important és la raó (no platònicament, sinó pensant que és millor la raó que els sentiments, que pertorben l'ànima).
• Es reunien al pòrtic (estoa) de columnes d'Atenes (d'aquí prové el nom).
• Filòsofs estoics destacats: Zenó, Crisip, Posidoni, Sèneca, Epictet, Marc Aureli.

Principis Ètics

• El Logos és el punt de partida de l'ètica estoica.
• L'ésser humà busca la felicitat i només la pot assolir si viu "d'acord amb la naturalesa", accepta el destí final i domina la seva passió amb la raó.
• La concepció de la Naturalesa és materialista i unitària, i es troba subjecta a un ordre (similar als epicuris).
• L'ordre i la unitat de la Naturalesa és deguda a l'existència d'un Logos que la regula i l'organitza.
• Zenó va iniciar l'estudi de la lògica formal, que va desenvolupar Crisip.
• L'ésser humà no és lliure per decidir res. Ha d'acceptar amb dignitat les coses tal com se li presenten.
• Allò realment important no és aconseguir alguna cosa durant la vida (ja que tot està determinat), sinó actuar sent autèntic i impassible.
• Formulen un tipus d'ètica formal i autònoma. No es busca la realització d'un objectiu, sinó la descripció d'una forma d'actuar basada en l'elevació de la dignitat humana.

3. Ciència Alexandrina

• Alexandria esdevé la capital de l'imperi i el centre de la vida intel·lectual (substituint Atenes).
• El Museu d'Alexandria promociona la recerca científica, amb avenços en matemàtiques, física, medicina, astronomia, etc. (Esplendor fins a la invasió romana).

Avenços Científics Clau

• Matemàtica: Abandona el caràcter màgic i místic (pitagòric i platònic) per ser un coneixement autònom. Euclides estableix el primer sistema geomètric.
• Astronomia: Canvi respecte a la visió d'Aristòtil. S'abandona la idea d'un món supralunar perfecte i incorruptible.
  • Aristarc de Samos va descriure els dos moviments de la Terra i va exposar la teoria heliocèntrica.
  • Corregida més tard per Hiparc (la distància de la Terra respecte al Sol varia).
• Física i Enginyeria: Les investigacions d'Arquimedes constitueixen una aportació decisiva a la ciència moderna. Aplica els seus treballs a la matemàtica, a la física (el principi d'Arquimedes) i a la fabricació de ginys mecànics (catapultes, etc.).
• Medicina (S. III aC): Es desenvolupa com a ciència. Heròfil (fundador de l'anatomia), Erasístrat i Estrató.

3.1 Recopilació del Saber a l'Imperi Romà

• Ciceró transmet les idees gregues al llatí.
• Varró: Enciclopedista, recol·lecció d'idees.
• Astronomia: Ptolomeu desestima la visió heliocèntrica i dissenya un cosmos geocèntric.
• Les compilacions i comentaris romans han permès conèixer més sobre el pensament grec: Sext Empíric (escepticisme), Lucreci (epicureisme) i Epictet (estoïcisme).

La Ciència durant l'Edat Mitjana (EM)

• No hi ha avenç de la ciència durant l'Edat Mitjana per la caiguda de l'Imperi Romà.
• Motius de la decadència:
  • La destrucció de la vida política va fer inoperant el saber.
  • La difusió de la ciència es va produir en un món no governat per la raó (com el grec), sinó elaborat per conceptes al·legòrics (com l'hebreu), amb l'aparició del cristianisme.
• També es pot pensar en "una altra Edat Mitjana" que la modernitat no ha sabut valorar (segons Jacques Le Goff).

4. Filosofia i Religió

• Sincretisme d'idees: Barreja d'idees filosòfiques i religioses que admet moltes respostes.

Idees de la Religió Jueva

• Consciència d'un temps històric i lineal que té el seu origen en la creació del món per part de Déu i que acaba amb l'arribada del Messies, el salvador.
• Idea de pecat que recorre la Bíblia des del principi (Adam i Eva) fins al final (judici final). Origen de la desgràcia del poble jueu, que va assumir en forma de sentiment de culpabilitat.
• Nota: Poble escollit per Déu, però massacrat al llarg de la història (paradoxa).

Religions Monoteistes i l'Imperi Romà

• Les religions monoteistes creen enemics on s'imposen (promouen el dogmatisme).
• Els romans hi estaven en contra fins que l'emperador Constantí l'adopta (313).
• L'emperador Julià el prohibeix (361) i Teodosi l'acaba imposant (380).
• Jueus i cristians van ser perseguits pels romans i altres.
• Jahvè significa "el que és". Segons Filó, l'ideal grec de saviesa es fa realitat en el judaisme.

4.1 Fundació del Cristianisme

• Apareix amb Sant Pau [Pau de Tars] (10 aC - 65 dC). Afirma que Jesucrist era el Messies que esperaven els jueus: Déu fet home.
• Pau de Tars intenta primer dur a terme la síntesi de filosofia i teologia, prenent el platonisme i la doctrina cristiana (dues formes de coneixement per assolir l'autèntica veritat de Déu).
• Primer intent: Convertir al cristianisme per la idea de la raó (no té gaires adeptes).
• Segon intent: Convertir a través de la fe.
• Segles II i III: Defensa passional de la irracionalitat religiosa. Justí i Tertul·lià ("Ho crec perquè és absurd").
• Heretges: Gent que fa interpretacions del Cristianisme (Gnòstics). Amb Teodosi al poder, són apartats de la vida catòlica.
• El Cristianisme és trinitari (3 en 1: Pare, Fill i Esperit Sant).
• Dualisme antropològic: Cos i ànima.
• Fets que marquen l'ascens: Edicte de Milà (313) i Sant Pau.
• Bases del cristianisme: Amor, perdó i pau.
• L'Església influeix en el govern, però el govern no influeix en l'Església.
• Pares de l'Església: Unificació del dogma (Patrística).
• Sant Agustí:
  • Manaments (Ètica) -> Ciutat de Déu (Bé).
  • Lleis (Política) -> Ciutat dels Homes (Mal).

5. Últim Vestigi Hel·lenístic: Neoplatonisme

Plotí: Màxim Exponent

• Plotí era un cristià que es va convertir en filòsof.
• Va dur a terme l'últim intent per reanimar l'autonomia i la profunditat del pensament filosòfic dins el misticisme gnòstic. La seva aportació es deu a la lectura rigorosa de Plató.
• Idea màxima: L'U, font de la qual emanen el món sensible i el coneixement. És inaccessible per la seva manca de límits.
• El que hi ha més a prop de l'U (ésser) és el Nous (pensament, lloc de les idees).
• Després ve l'ànima del món (la racionalitat humana), amb la finalitat de separar-se de la part sensible en un procés de purificació (katharsis).
• El pensament accedeix primer al Nous i, finalment, s'accedeix a l'U en l'èxtasi.
• La música, l'amor i la filosofia són mitjans que ajuden en aquesta elevació, i la bellesa garanteix que el camí escollit és l'adequat.
• Venim de l'U i volem tornar-hi mitjançant un procés de purificació.
• La naturalesa ho desglossa tot i l'ésser progressa recopilant-ho fins a arribar a l'U.
• De l'U sorgeix tota la resta.
• Constitueix l'última veu del pensament hel·lenista. Amb el neoplatonisme, finalitza la visió grega d'unitat entre el cosmos i l'home (no es recuperarà fins al final de l'Edat Mitjana).