Filosofia Grega Antiga: De Presocràtics a Sòcrates i Sofistes

Filòsofs de la Natura: Els Presocràtics

Els filòsofs de la natura, també coneguts com a presocràtics, van centrar el seu projecte en el principi i els canvis de la natura. Pensaven en un principi determinat que fos l'origen de tots els canvis i es feien preguntes sobre els canvis físics. Buscaven les lleis subjacents de la natura i volien entendre la natura a través de la natura mateixa, cosa que els diferenciava dels mites. Van ser els primers filòsofs grecs i els que van fer el primer pas cap al raonament científic.

Tales de Milet

Tales de Milet va sostenir que l'aigua era l'origen de totes les coses (tot es forma i es converteix en aigua). Va dir que totes les coses estan plenes de déus, diferents dels que parla Homer.

Anaximandre

Anaximandre pensava que el nostre món era part d'un conjunt de mons que neixen i moren en l'Indefinit (Àpeiron).

Anaxímenes

Per a Anaxímenes, l'origen de totes les coses era l'aire o la boira. Pensava que l'aigua era aire condensat i que el foc era l'aire enrarit. Deia que l'aire era l'origen de la terra, l'aigua i el foc.

Comparativa: Tales, Anaximandre i Anaxímenes

Tales i Anaxímenes pensaven que hi havia un principi subjacent, origen dels canvis de la natura. En canvi, Anaximandre sostenia que el principi, l'origen de totes les coses, havia de ser diferent de les coses creades. Tot i això, els tres creien en l'existència d'un únic principi originari de totes les coses.

Els Eleàtics i la Qüestió del Canvi

Parmènides d'Elea

Parmènides pensava que tot existeix des de sempre; res no pot venir del no-res ni convertir-se en no-res. Creia que no existia el canvi i que els nostres sentits ens donen una imatge equivocada del món. El racionalista creu que la raó és la font bàsica del nostre coneixement del món.

Heràclit d'Efes

Per a Heràclit, el canvi constant era la principal característica de la natura. Tant el bé com el mal tenen un lloc en l'ordre de les coses. Deia que el món era un joc de contraris i que sense ells el món deixaria d'existir. Sostenia que hi havia d'haver una mena de raó universal (Logos) que ordenava tots els processos de la natura, guiava a tothom i era comuna.

El Debat entre Parmènides i Heràclit

• Parmènides: La raó dictava que res no pot canviar i que no ens podem fiar dels sentits.
• Heràclit: Afirmava que tot canvia o flueix constantment i que sí que ens podem fiar dels sentits.

No es posaven d'acord perquè tots dos havien admès la presència d'un sol element, una conclusió que Empèdocles va intentar resoldre.

Empèdocles d'Agrigent

Empèdocles va dir que Parmènides tenia raó perquè res no canvia (l'aigua continua sent aigua), però també pensava com Heràclit (confiar en els sentits) i que els nostres ulls veuen la natura canviar. Aleshores, va dir que la natura no podia compondre's d'un sol element, sinó de quatre: terra, aire, foc i aigua. Els processos de la natura eren, per tant, la barreja i separació d'aquests quatre elements, és a dir, que res canvia realment, sinó que és una combinació dels quatre elements.

Anaxàgores de Clazòmenes

Anaxàgores va ser el primer filòsof a Atenes. No creia que un determinat principi pogués transformar-se en tot, ni que els quatre elements es convertissin en sang i ossos. La natura estava feta d'un nombre infinit de partícules diminutes (a dins de cadascuna hi havia una part minúscula de tot). Va dir que el Sol no era un déu, sinó una gran pedra cremant. Estava interessat en l'astronomia.

Demòcrit d'Abdera: La Teoria Atòmica

Demòcrit, l'últim filòsof de la natura, pensava que les transformacions no es devien al fet que les coses canviessin. Tot estava format per peces invisibles, eternes (res pot venir del no-res) i immutables. Va anomenar àtoms (indivisible) a cadascuna d'aquestes parts minúscules. Eren fixos i sòlids, però no podien ser iguals. Creia que hi havia un nombre il·limitat d'àtoms a la natura, que se separen i s'ajunten i es poden usar per fer diferents coses; per això són eterns. No creia en cap força o ànima que pogués intervenir en els processos de la natura. Va dir que l'ànima humana no era immortal perquè, quan un es mor, els àtoms de l'ànima es dispersen i formen una nova ànima. Aquesta està unida al cervell i no podem tenir consciència quan es desintegra. La seva filosofia va posar fi a la filosofia naturalista grega.

El Concepte del Destí a l'Antiga Grècia

Els grecs van creure fermament en el destí. És la creença segons la qual tot està predestinat. La gent creia que podia conèixer el seu destí a través d'un oracle. Els antics grecs creien que l'oracle de Delfos els revelaria el seu destí, ja que creien que ho sabia tot, fins i tot el futur. Els grecs creien que la història mundial estava governada pel destí. Abans de la medicina moderna, es creia que les malalties eren provocades per causes sobrenaturals.

Hipòcrates: Pare de la Medicina

Hipòcrates va ser el fundador de la medicina grega. Proposava proteccions contra la malaltia com la moderació i un ritme de vida sa. La malaltia era vista com un desequilibri físic o mental.

Sòcrates: La Recerca de la Veritat Moral

Sòcrates buscava una sola veritat en qüestió a la moral, el que es coneix com a intel·lectualisme moral, és a dir, arribar a ser virtuós i buscar la felicitat. Pensava que ningú que conegués el bé deixaria de practicar-lo. Deia que ningú es fa mal a si mateix, per no contradir-se. Pensava que si una persona queia en coses que són roïnes, per exemple, les drogues, era perquè no coneixia el bé (això tenia a veure amb les característiques dels ciutadans). Deia que cadascun dels habitants d'Atenes buscava el bé, i ell ho aconseguia dialogant amb els altres.

Mètode Socràtic: La Ironia

El seu mètode era la ironia («Només sé que no sé res»), amb la qual feia creure a l'altre que no sabia res, per tal que els altres s'espavilessin i pensessin per si mateixos.

Els filòsofs que s'oposaven a Sòcrates eren els sofistes. Si tu aproves una llei, has de mantenir-la fins al final.

Els Sofistes: Mestres de la Retòrica i el Relativisme

Els sofistes eren filòsofs d'una espècie entre professor i advocat (perquè ensenyaven i ajudaven). Eren estrangers i viatjaven molt (no eren ciutadans, aconsellaven als ciutadans per a defensar la seva cultura), i no tenien drets. Estudiaven la filosofia pràctica. El seu concepte clau era el relativisme moral: per a l'ésser humà, la moral és subjectiva, però pot coincidir amb la de la societat. S'expressaven molt bé, sent capaces de defensar un dia una cosa i l'endemà dir tot el contrari. Les normes les posaven els éssers humans, són convencionals i es poden canviar depenent de les circumstàncies.