Filosofia Grega Antiga: Plató, Idees i Pensadors Clau

Filosofia Grega Antiga: De la Cosmologia a la Política

Pensadors Presocràtics i Sofistes

Heràclit: El Canvi Constant i el Logos

Heràclit, un monista, defensa que la realitat és un procés dinàmic: tot flueix. Del que es mou constantment no és possible dir res amb coneixement, ja que tot té un moment donat i no valdrà en el moment següent; per tant, no hi ha un coneixement absolut. L'autèntica saviesa és acceptar la Raó Còsmica (Logos) que explica el canvi.

Parmènides: L'Ésser Immutable i la Veritat

Parmènides afirma: "L'Ésser és i el no-Ésser no és". Per a ell, l'Ésser no canvia i roman inalterable. El moviment és inintel·ligible, i del que es mou no hi ha coneixement; és a dir, només l'Ésser és. La realitat és únicament l'Immòbil, i el que ens ofereixen els sentits són pures aparences.

Sofistes: Relativisme, Retòrica i Convencionalisme

Els Sofistes defensen el relativisme moral (argumentar coherentment depèn de normes socials, etc.). Consideren la societat i les lleis com a resultat d'un pacte. Defensen el positivisme, el fenomenisme i el subjectivisme, creient que la veritat es pot construir i ser manipulada a través del llenguatge. S'interessaven per la política, l'ètica, la retòrica i el dret (enfocats en el ciutadà i la vida de la polis).

Sòcrates: La Recerca de la Veritat Absoluta i la Virtut

Sòcrates creia en la veritat absoluta i l'intel·lectualisme moral (qui té coneixement obrarà bé; els ignorants, malament). El seu mètode socràtic incloïa la ironia i la maièutica. Buscava la veritat i no el poder polític. Sòcrates va acceptar morir perquè un ciutadà virtuós compleix les lleis.

Plató i la Teoria de les Idees: Fonament del seu Pensament

Introducció a la Teoria de les Idees

La Teoria de les Idees és la base dels pensaments de Plató, construïda per continuar l'obra del seu mestre Sòcrates, defensar la polis de manera política i econòmica, i integrar les respostes dels presocràtics. Aquesta teoria està exposada dins de la seva gran obra, que conté diàlegs autèntics de Plató. El protagonista en la majoria és Sòcrates, que mitjançant la maièutica conversa amb diferents interlocutors per a arribar a la veritat.

Gran part de la teoria està explicada a través de mites, com el Mite de la Caverna (*La República*) i el Mite del Carro Alat (*Fedre*).

Significat de la Teoria de les Idees

El seu significat és que la realitat es divideix en dos:

• 1. Món Sensible: El que nosaltres coneixem, la realitat aparent, subjecta al canvi.
• 2. Món Intel·ligible: El món de les Idees, el veritable, que representa la realitat immutable i eterna.

Dimensions de la Filosofia Platònica

1. Metafísica: La Realitat Dual i la Jerarquia de les Idees

• Món Sensible: Es veu afectat pel canvi, el moviment i el temps. Hi trobem les coses que són inestables (còpies de les Idees), depenen d'elles i són la seva imitació.
• Món Intel·ligible: No hi existeix ni canvi, ni moviment, ni temps. Hi ha Idees que són invariables i superiors a les coses. Les coses existeixen perquè existeixen les Idees de les coses.

Hi ha diverses classes i una jerarquia d'Idees: Idees de coses (p. ex., taula), Idees matemàtiques (p. ex., conceptes geomètrics com els de Pitàgores), i Idees de valors (p. ex., justícia). La Idea del Bé és la més important, la perfecció màxima.

2. Gnoseologia: Els Nivells del Coneixement i la Dialèctica

Quatre nivells per a conèixer les Idees:

• Món Sensible:
  • 4. Eikasia: Es basa en l'observació sensible (imatges, ombres).
  • 3. Pistis: És una creença raonable (objectes físics).

  (Aquests dos nivells proporcionen un saber poc fiable, la Doxa o opinió).

• Món Intel·ligible:
  • 2. Dianoia: El raonament que ens possibilita conèixer fins a les Idees matemàtiques.
  • 1. Noesis: Hi arribem a través de la Dialèctica (la comprensió de les Idees pures).

  (Aquests dos nivells conformen l'Episteme, que és el saber veritable, la ciència).

Relació amb el Mite de la Caverna: Els homes lligats pensen que el que veuen és la realitat (*Eikasia*). Les cadenes simbolitzen els sentits, i les ombres són les coses del Món Sensible. Si un home es deslliga, accedeix a la *Pistis*, però encara es troba al món de la caverna. Ha de sortir a l'exterior (el Món Intel·ligible) i comprendrà que tot depèn del Sol, que simbolitza la Idea del Bé (*Noesis*).

3. Antropologia i Psicologia: L'Home, l'Ànima i la Reminiscència

• Món Sensible: L'home està compost de cos i ànima (una unió antinatural, ja que l'ànima pertany al món intel·ligible).
• Món Intel·ligible: L'ànima és el subjecte del coneixement.

El Mite del Carro Alat: L'ànima és un carro de cavalls alat conduït per una auriga. En un moment, el cavall negre (part concupiscible) cau, fent caure tot el carro al Món Sensible. L'ànima cau al Món Sensible dins d'un cos i oblida la seva veritable naturalesa. Per això, l'home ha de passar per tots els nivells de coneixement per recordar tot allò oblidat.

Teoria de la Reminiscència: El coneixement és en realitat el record (*anamnesi*), relacionat amb la maièutica socràtica (ja que tenim la veritat a dins nostre).

4. Ètica i Política: L'Estat Ideal i els Règims Polítics

L'Estat d'orientació ètica disposa d'un sistema polític que persegueix el bé de la comunitat, el qual s'aconsegueix quan els savis governen.

L'Estat Ideal de Plató: Funcions Socials

L'Estat ideal depèn de la part de l'ànima que domini en cada individu, que determinarà la seva funció dins de la polis:

• 1. Racionals: Han de governar (filòsofs, savis), ja que estan capacitats per fer el bé.
• 2. Part Irascible: Seran els guardians de la república.
• 3. Concupiscible: Només s'interessen pel bé material i seran els artesans, la classe productora.

Aspectes Clau de l'Estat Platònic

• Importància de l'Educació: Plató dona gran importància a la pedagogia dins de *La República* per a l'educació dels governants, que només podran governar després de 50 anys de tasca.
• Característiques de l'Estat: Es pot considerar un estat totalitari, amb classes socials fixes, i amb la família prohibida per als guardians i governants (els nens són de l'Estat).
• Igualtat de Gènere: Plató defensa la igualtat de gènere perquè el que determina la naturalesa de cadascú és l'ànima i no el sexe.

Classificació dels Règims Polítics

Al Llibre VIII de *La República*, Plató classifica els règims polítics del més positiu al pitjor:

1. Aristocràcia: Govern dels millors (filòsofs-reis).
2. Timocràcia: Govern militar, massa violent.
3. Oligarquia: Govern dels rics, preocupats pels seus interessos individuals i no pel bé comú.
4. Democràcia: Govern dels sofistes i del no-saber (segons Plató, porta al desordre).
5. Tirania: El líder es converteix en tirà i farà lleis a partir de la ignorància i l'interès propi.