Filosofia Grega Antiga: Del Mite al Logos i els Presocràtics

Introducció al Pensament Grec Antic

La Cultura Micènica (2500-1450 a.C.)

La cultura micènica, entre el 2500 i el 1450 a.C., tenia una cultura naturalista. Les seves pintures representaven jardins, festes, etc. El color negre era símbol de vida i el color blanc, la mort. La deessa mare era la vida, la fertilitat i la terra, i la civilització era naturalista i pacífica.

Els Micènics: Una Civilització Guerrera (a partir del 2000 a.C.)

A partir del 2000 a.C., la civilització micènica esdevingué guerrera. El model de vida era el de l'home guerrer i culte.

Obres d'Homer

Les obres més destacades d'Homer són la Ilíada i l'Odissea.

Els Antics Mites Grecs i la Identitat Hel·lènica

Els grecs, diferents dels altres pobles, ells mateixos s'anomenaven hel·lens (o hellenoi). Tenien una llengua pròpia, una cultura pròpia i uns Jocs Olímpics. El mite és un relat memorable i tradicional que explica l'actuació exemplar d'uns personatges extraordinaris en un temps prestigiós i llunyà (herois).

El Pas del Mite al Logos: Orígens de la Filosofia

La filosofia apareix en tres zones:

• A l'Índia, gràcies als sacerdots.
• A la Xina, pels funcionaris.
• A Grècia, pels comerciants.

Les causes del sorgiment de la filosofia grega són:

1. Perquè no tenien llibres sagrats ni cap tipus de dogmes.
2. Gràcies al comerç, la moneda i els viatges.

Característiques de la Filosofia Presocràtica

1. Està dominada pel problema cosmològic fins als sofistes.
2. No exclou l'home de les seves consideracions, però el veuen com una part de la natura.
3. Vol conèixer més enllà de la natura.

Els Filòsofs Presocràtics

Tales de Milet

Va fundar l'escola jònica, va preveure eclipsis solars, va descobrir teoremes geomètrics i les propietats de l'imant. Era monista i materialista. Tales deia que l'arkhé era l'aigua, per la seva importància per a la vida, ja que té els tres estats: líquid, sòlid i gasós.

Anaximandre

És el primer escriptor de filosofia. Ell diu que l'àpeiron és l'origen i és una matèria indeterminada, i que sense ell el seu contrari no existiria. Ell era monista i materialista.

Anaxímenes

Introdueix un nou arkhé: l'aire. Diu que té dos mecanismes:

1. Rarefacció
2. Condensació

I així atribueix als altres elements. Diu que quan és menys dens es transforma en foc, i quan és més dens en vent, aigua, terra, pedra. Perquè diu que l'alè dona vida a una persona i que l'aire és el principi vital de l'univers. És monista i materialista, i a partir d'una substància es poden transformar en totes les altres.

La Pregunta dels Milesis

Els milesis es preguntaven: «De quin material estan formades les coses?»

Pitàgores i el Pitagorisme

Pitàgores va tenir problemes amb el tirà i va emigrar. Després va tenir uns seguidors i va tornar a la ciutat i es va fer amb el govern. A les ciutats hi havia dues religions: l'oficial i la dels seguidors, anomenada orfisme. Prometien la immortalitat si estaves disposat a purificar l'ànima mitjançant una mena de rituals catàrtics. Hi havia dos camins:

1. Akusmata: on la música era molt important i vol dir allò que sabem per haver-ho escoltat.
2. Les matemàtiques: un altre camí que era millor, però no tothom hi podia arribar. Era allò que aprenem i entenem.

La Pregunta dels Pitagòrics

Els pitagòrics es preocupaven per la pregunta: «Quina és la forma o estructura de les coses?»

Heràclit vs. Parmènides: Dues Visions del Món

Dues visions arquetípiques del món:

1. Observació i reflexió sobre el cosmos: tot està en procés de canvi, la inestabilitat és llei de vida.
2. Els canvis visibles són una aparença que amaga una permanència profunda.

Heràclit: El Filòsof del Canvi

L'anomenaven «l'Obscur». La seva tesi fonamental rau en l'afirmació del perpetu fluir de totes les coses i afirma el monisme o la mobilitat universal. Heràclit diu que l'arkhé és el foc. De la mateixa manera, per sota dels elements contraris en lluita constant hi ha una llei.

Parmènides: La Permanència de l'Ésser

Diu que la raó sempre és una bona arrel per arribar a pensar que no hi ha canvi i tampoc hi ha pluralitat. Parmènides defensa el monisme estàtic i diu que l'experiència és un camí erroni perquè ens enganya.