Filosofia Existencial: Dasein, Mort i Crisi Educativa

El Dasein segons Heidegger

Segons Martin Heidegger (1889-1976), quan parlem de Dasein, ens referim a:

• L'ens que es pregunta per l'ésser.
• El Dasein existeix.
• Existir és projectar-se, és ser una possibilitat.
• L'essència del Dasein rau en la seva existència (l'essència de l'ésser humà és existir).

Da | sein: 'da' significa 'allà' i 'sein' significa 'ésser'. En alemany, vol dir existència. Dasein és l'ésser humà. L'ésser humà és un ens que es pregunta per l'existència i pel ser. Per tant, l'ésser humà és un ens que existeix, i existir vol dir ser una possibilitat. Però, alhora, ser una possibilitat vol dir inventar-se o construir-se. Inventar-se significa que es pot ser el que es vulgui. Tanmateix, aquesta llibertat de ser el que es vulgui genera angoixa, perquè implica decidir què vols ser dins d'aquesta diversitat d'opcions. A més, aquesta llibertat d'escollir el que es vulgui engloba la possibilitat d'escollir entre el bé i el mal, i per tant, implica vigilar el que s'escull i acceptar les conseqüències de l'elecció feta.

Dasein és l'ent que som nosaltres mateixos i és l'únic ens que es pregunta qui és, que es pregunta pel ser. El fet de ser el que es vulgui va en contra de la metafísica, perquè aquesta estableix uns models per imitar, és a dir, implica "fer-ho com jo".

Característiques de la mort humana segons Heidegger

Heidegger identifica dues característiques fonamentals de l'experiència de la mort:

• Certesa
• Indeterminació

Heidegger afirma que la mort és una manera de ser de la qual el Dasein es fa càrrec tan aviat com és, i que tot just un home ve a la vida, ja és prou gran per morir. "La mort és un fenomen de la vida." També assenyala que l'esquivament de la mort domina la quotidianitat de manera tan intensa que és freqüent que, en el conviure, les persones properes s'esforcin per persuadir al moribund que es lliurarà de la mort i podrà tornar a l'afable quotidianitat del món de les seves ocupacions.

Heidegger defineix la mort de l'altre de la següent manera:

• Vivim la mort com una pèrdua que experimenten els que queden.
• Però, en patir aquesta pèrdua, no ens fem accessibles a la pèrdua de l'ésser que "pateix" el que mor.
• No experimentem pròpiament el morir dels altres, sinó que només "assistim" a ell.

La crisi en l'educació segons Hannah Arendt

La crisi de l'autoritat en l'educació està lligada a la crisi de la tradició, és a dir, a la crisi de la nostra actitud davant el passat. Dins d'aquest fenomen, l'educador és el mediador d'ambdós mons, però sempre respectant el passat. No obstant això, no s'ha de caure en el parany de retornar a la repetició del passat. El problema en el món modern, dins l'educació, és que no pot renunciar a aquesta tradició i autoritat, però alhora ha d'actuar en un món que no està estructurat per l'autoritat ni sostingut per la tradició.

Per tant, el que s'ha de fer és separar l'àmbit educatiu dels altres, per tal d'aplicar un únic concepte d'autoritat i una actitud davant del passat que siguin apropiats. Així doncs, Hannah Arendt exposa que l'escola ha d'ensenyar com és el món, però sense instruir una manera de viure; delimitar una línia entre nens i adults, però sense conformar un mur; atorgar títols educatius i conformar una educació amb aprenentatges.

Simone de Beauvoir: "No es neix dona, s'arriba a ser-ho"

Aquesta frase implica que no existeix el sexe ni el gènere com a determinats biològicament, sinó que la dona es construeix a ella mateixa amb plena llibertat d'escollir com vol ser, sense que hi hagi cap rol o acció que es classifiqui per ser dona o home. Per tant, no hi ha una única manera de ser, sinó tantes com aquelles que es vulguin inventar.

En termes generals, Beauvoir diferencia el biològic (el penis i la vulva) del construït (ser nen o nena). Ella prefereix utilitzar el terme "cossos", ja que a partir del cos, cadascú pot classificar el seu, inventant-se a si mateix. Tanmateix, socialment, Simone estableix que hi ha cossos classificats com a masculins i cossos classificats com a femenins.