Filosofia: Epistemologia, Metafísica, Ètica i Política (Plató a Locke)

Plató

Epistemologia

Només podem conèixer i establir definicions universals sobre allò que no canvia, és a dir, allò que pertany al món de les idees, però no podem fer-ho amb els sentits (dos graus de coneixement).

• Opinió (doxa): Sobre els éssers sensibles.
• Ciència (episteme): Sobre el món de les idees.

Per a Plató, conèixer és recordar (teoria de la reminiscència). L’ànima, en unir-se a un cos, oblida tot el que ha viscut en altres vides (les idees) i, en percebre les seves còpies al món sensible, les va recordant.

El mètode per ascendir en el coneixement és la dialèctica, que ens porta de conèixer els aspectes sensibles, passant per les idees, fins al cim de la Idea de Bé. L’amor o impuls eròtic (eros) ens farà contemplar la bellesa dels cossos, després de les seves ànimes, fins arribar a conèixer la Bellesa. Aquest procés catàrtic de purificació, en el qual alliberem l’ànima del cos, ens prepara per a la mort.

Metafísica

Plató estableix que hi ha individus (singularitats) i propietats universals, a partir del judici de les accions. Quan diem que una acció és bona o justa, l’apliquem a totes de la mateixa naturalesa. Dos individus poden ser iguals, però no perfectes; per distingir les diferències ha d’existir la igualtat absoluta. (Realitat en dos mons)

• Sensible: On hi ha éssers particulars sotmesos al canvi que es perceben amb els sentits.
• Intel·ligible: On hi ha realitats universals immutables que no podem percebre.

Les idees o formes són realitats universals, absolutes i objectives, el veritable objecte de coneixement, com la justícia. No les podem percebre amb els sentits, només amb l’enteniment. Es troben ordenades jeràrquicament i estan encapçalades per la Idea del Bé.

Al món sensible viuen còpies singulars i peribles d’aquestes idees. Finalment, Plató explica com el Demiürg ordena, però no crea, aquest món sensible.

Antropologia

En relació amb l’existència de dos mons, l’home està format per dues parts:

• Cos: Material i pertanyent al món sensible.
• Ànima: Immaterial i pertanyent al món intel·ligible.

La seva unió és accidental, el cos empresona l’ànima, que és la que el fa moure, ja que sense aquesta estaria inanimat. L’ànima viuria originàriament en un món supraceleste i hauria estat castigada, sent vinculada al cos, però no podria morir. Aquest acte del món sensible únicament separaria cos i ànima.

L’ànima consta de tres parts:

• Racional: Associada al cap, és la que ens impulsa cap al coneixement i ens guia.
• Irascible: Està al pit, ens dona ànims i força de voluntat i obeeix a la racional.
• Concupiscible: A la panxa, ens dona desig i apetit i se sol oposar a la part racional.

Política

En el seu Estat ideal, a cada grup social hi predomina una part de l’ànima. La racional entre els governants, dotant-los de saviesa i prudència; la irascibilitat entre els guardians, donant-los fortalesa i valor; i l’element concupiscible entre els productors (artesans, comerciants i camperols), que els fa temperats. La justícia consisteix en què cada classe social compleixi les seves funcions per aconseguir el bé comú.

Com els governants han de ser savis, Plató creu que són els filòsofs els qui ho han de fer, creant la idea del “Rei filòsof”.

Estat ideal compost per:

• Monarquia o aristocràcia: Governen els millors, els més preparats i savis.
• Timocràcia: Domini de la classe militar.
• Oligarquia: Govern d’una minoria rica.
• Democràcia: Es demana l’opinió d’un poble que no està format i educat.
• Tirania: On governen els que no són justos.

Descartes

Epistemologia i Metafísica

El sistema filosòfic de Descartes es basa en l’aplicació d’un mètode per conèixer la veritat, a través de la raó, i distingir-ne la falsedat. S'inspira en el mètode matemàtic, sumant la intuïció (coneixement immediat de les coses simples) i la deducció de la resta a partir de la connexió dels elements previs.

Quatre regles essencials:

• Evidència: No admetre com a vertader allò que no es coneix clarament.
• Anàlisi: Tots els problemes s’han de dividir en les seves parts més simples.
• Síntesi: El coneixement s’ha de construir de les coses més simples a les complexes.
• Enumeració: S’ha d’enumerar i revisar els passos fets per comprovar que no hem oblidat res ni comès cap error.

Dubte metòdic: basar-se només en les primeres veritats (rebutjar totes les opinions) per conèixer creences i rebutjar les que ens portin dubtes.

Descartes creu en el geni maligne, que ens enganya fent-nos veure que una cosa falsa és certa.

Substàncies: Descartes pensa idees que són el contingut del pensament (n'hi ha tres):

• Advertències: Provenen dels sentits (per exemple, la calor).
• Innates: Provenen de la nostra ment al pensar i són clares.
• Factícies: Provenen de la nostra imaginació i són constructes (per exemple, un unicorn).

Déu: substància infinita i perfecta (Descartes proposa tres arguments):

• Gnoseològic: La idea de Déu no pot partir de l’ésser humà, ja que és una substància finita, per tant, ha d’haver estat creada per una substància infinita, que no és altre que Déu.
• Cosmològic: Si l’ésser humà s’hagués creat a si mateix, s’hagués fet perfecte i infinit, però com no ho és, la causa de la seva existència és una substància infinita i perfecta (Déu).
• Ontològic: A partir de la idea de Déu es demostra la seva existència.

L'existència de Déu permet que el geni maligne no ens porti a l'error.

Antropologia

Descartes afirma que es pot dubtar de l’existència del cos, però no del cogito, per tant, el cos no és necessari per a la substància pensant. D’aquí es deriva la teoria del dualisme de les substàncies:

• Cos: Es pot dividir en parts.
• Ànima: Indivisible.

El cos humà és la unió d’una ànima i un cos, dues coses molt diferents. Descartes no pot donar una causa de la seva unió, però sí que diu on s’uneixen: a la glàndula pineal.

Dins els pensaments, Descartes en divideix de tres tipus:

• Idees: Representacions.
• Judicis: On resideix la veritat.
• Apetits o Afectes:

La voluntat humana és lliure, no el cos, però sí l’ànima, i escull sempre l’opció bona o vertadera en sotmetre’s a l’enteniment. En canvi, els animals no són lliures, són autòmats.

Kant

Epistemologia

Kant critica la raó teòrica preguntant-se per què els filòsofs no es posen d'acord i identifica tres respostes que s'han donat:

• Racionalisme: Afirmen que només la raó ens porta al coneixement.
• Empirisme: Només l’experiència és font de coneixement.
• Irracionalisme: Els sentiments són l'única font de coneixement.

Gir copernicà: Tot coneixement comença amb l'experiència, però el que fem és una síntesi de sensacions. Kant li donarà la volta i se centrarà en el subjecte, a diferència dels altres autors.

Kant afirma que hi ha una sèrie de condicions que fan possible el coneixement científic:

• Condicions empíriques: Si existeixen i són modificables.
• Condicions transcendentals: No modificables i necessàries pel coneixement.

El coneixement científic pot ser analític i sintètic.

Kant també classifica els judicis:

• A priori: Veritat independent de l'experiència sensible i que amplia el nostre coneixement.
• A posteriori: Es coneixen mitjançant l'experiència.

Obtenir coneixement amb els sentits: Kant destaca les condicions sensibles de l'espai i el temps com a fonaments per a judicis sintètics a priori en matemàtiques. Afirma que l'espai i el temps són intuïcions pures, no pertanyents a l'objecte sinó al subjecte, i permeten la síntesi entre la matèria (dades empíriques) i la forma (elements a priori) per a la construcció del fenomen.

Obtenir coneixement amb l'enteniment: Kant classifica els conceptes purs de l'enteniment en quatre criteris: quantitat, qualitat, relació i modalitat. Aquests criteris aborden diferents aspectes de la cognició humana, com ara la unitat, la realitat i la possibilitat. Kant intenta comprendre les condicions fonamentals de la possibilitat de la física, analitzant com la ment humana organitza i interpreta els fenòmens sensorials.

Coneixement amb la raó: Serveix per unificar i universalitzar el coneixement humà, tenint com a fruit les Idees, que són la globalització del coneixement per donar sentit a l’experiència.

Idees transcendentals:

• Ànima: Dóna sentit a l'experiència humana.
• Món: Dóna sentit a l'experiència externa.
• Déu: Dóna sentit a les dues anteriors.

Ètica

Kant postula una ètica contraposada a l'ètica material, anomenada Ètica Formal, que és a priori, universal i necessària per a tots, basada en el deure i no en conseqüències o desitjos. Aquesta ètica categòrica és autònoma, on el subjecte determina el seu propi comportament segons principis racionals. Només les accions motivades pel deure pel deure són moralment correctes. Aquesta ètica es basa en la raó i la voluntat autònoma, que produeix imperatius categòrics, contraposats als hipotètics. Kant defensa que les accions humanes han de respectar la dignitat humana, considerant l'ésser humà com un fi en si mateix.

Nietzsche

Epistemologia

Vitalisme: S'oposa al saber racional i vol un saber vital, que consideri la vida com el centre del pensament. Nietzsche pensa que la natura i els homes no es regeixen per principis racionals, sinó que estan moguts per emocions. Tot està en constant canvi i només es capta pels sentits. Hi ha múltiples realitats i no hi ha veritat absoluta. (Utilitza la metàfora dionisíaca vs apol·línia). Retorn i amor fati.

L'etern retorn rebutja la linealitat del temps i promou una concepció cíclica de la vida, afirmant l'amor intens per l'existència. S'accepta la irracionalitat del món i es rebutja la cerca de sentit, donant valor als moments per la seva pròpia intensitat.

Metafísica

Nietzsche rebutja la metafísica tradicional, argumentant que el món de les idees és una il·lusió creada per la por a la realitat. Afirma que l'ésser humà és un ésser biològic sense ànima, allunyant-se de la concepció platònica i cartesianista de l'existència. La religió, especialment el cristianisme, és una resposta a la por platònica, allunyant-nos de la realitat. La mort de Déu simbolitza la caiguda de la metafísica i dels valors occidentals.

Ètica

Nietzsche critica la moral, dient que el platonisme ha frenat els instints humans. Hi ha dos tipus de moral:

• Moral dels esclaus: Rebutjada per Nietzsche, és la submissió a les lleis universals i la inversió dels autèntics valors: el dolor, l’amabilitat, la compassió, la paciència.
• Moral dels senyors: Estima la vida, el poder, el plaer, la noblesa. Serà la que proposi Nietzsche i la pròpia del superhome.

Nihilisme: L’absència de valors, que donarà pas a la creació de nous valors amb el superhome.

Superhome: Pensament central de Nietzsche. L'ésser humà no és un ésser estàtic, sinó que està dotat d'una enorme força creadora. Característiques:

• La valoració màxima de la llibertat instintiva.
• La fidelitat a la terra: Només existeix aquesta vida, que hem d’estimar.

Voluntat de poder: Nietzsche entén la voluntat de poder com l'exaltació de la força i l'agressivitat, influïda per la selecció natural, promovent un individualisme radical.

Hume

Epistemologia

L'epistemologia de Hume es centra en la crítica al coneixement basat en la raó i l'experiència. Tot el coneixement deriva de les impressions sensorials i les idees simples que en resulten. Això dóna lloc al problema de la inducció, qüestionant la capacitat per justificar les inferències causals. La creença en la causalitat es basa en la repetició d'experiències passades, sense fonament racional absolut.

Locke

Epistemologia

Locke es mostra contrari a la idea de Descartes que l'ésser humà té idees innates. Creu que tot el coneixement deriva de l’experiència sensorial (quatre parts):

• Sobre l’origen de les idees: Nega que hi hagin idees innates, naixem amb la ment en blanc (tabula rasa) i l’experiència forma les idees.
• Sobre els tipus d’idees: L’experiència és l’única font de coneixement, però n’hi ha de dos tipus: experiència externa o sensació (percepció exterior captada pels sentits) i experiència interna o reflexió (reflexió posterior sobre els objectes).
• Sobre l’origen de les paraules: Déu crea un home sociable que expressa i comparteix idees, però el llenguatge és un invent humà.
• Sobre l’origen del coneixement: El coneixement es basa en idees. Estableix tres graus de coneixement: intuïtiu, demostratiu i sensitiu.

També estableix dos tipus d’idees al món: simples i complexes.

Política

La política de Locke es centra en la defensa dels drets naturals (vida, llibertat i propietat privada). Propugna un govern limitat per la llei i el consentiment del poble, amb separació de poders i representació democràtica. Els governs han de ser responsables davant dels ciutadans, i si no compleixen amb els seus deures, aquests tenen el dret de rebel·lar-se.

Mill

Ètica

L'ètica de Mill es basa en el principi utilitarista de buscar la màxima felicitat per al màxim nombre de persones. Les accions han de ser jutjades pel seu impacte en la felicitat i el plaer dels individus. Defensa les llibertats individuals i l'autorealització com a elements clau de la vida ètica. Aquest enfocament promou una societat que busca el benestar general i el progrés humà a través de la prioritat del plaer i la felicitat.