Filosofia de l'Edat Mitjana: Sant Agustí, neoplatonisme i teocentrisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,05 KB
Filosofia de l'Edat Mitjana
Filosofia de l'Edat Mitjana: El període més ampli de la història de la filosofia. Sant Agustí establí les bases del pensament filosòfic medieval. L'Edat Mitjana va des de la caiguda de l'imperi romà fins a l'irrupció del Renaixement i es divideix en dues etapes: l'Alta Edat Mitjana i la Baixa Edat Mitjana.
La situació es caracteritzava per guerres, fam i misèria i va ser el marc on el cristianisme es va estendre. La filosofia estava subordinada a la religió; teocentrisme.
Cristianisme
Cristianisme: El líder era Jesús de Natzaret. El cristianisme va entrar en contacte amb el pensament grecoromà. La tasca dels primers pensadors cristians era conciliar els dos corrents de pensament.
2. Neoplatonisme
Neoplatonisme: És el punt de partida de la filosofia cristiana. Era una renovació del pensament de Plató interpretat des d'una perspectiva religiosa. Donava resposta a allò que Plató no podia respondre.
Sant Agustí: platonisme i cristianisme
Va fonamentar la denominada filosofia cristiana. Es va proposar aprofundir en el coneixement de les veritats de la fe mitjançant la raó a partir d'un mètode filosòfic.
Sant Agustí es va convertir a la filosofia entesa com a coneixement racional. Va passar pel maniqueisme i es va reconciliar amb la literatura romana després de la lectura d'alguns llibres dels platònics.
Característiques:
- La filosofia havia de ser cristiana.
- El punt de partida de la filosofia eren la fe i les Escriptures.
- Per ell, creure està relacionat amb entendre. Qui creu, entén.
- Critica la filosofia pagana.
- Vol conèixer Déu i l'ànima.
Ell entén el coneixement com a il·luminació. Comparteix amb Plató la seva concepció d'ànima i la relació ànima-cos. Diu que l'ànima coneix però no creu en la seva preexistència. El coneixement serà gràcies a Crist que ens il·luminarà.
La creació i el temps
Sant Agustí coincideix amb el neoplatonisme en la visió que té de Déu com a intel·ligència que conté les idees del món visible. Les criatures, en la seva creació, reben allò que és propi de Déu. El límit de tota criatura és la finitud. El mal no prové de Déu. És conseqüència de la falta que va cometre Adam, conseqüència de la llibertat de l'acció humana. Déu no és responsable d'aquest mal.
Doctrina agustiniana de la gràcia
Per Sant Agustí, l'ésser no és capaç d'obrar bé com a conseqüència del pecat d'Adam. Per tant, la gràcia divina és donada gratuïtament per Déu, mai merescuda pels homes.
La nova atmosfera social i intel·lectual del segle XII
- Crisi del feudalisme.
- Les ciutats seran el focus d'activitat econòmica.
- Sorgiran nous sectors socials.
- La cultura ja no es centra en els monestirs, sinó en els centres urbans.
- Sorgeixen les escoles i les universitats.