La Filosofia Econòmica Clàssica: Smith, Ricardo, Malthus i Mill

L'Escola Clàssica de Pensament Econòmic

Quan la societat evoluciona, especialment amb l'auge de la indústria, sorgeixen filòsofs que reflexionen sobre com millorar-la. Aquests pensadors idealitzen i teoritzen sobre l'aplicació del liberalisme econòmic, que es materialitza en el capitalisme. L'escola de pensament més important d'aquesta època és l'anomenada Escola Clàssica.

Adam Smith: El Pare del Liberalisme Econòmic

Adam Smith és considerat una figura central, el primer a articular moltes d'aquestes idees. Els seus principis fonamentals són:

• Individualisme: Smith defensava que una persona treballant sola aprèn molt més que en grup, ja que els grups poden frenar el progrés individual. Sostenia que individualment es prenen millors decisions i que l'economia funciona a partir de l'interès personal. Cadascú ha de ser lliure per dedicar-se a allò que li agradi o se li doni bé (les seves habilitats), mogut per l'interès individual.
• Competència: Considerava que la competència és positiva perquè ajuda a millorar, sempre que sigui una competència sana.
• El mercat lliure: El preu l'ha de fixar el mercat, on l'oferta i la demanda s'equilibren de manera natural. Per tant, l'Estat no ha d'intervenir. Smith estava en contra del proteccionisme (protegir l'economia del propi país) i dels monopolis, ja que frenen la motivació i l'interès.

El Rol Mínim de l'Estat

Segons Smith, l'Estat només hauria d'intervenir en tres grans sectors:

1. Educació: L'educació és la base del futur. No s'ha de buscar un gran benefici econòmic, sinó educar la població.
2. Justícia: Ha de ser pública i accessible per a tothom.
3. Defensa militar: No hi ha d'haver competència; només hi ha d'haver un exèrcit per país.

David Ricardo: Salaris i Valor del Treball

David Ricardo se centra en la qüestió dels salaris. Argumenta que hi ha oficis que poca gent pot exercir. Per això, els salaris han de ser proporcionals a l'oferta i la demanda de treballadors. Cada empresari té un marge salarial, però l'Estat ha de garantir que mai no es pagui per sota del mínim establert per a la subsistència.

Thomas Malthus: Població i Recursos

Thomas Malthus analitza la relació entre dues variables interconnectades: la població i els recursos (aliments, matèries primeres). Segons ell, aquests dos factors estan lligats i tenen un límit, una proporció que anomena el "sostre malthusià".

Malthus adverteix que si se sobrepassa aquest sostre, hi haurà més població que aliments, la qual cosa provocaria una gran mortalitat fins a restablir l'equilibri. Afirmava que la població creix a un ritme més ràpid que els recursos. Davant d'aquesta crisi, planteja dues opcions:

• La humanitat és solidària, ho reparteix tot i, finalment, tothom mor.
• No hi ha solidaritat, uns pocs acaparen els recursos i la resta mor.

Per això, Malthus defensa la necessitat de mantenir-se sempre dins dels límits del sostre. La Revolució Industrial, en augmentar els recursos disponibles, va permetre un creixement de la població sense sobrepassar, de moment, aquest límit.

John Stuart Mill: El Principi de l'Utilitarisme

John Stuart Mill és el famós creador de l'utilitarisme, una filosofia que identifica el bé amb allò que és útil. Defensa que, perquè un país funcioni correctament i es garanteixi la supervivència de la humanitat, les decisions polítiques i socials han de ser aquelles que afavoreixen la majoria. Perquè una societat perduri, les seves lleis i accions han de ser útils per al major nombre de persones possible.