Filosofia de Descartes: Raó i Mètode

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,33 KB

El punt de partida de la filosofia de Descartes

El punt de partida de la filosofia de Descartes és, en part, la crítica a l'escolàstica, no perquè negués l'existència de la raó, sinó perquè aquesta es basava en actes de fe i en tot allò que apareixia escrit als llibres religiosos, com la Bíblia. Descartes no hi estava totalment d'acord, ja que per a ell l'autonomia de la raó fa referència a la veritat a què podem arribar a partir d'una sèrie de regles, deixant de banda la fe i la religió, és a dir, que la fe i la raó serien independents. Els escolàstics defensaven la veritat sempre que anés lligada a la fe; en canvi, Descartes, igual que Plató, defensava que es podia arribar a la veritat a partir del coneixement i del raonament lògic.

L'objectiu de Descartes com a racionalista

A causa dels canvis socials, culturals, religiosos, etc. que tenen lloc entre l'Edat Mitjana i el Renaixement, l'objectiu de Descartes, com a racionalista, és sanejar els fonaments o les arrels de l'edifici del saber, perquè les bases del coneixement que es tenien fins aleshores eren les que defensaven els escolàstics. Aquests fonaments no s'ajustaven al model que Descartes defensava: el racionalisme. El racionalisme defensava la raó com a única font de coneixement, l'existència d'unes idees innates i l'evidència de la racionalitat.

La jerarquia de les ciències segons Descartes

A partir d'aquí, Descartes parla de la importància de cadascuna de les ciències, de manera que estableix una jerarquia en què situa, en les parts més profundes, la metafísica i la filosofia, i en la més alta, aquelles ciències més allunyades d'aquestes. El coneixement cert i evident dels humans seria un conjunt de totes les ciències. Totes serien conseqüència de l'ús de la raó. Descartes parla de la unitat del saber: seria com una metàfora en què les arrels de l'arbre són la metafísica, el tronc seria la física o la filosofia natural, i les branques serien altres ciències, allunyades de la filosofia, com ara la medicina, la mecànica i la moral. Descartes deixava fora altres ciències com l'astrologia i l'alquímia, ja que estaven molt allunyades de les arrels (la metafísica).

Descartes i l'escepticisme

Tot i defensar un model que s'apartava de les creences, Descartes diu que no pot saber si una veritat és certa amb total seguretat, ja que l'escepticisme (corrent filosòfic que considera impossible arribar a trobar un criteri de veritat universal i vàlid per a tothom) dubtava que tothom pogués arribar a la veritat, donada la diversitat d'opinions. Descartes, doncs, "només compta amb l'examen rigorós del seu propi pensament" i assegura que solament les matemàtiques, que són "la ciència de les proporcions i la mesura", una ciència més precisa i clara, poden demostrar allò que afirmen, perquè es basen en uns principis irrefutables.

La necessitat d'un mètode

Aleshores, la necessitat de crear un mètode apareix a partir de la necessitat de dirigir bé la raó, d'evitar el dubte, d'arribar a la veritat i al coneixement certs. Descartes va estudiar, entre altres ciències, les matemàtiques, la lògica, la geometria i l'àlgebra ("l'ús d'X, Y i Z per a saber les incògnites"). Aquestes el van inspirar, ja que va crear el Mètode basant-se en aquest mètode: "per ser aquesta disciplina la més exacta i l'únic que té un ordre rigorós i ordenat", i per tenir la capacitat de resoldre problemes complexos.

El mètode cartesià

El mètode cartesià és, per tant, un mètode d'inspiració matemàtica: si el nou mètode donava resultats en les matemàtiques, l'única disciplina metòdica, podia ser aplicat a les altres disciplines.

Intuïció i deducció

Dues de les idees en què es basa Descartes són la intuïció i la deducció per assegurar que el coneixement és cert i evident. La intuïció descobreix les primeres veritats, que són les arrels de l'arbre, "la llum natural". Es tracta d'una "visió natural, immediata i ferma de les idees simples". La deducció apareix quan "la ment ha fet totes les connexions entre les diferents intuïcions": és "la successió ordenada d'evidències". A partir de la intuïció i de la deducció, la raó aconsegueix arribar a la veritat. Per tant, Descartes...

Entradas relacionadas: