Filosofia del segle XIX: Evolucionisme, Positivisme i Utilitarisme

Context històric del segle XIX

El segle XIX va ser un període dominat per les revolucions. La primera va ser la Revolució Industrial, que va marcar el pas de la manufactura artesanal a la producció en fàbriques. Es va iniciar a la Gran Bretanya, però es va estendre ràpidament a la resta d'Europa.

Les causes d'aquesta revolució van ser diverses, com el liberalisme, l'augment demogràfic, les noves innovacions tècniques o la necessitat de capital. La principal conseqüència va ser la implantació del capitalisme, no només com a sistema econòmic, sinó també com a sistema polític i social.

Malgrat els pactes del Congrés de Viena, el liberalisme havia arrelat en la població europea. Això va provocar múltiples revolucions de caràcter liberal i social els anys 1830, 1848 i 1871. Totes van començar a França, però es van estendre ràpidament per tot Europa i van canviar el panorama polític i social del vell continent.

Evolucionisme: Tesis i implicacions de Darwin

L'evolucionisme és una teoria defensada pel biòleg Charles Darwin, que afirma que els éssers vius evolucionen i pateixen canvis al llarg de la història, de manera gradual, lenta i contínua. També defensava la tesi que les espècies semblants estan emparentades i que aquests canvis els permeten adaptar-se i sobreviure millor que les que no els pateixen.

Aquesta teoria darwinista desmuntava la idea de l'ésser humà com un ésser especial, ja que passava a ser un animal més, emparentat amb els primats. Per tant, les idees de Darwin van ser rebutjades inicialment pels seus contemporanis, encara que finalment es van haver d'acceptar a causa de les seves demostracions innegables.

El positivisme i la filosofia d'Auguste Comte

Davant les desigualtats socials i econòmiques de la seva època, el filòsof Auguste Comte es va proposar com a objectiu una reforma social que portés l'ésser humà a un estat més positiu i feliç. El positivisme reivindicava una filosofia centrada en els fets concrets i reals, i es basa en la idea que la història és un procés continu de perfecció i progrés, tant en l'àmbit social com en el del saber, que culminarà quan l'home assoleixi la pau i la justícia.

Comte divideix aquesta evolució en tres etapes:

• Estadi teològic: la realitat s'explica recorrent a poders divins i sobrenaturals.
• Estadi metafísic: l'ésser humà explica la realitat mitjançant lleis i principis generals i abstractes.
• Estadi positiu: l'ésser humà culmina el seu progrés i és capaç d'explicar la realitat mitjançant lleis obtingudes de l'observació i l'experimentació.

Utilitarisme: Tesis principals i autors

L'utilitarisme va sorgir a partir del positivisme de Comte i, igual que aquest, promou una reforma social. Els utilitaristes defensen que per renovar la societat cal tenir en compte l'economia política. Davant els desequilibris que observaven, aplicaven una norma moral coneguda com a principi d'utilitat o de màxima felicitat: «afavorir la major felicitat per al major nombre de persones».

Per tant, defensen un hedonisme social, en el qual la felicitat i el plaer esdevenen els valors més importants. Els autors utilitaristes més destacats van ser Jeremy Bentham, James Mill i John Stuart Mill.

Jeremy Bentham: Principi moral i Estat mínim

Jeremy Bentham va ser el fundador de l'utilitarisme. Les seves teories estableixen la felicitat com a objectiu de la ciència moral i l'ètica, i afirma que l'Estat no ha de dur a terme un control excessiu dels ciutadans per evitar que siguin infeliços. Perquè això sigui possible, cal una democràcia representativa i un sufragi universal.

John Stuart Mill: El paper de l'Estat

John Stuart Mill, fill de James Mill, és considerat la culminació de l'utilitarisme. Es va proposar com a objectiu vital millorar la societat. Va dotar l'utilitarisme d'una perspectiva més artística i humanística, allunyant-lo de l'estretor del corrent anterior: una societat perfecta i justa afavoriria la sensibilitat cap a la bellesa i l'art, proporcionant a l'ésser humà una existència tranquil·la i bona.