La Filosofia de David Hume: Empirisme, Coneixement i Moral

L'Empirisme de Hume i el Punt de Partida del Coneixement

David Hume era un filòsof empirista. Els empiristes estan d'acord amb la tesi cartesiana que afirma que el punt de partida del coneixement són les idees, és a dir, el contingut de la ment. La sensibilitat empirista és més propera a les ciències naturals que a les matemàtiques. Per als empiristes, tot coneixement prové de l'experiència.

Impressions i Idees: La Teoria del Coneixement de Hume

Hume considera que les representacions que se'ns apareixen a la consciència són molt nítides i intenses, mentre que d'altres no ho són tant. Les primeres reben el nom d'impressions, que poden ser de sensació i de reflexió, i les segones reben el nom d'idees.

Per a Hume, les idees que no produeixen cap impressió i que trobem dins de la ment són complexes, ja que no totes les idees són simples. N'hi ha de complexes que resulten de l'agregació en la ment de diverses idees i que no tenen connexió directa amb cap impressió, com per exemple un cavall alat, que seria la suma de la idea de cavall i la idea d'ocell (ales). Però les idees simples han de provenir forçosament d'impressions percebudes amb anterioritat. Un terme del qual no es pugui trobar l'experiència que l'origina no vol dir res; és buit, pura ficció.

Hume defensa que no tenim coneixement de les definicions generals, però que la ment s'acostuma a associar a una sola paraula objectes semblants. Malgrat que a la pràctica amb aquesta aproximació n'hi ha prou, Hume ens recorda la possibilitat d'error que tenen totes les generalitzacions. Quan afirmem sobre una generalització, estem afirmant més del que sabem. Si l'única font de coneixement ha de ser l'experiència, el fet de compartimentar pot ser útil, però comporta la possibilitat d'error.

Tipus de Coneixement Segons Hume

Sobre totes les idees, s'hi estableixen dos tipus de coneixement:

• Relacions d'Idees

  Són proposicions matemàtiques i lògiques, que tenen un caràcter necessari lligat a la pròpia definició de les coses, amb independència de si aquestes existeixen o no. Constitueixen la màxima certesa, però no ens informen de l'existència de cap objecte, sinó només de les condicions que hauria de complir necessàriament un objecte en el cas que existís.

• Qüestions de Fet

  Tracten sobre allò que coneixem per experiència i no per demostració. Són contingents (el seu contrari és lògicament possible). L'experiència ens diu que un fet ha passat així, però bé podria haver passat d'una altra manera.

La Moralitat en la Filosofia de Hume

Hume també posa la moralitat fora dels límits de la raó, ja que per a ell la raó descriu i la valoració moral no afegeix cap nova descripció al fet, sinó que expressa allò que el fet ens fa sentir. L'aprovació i la desaprovació morals no són fets sinó sentiments, i per això la raó no hi té lloc. Hume assentava la moralitat sobre la utilitat, és a dir, sobre els sentiments que desperten en nosaltres els fets que ens resulten útils. Per a ell, la utilitat és també el fonament de la vida social.