La filosofia de David Hume: Conceptes i comparativa

Conceptes fonamentals de la filosofia de David Hume

• Percepcions: Són els continguts mentals bàsics del coneixement que provenen de l’experiència; es divideixen en impressions i idees.
• Impressions: Són experiències immediates, vives i intenses; poden ser de sensació o reflexió, i simples o complexes.
• Idees: Són còpies debilitades de les impressions; poden ser simples o complexes i provenir de la memòria (vàlides) o de la imaginació (combinacions).
• Principi de la còpia: Tota idea prové d’una impressió prèvia; no hi ha contingut mental anterior a l’experiència.
• Criteri de veritat: Una idea és vertadera si correspon a una impressió; si no hi ha aquesta correspondència, és falsa.
• Llei de la semblança: La ment associa idees que s’assemblen entre si o a les impressions originals.
• Llei de la contigüitat: Associem idees que estan properes en l’espai o en el temps.
• Llei de causa-efecte: La ment relaciona idees considerant-ne unes com a causes i altres com a efectes.
• Relacions d’idees: Enunciats necessaris i analítics, independents de l’experiència (com les matemàtiques), que no aporten informació nova.
• Qüestions de fet: Enunciats basats en l’experiència, contingents i a posteriori, que sí que aporten informació sobre la realitat.
• Crítica a la substància: No tenim cap impressió de substància; és només una col·lecció d’idees unides per la imaginació.
• Crítica a la causalitat: No percebem cap connexió necessària entre causa i efecte, només successió; la necessitat és fruit del costum.
• Crítica a Déu: La idea de Déu no prové de cap impressió i no es pot demostrar racionalment la seva existència.
• Crítica al món: No podem demostrar que existeixi un món extern com a causa de les impressions; només coneixem les impressions.
• Crítica al jo: No hi ha un jo permanent, sinó un conjunt canviant de percepcions unides per la memòria i la imaginació.
• Escepticisme: L’empirisme radical porta a dubtar de tot coneixement segur, tot i que Hume admet la creença pràctica en el món.
• Constància: Creiem en el món extern perquè les coses es mantenen estables quan no les percebem.
• Coherència: Creiem en el món extern perquè les nostres percepcions segueixen un ordre regular i coherent.
• Relacions d’idees: Enunciats necessaris, analítics i a priori (com les matemàtiques), independents de l’experiència; negar-los implica contradicció, però no aporten informació nova.
• Qüestions de fet: Enunciats contingents i a posteriori, basats en l’experiència; no són necessaris i els coneixem per costum o hàbit, però sí que aporten informació sobre la realitat.

Com pensaria Hume?

• Tot coneixement prové de l’experiència (empirisme).
• No hi ha idees innates.
• Tota idea ha de venir d’una impressió (principi de la còpia).
• Si no tenim impressió d’alguna cosa, no en podem tenir coneixement.
• La causalitat no és racional: és costum o hàbit.
• El jo no és una substància: és un feix de percepcions.
• Coneixem només: Relacions d’idees (matemàtiques, necessàries) / Qüestions de fet (experiència, contingents).
• Posició final: escepticisme moderat.

Hume vs. Descartes: Comparativa

La causalitat i el problema de la inducció

• Hume: No percebem cap connexió necessària entre causa i efecte. Només veiem successió constant. La causalitat és hàbit o costum, no raó. La inducció no es pot justificar racionalment.
• Descartes: La raó pot conèixer veritats necessàries. Defensa un coneixement segur basat en idees clares i distintes. Confia en la raó, no en el costum.

La idea de substància

• Hume: No tenim impressió de "substància". Només percebem qualitats. La substància és una invenció de la ment.
• Descartes: La substància és allò que existeix per si mateix. Hi ha tres substàncies: Déu (infinita), Res cogitans (ment) i Res extensa (matèria).

La idea de jo o d’ànima

• Hume: No tenim impressió del "jo". Només hi ha un feix de percepcions canviants. El jo no és una substància estable.
• Descartes: "Cogito, ergo sum". El jo és una substància pensant. És la primera veritat indubtable. El jo és la base del coneixement.

L’existència del món material

• Hume: No podem demostrar racionalment que existeixi. És una creença natural basada en l’experiència. Posició escèptica moderada.
• Descartes: Dubta inicialment del món extern. El garanteix gràcies a Déu, que no enganya. Per tant, el món material existeix.

L’existència de Déu

• Hume: No tenim impressió directa de Déu. Crítica als arguments tradicionals. Escepticisme religiós.
• Descartes: Déu és una idea innata. Argument ontològic i causal. Déu garanteix la veritat del coneixement.