Filosofia Contemporània: Ètica, Sexualitat i Identitat

L'Ètica de la Cura del Jo (Souci de Soi)

El concepte de Souci de soi (cura del jo) és central en el món grec i grecoromà, on l'ètica es lliga intrínsecament a la cura d'un mateix (“ocupa't de tu mateix”).

Michel Foucault analitza aquest món, contrastant-lo amb el món judeocristià, que és més conservador i que només va adoptar la part metafísica del pensament grec.

La Relació Mestre-Deixeble i la Veritat Sincera

La relació mestre-deixeble es basa en la filia (amistat), d'on prové la paraula filosofia. En aquesta relació, es busca una veritat sincera, encara que siguin coses que el deixeble no vulgui sentir.

Tu construeixes la teva vida com una obra d'art i decideixes qui t'acompanya i qui no. L'amic de debò hi és per dir-te la veritat, no en un sentit metafísic, sinó en un sentit sincer. Si no, no és amic de debò.

Cura del Jo Creatiu i l'Altruisme

L'ètica té a veure amb la cura del jo creatiu. No hi ha cura de si mateix si no hi ha cura de l'altre. Una persona que només té cura de si mateixa és un narcisista o un egoista.

Contràriament, hi ha persones que no es cuiden perquè són molt altruistes i acaben morint, ja que només es preocupen pels altres.

Scientia Sexualis i Ars Eròtica en Foucault

Dues Maneres d'Entendre la Sexualitat

Michel Foucault (1926-1984) distingeix dues maneres d’entendre la sexualitat: la occidental i l'oriental.

A. Occident: Scientia Sexualis (Ciència de la Sexualitat)

La sexualitat s'entén com a ciència (biologia, psicologia i medicina). Com a pedagogs, cal preguntar-se: quina educació sexual s’ha fet en base a això?

Foucault afirma textualment: “No es pot aprendre a donar plaer, a aconseguir plaer, a augmentar-lo”. A Occident, tenim por al plaer i a experimentar.

B. Orient: Ars Eròtica (Art Eròtic)

La paraula clau de la sexualitat és el plaer. Es treballa a través de l’erotisme, el joc i la imaginació. La veritat és extreta del mateix plaer.

Nota: L’òrgan sexual clau per al plaer és el clítoris, que fa poc es considerava com un penis que no havia acabat de desenvolupar-se. A l’Occident, en canvi, hi ha poc plaer en la conceptualització de la sexualitat.

L'Imperatiu Categòric d'Adorno i Auschwitz

L’imperatiu categòric és un deure incondicional que no depèn de cap condició prèvia.

Theodor Adorno, filòsof, va fer una crítica a l’imperatiu categòric de Kant. Basant-se en l’Holocaust i el Nazisme, Adorno crea un imperatiu categòric oposat al de Kant:

L’imperatiu d’Adorno és que Auschwitz no es repeteixi.

Això subratlla la important distinció que fa Kant entre persona i cosa: les persones tenen dignitat i les coses tenen preu.

La Identitat Segons Virginia Woolf

Segons Virginia Woolf, l’ésser humà no té una identitat, sinó que aquesta es construeix a partir de les relacions. És a dir, la identitat s’inventa a partir de les relacions, i abans de les relacions, el subjecte no té identitat.

Alhora, la identitat (qui sóc) canvia segons el lloc on s’estigui i, per tant, no és permanent.

Fonaments de la Identitat Mòbil

Aquestes dues idees parteixen de:

• El Perspectivisme: Estableix que una situació és diferent segons el lloc que s’ocupa.
• Heràclit: Estableix que el canvi és constant.

Com que la situació canvia segons el lloc on s’està, s’ha de saber mantenir les formes en cada situació, ja que cadascuna és diferent i requereix diferents maneres de comportar-se socialment acceptades. Això és el que s’entén com a bon educador: aquell que sap mantenir les formes.

El Dasein Segons Heidegger

Segons Martin Heidegger (1889-1976), quan parlem de Dasein, estem parlant de l'ésser humà.

Definició i Característiques del Dasein

El terme Dasein (Da | sein: da=aquí/allà, sein=ésser; existència en alemany) es defineix com:

• L’ens que es pregunta per l’Ésser.
• El Dasein existeix.
• Existir és projectar-se, és ser possible.
• L’essència del Dasein rau en la seva existència (l’essència de l’ésser humà és existir).

L’ésser humà és l’únic ens que es pregunta qui és, es pregunta pel ser. Existir vol dir ser possible, i ser possible vol dir inventar-se o construir-se. Inventar-se vol dir que es pot ser el que es vulgui.

Llibertat i Angoixa

Aquesta llibertat de ser el que es vulgui genera angoixa, perquè implica decidir el que vols ser dintre d’aquesta diversitat d’opcions per escollir. A més, aquesta llibertat engloba l’opció d’escollir el bé o el mal i, per tant, implica vigilar el que s’escull i acceptar les conseqüències de l’elecció que es fa.

El fet de ser el que es vulgui va en contra de la metafísica tradicional, perquè aquesta estableix uns models per imitar, és a dir: implica “fer-ho com jo”.