Filosofia i Ciència: De l'Hel·lenisme a l'Edat Mitjana

Filosofia Hel·lenística: Escoles de Pensament

L'Epicureisme: Amistat i Ataràxia

Els epicuris valoraven molt l’amistat i rebutjaven la política en general. Donaven importància a l’ataràxia (absència de dolor) i a l’autarquia (autosuficiència). En la física, seguien el pensament de Demòcrit.

L'Escepticisme: La Incertesa del Coneixement

L’escepticisme està format per ---------. Arriben a la conclusió que res es pot conèixer amb seguretat i certesa. Dicten que el savi s’ha d’abstenir d’opinar sobre les qüestions morals, perquè no hi ha una pauta clara.

L'Estoïcisme: Raó, Cosmos i Acceptació

L’estoïcisme va ser fundat per Zenó. Admiraven l’estoïcisme de Sòcrates, sobretot en la seva mort. Admetien els polítics i promovien una física panteista amb un logos que regeix tot el cosmos, constituït pel llenguatge i la raó. Pel que fa a l’ètica, deien que tot està regit pel cosmos i que hem d’acceptar-ho i respectar-ho.

L'Hel·lenisme Científic: Grans Avenços

Euclides d'Alexandria: Els Fonaments de la Geometria

Euclides d’Alexandria va establir un sistema axiomàtic, que representa una organització lògica de tot el material matemàtic conegut i va ser vigent fins al segle XIX.

Un sistema axiomàtic implica que, a partir d’uns principis, tota la matemàtica es dedueix.

El llibre on es recull aquest sistema es diu Elements de Geometria i està compost per:

• Definicions
• Nocions generals
• Postulats (5 afirmacions)

Pioners de la Ciència Hel·lenística

• Arquimedes: Va ser propulsor dels infinits decimals (derivades, integrals...).
• Aristarc de Samos: Va ser el primer defensor d’una teoria heliocentrista.
• Eratòstenes: Va ser el primer a mesurar el diàmetre de la Terra.

L'Edat Mitjana: Entre la Fe i la Raó (s. V/VI – XIV/XV)

Una Percepció Històrica i el Rol de l'Església

És un període que, vist des del Renaixement, és valorat com un període fosc. Aquest prejudici és greu sobretot en la filosofia, perquè alguns autors que pensaven obertament estaven condicionats per l’Església i, per tant, no podien expressar-se lliurement, ja que l’Església marcava què es podia pensar i què no.

El Context Cultural i Geogràfic

L’Edat Mitjana comença amb l’enfonsament de l’Imperi Romà d’Occident, i els primers segles de l’Edat Mitjana són un desert cultural a tot Europa. A Orient, l’Imperi Romà d’Orient va continuar, i a nivell de filosofia, es coneixia molt bé tota la ciència alexandrina i Aristòtil. La llengua oficial d’Orient era el grec i, per tant, tots els estudis estaven fets en grec.

Sant Agustí i els Grans Temes Medievals

Sant Agustí pertanyia a l’Imperi Romà d’Occident i va ser el responsable d’unir Plató amb el pensament de l’Edat Mitjana.

En l’Edat Mitjana apareixen quatre grans temes:

1. La relació entre fe i raó.
2. Els conceptes universals o, més ben dit, les idees.
3. Els intents de demostrar racionalment l’existència de Déu. Dins els quals trobem dos tipus d’argumentacions: les a priori i les a posteriori.
4. Les delimitacions entre el món celestial i el món terrenal, i la qüestió de la llibertat humana.

El Pensament a Occident i el Renaixement Carolingi

Des de la divisió de l’Imperi Romà, hi havia hagut un sentiment de superioritat intel·lectual clar a l’Imperi Romà d’Orient, justificat, que duraria tota l’Edat Mitjana. Boeci (s. V) és l’únic pensador destacable a Occident, i estudiarà les qüestions dels universals i serà apreciat com a autoritat de pensament a Occident.

Els monestirs de tota l’Europa occidental es van transformar en refugis de cultura, i no hi hauria un moviment cultural important fins al segle VIII i començaments del segle IX, quan va sorgir el Renaixement Carolingi, que s’associa amb el restabliment, a partir de l’any 800, del Sacre Imperi Romà. L’Imperi Romà va sorgir dels grans èxits de Carlemany (rei dels Francs) i la seva expansió arreu d’Europa; a més, el Papa el va nomenar emperador. A nivell cultural, Carlemany va veure la necessitat de restablir l’educació.