Filosofia i ciència a l'Hel·lenisme

FILOSOFIA: FILOSOFIA I LA CIÈNCIA HEL·LENÍSTICA

1.- CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA:

L'any 336 a.C. Alexandre El Gran succeeix al seu pare Filip II com a rei de Macedònia quan és assassinat i es converteix en rei. En poc temps va sotmetre a totes les polis gregues, creant d'aquesta manera un petit imperi Macedoni. Dos anys després d'això, conquereix Àsia Menor (Turquia, Síria..), Egipte i l'imperi persa. Això ho aconsegueix ràpidament. L'objectiu d'Alexandre era hel·lenitzar el món conegut, és a dir, transmetre els valors grecs a totes les cultures conegudes. Aquest objectiu va quedar incomplert al 323 a.C. quan va ser assassinat per un dels seus generals quan només tenia 32 anys. Al començament, els seus generals van intentar mantenir l'imperi unit, però era molt complicat, no es posaven mai d'acord. Com era tan complicat, van decidir repartir-se'l. Tràcia se la va quedar Lísimar, Macedònia se la va quedar Cassandre, Pèrsia se la va quedar Seleix, Àsia Menor se la va quedar Antígon, Egipte se la va quedar Ptolomeu. Ptolomeu es va autonombrar faraó al 305 a.C., i va crear una dinastia, i l'últim membre de la qual va ser Cleopatra. Una de les primeres mesures que va prendre Ptolomeu com a faraó d'Egipte, va ser construir Alexandria, una de les ciutats que havia fundat Alexandre El Gran, va construir un museu o temple de les muses. La part més important d'aquest museu, va ser la biblioteca d'Alexandría, que actualment està submergida sota el mar. Va arribar a tenir 700.000 volums. Ptolomeu enviava compradors de llibres a les ciutats més importants, com per exemple a Atenes, i tenia a la biblioteca uns escribes que es dedicaven a fer còpies. Els pensadors més importants intentaven visitar Alexandría com a mínim un cop a la vida per poder anar a la biblioteca. A part de la biblioteca, el museu tenia un Jardí Botànic, un observatori astronòmic, també un hospital perquè els alumnes de medicina poguessin fer les seves pràctiques, i el museu estava organitzat en diferents departaments: hi havia un departament de matemàtiques, de filosofia, de medicina, d'astronomia... per tant era com un petit campus universitari. L'Hel·lenisme, que ve de la paraula ''Hel·làs'', que significa Grècia, és aquell període de la història de la humanitat, que comença amb la mort d'Alexandre (finals del s.IV a.C.) fins a l'expansió Romana al s.I de la nostra era, i que es caracteritza per el predomini dels valors i cultura gregues per tot arreu.

LES FILOSOFIES POST-ARISTOTÈLIQUES:

L'Eufòria que es vivia en Alexandría, contrastava amb la decadència d'Atenes, ja que havia passat de ser la capital d'un imperi (Pèricle i la lliga de Delos) a ser una ciutat de segona categoria, per tant, els ciutadans estan descontents, frustrats, i les filosofies post-aristotèliques intentaran posar remei a aquesta situació.

L'ESTOÏCISME:

El fundador de l'estoïcisme va ser Zenó de Cition. Va viure entre el 334 i el 262 a.C. i l'estoïcisme rep el nom de la seva escola Stoa, que ell mateix va crear cap a l'any 300 a.C. El nucli del seu pensament és que el món estava governat pels déus i per tant hem d'acceptar la seva voluntat. El que estan defensant els estoïcs és la conformitat ''Ajo y agua''. Deien que la majoria dels béns que la gent considera valuosos, com la riquesa, la fama, el poder.. no només no ho són de valuosos, sinó que són enemics del benestar, per tant defensaven una vida senzilla, simple, autàrquica, autosuficient, per aconseguir d'aquesta manera la felicitat (Eidamonía). Una altra característica dels estoïcs és el seu cosmopolitisme: es consideraven ciutadans del món i per tant rebutjaven les nacionalitats, les fronteres, etc. Tot això és una possible resposta per a una crisi.

L'EPICUREISME

El creador de l'epicureisme és Epicur de Samos, que va viure del 341-270 a.C. Ell va crear la seva pròpia escola i la va anomenar ''El Jardí'' al 306 a.C. En aquesta escola s'admeten les dones sense cap problema, ja que l'epicureisme es coneix també com l'hedonisme, perquè l'objectiu de l'escola era la recerca del plaer, una escola que està envoltada de jardins.

Hi ha 2 obstacles que ens impedeixen aconseguir el plaer i la felicitat, i són: la por a la mort i la por als déus. En relació a la primera por, com que Epicur era atomista, creia en l'existència dels àtoms i creia que la mort era simplement una descomposició d'una determinada combinació d'àtoms, per tant la mort no comportava ni dolor, ni patiment. En relació amb la segona por, i segons Epicur no cal preocupar-se pels déus perquè no estan interessats en nosaltres.

Epicur fa un anàlisi del plaer, i identifica diferents tipus de plaer. Uns són els estàtics i altres són els cinètics.

- Els estàtics: l'exemple que dóna Epicur és veure que quan tens set, aquest tipus de plaer es satisfà d'un cop.

- Els cinètics: tenen a veure amb l'augment o disminució del plaer. L'exemple que posa Epicur és menjar quan no tens gana o beure quan no tens set, és a dir, en els cinètics el plaer no queda satisfet.

Epicur també diu que els sacrificis actuals, presents, poden comportar dolor en el futur, com per exemple una indigestió.

Epicur proposa fer un càlcul adorista, és a dir, maximitzar el plaer i minimitzar el dolor, i que la distància entre el plaer i el dolor sigui igual. La finalitat de tot, és aconseguir l'aponia, és a dir, l'absència de dolor i l'ataràxia, que és la tranquil·litat de l'ànima.

L'ESCEPTICISME:

Pirro d'Elis és el fundador. Va viure entre 360-280 a.C. Ens diu que els sofistes en el s.V a.C. eren escèptics, perquè per a ells no es pot distingir la veritat de la falsedat, el coneixement de l'opinió, i per tant el coneixement veritable absolut no és possible, no el podem conèixer amb seguretat. És EPOKHÉ, és a dir, és la suspensió del judici, no parlar, no opinar, no dir res, per tant callar.

Artesilav de Pitana, va viure al 315-241 a.C. L'escepticisme es va introduir a la acadèmia de Plató quan aquest senyor va ser director.

LA CIÈNCIA ALEXANDRINA:

L'àmbit en el que les aportacions dels Hel·lenístes van ser més importants, van ser en la ciència i la tecnologia.

LES MATEMÀTIQUES I LA GEOMETRIA:

El matemàtic més important d'aquesta època va ser Euclides, que va viure entre el 330 i el 275 a.C. Va ser el primer director del departament de matemàtiques del Museu i va escriure una obra titulada ''Elements''. Els elements recollia totes les matemàtiques conegudes en aquella època: Egípcies, Babilòniques, Gregues.... la aportació més important d'aquesta obra i d'Euclides, és el concepte de AXIOMA (principi indemostrable, però s'accepta com a vàlid), per exemple: qualsevol quantitat ( m/infinit = 0 ), és a dir, qualsevol quantitat partit entre infinit sería una quantitat infinitament petita, i com que això és molt semblant a 0, doncs diem que és 0 i ja està, i així simplifiquem. Un altre Axioma lingüístic: el TOT és més gran que les PARTS (tota l'aula és molt més gran que una part de l'aula). En els elements, Euclides anunciava els cinc postulats bàsics d'una geometria plana:

- El primer postulat: ens diu que donats dos punts qualssevol, es pot dibuixar sempre una recta que els uneix. A partir d'aquí es pot deduir que una recta és un conjunt infinit de punts.

- El segon postulat: diu que qualsevol línia recta es pot prolongar indefinidament.

- El tercer postulat: ens diu que donat un punt qualsevol, podem dibuixar sempre una circumferència amb radi arbitrari, és a dir, amb el radi que volguem i sempre en el punt esmentat ( aclaració: com si fos un compàs per fer circumferències )

- El quart postulat: diu que tots els angles rectes són equivalents.

- El cinquè postulat: diu que si tenim una recta i un punt exterior a aquesta, només podem dibuixar una recta paral·lela que passi per el punt esmentat.

Aquests són postulats d'una geometria plana, però el nostre món és tridimensional. En el s.XX, diferents matemàtics, han criticat aquest cinquè postulat, ja que en el nostre món, en un punt, passen infinites paral·leles ( com en el cas dels paral·lels de la terra.

Un altre matemàtic important va ser Arquímedes de Sinacura, que va viure entre el 287-212 a.C. Es va preocupar pel càlcul de superfícies limitades per corbes (el que fan les integrals). Basant-se en un sistema que havia ideat per EUDOX, va calcular l'àrea d'una circumferència. El sistema d'Eudox es basava en procedir per excés i per defecte

Per calcular l'àrea de la circumferència va fer el següent: Va dibuixar (inscriure) un hexàgon dins de la circumferència, va inscriure la circumferència en un hexàgon més gran i després va utilitzar un dodecàgon (que té 12 costats), i finalment va utilitzar un polígon de 96 costats.

L'últim matemàtic important va ser Apol·loni, que va viure del 262-190 a.C. Va destacar pel seu estudi de les seccions còniques, que va idear aquest aparell per diferenciar el cercle, l'el·lipse, la paràbola i la hipèrbola. També se li atribueix la teoria dels epicicles, per explicar el moviment dels planetes a partir d'òrbites circulars.

LA FÍSICA I LA QUÍMICA:

Arquímedes també va destacar com a físic en el camp de la hidroestàtica o estàtica de fluids. El més destacat és que va definir el que es coneix com a ''Empenyiment d'Arquímedes''. Segons Arquímedes, qualsevol objecte submergit en un líquid experimenta una força ascensorial (de pujada) que és equivalent al volum del líquid desallotjat. Tot aquest líquid desallotjat fa que floti l'objecte. A part, va destacar com a enginyer creant polipastos amb palanques, el que es coneix com a cargol hidràulic, i diferents artefactes per defensar la seva ciutat del setge Romà. Va ser assassinat per un soldat Romà, tot i que tenien ordres de capturar-lo viu. Se li atribueix d'haver dit: ''Doneu-me un punt i mouré el món''.

En el camp de la Química: els antecedents de la química es troben a l'antic Egipte en les tècniques per embalsamar els difunts, perquè els antics Egipcis van anomenar KHEMEIA a totes aquestes tècniques. Els àrabs van arabitzar aquest nom com ALKIMIYA, i els cristians van cristianitzar-lo com ALQUÍMIA. Què feien els alquimistes? Els va preocupar diverses coses, per exemple la transmutació dels metalls, és a dir, com convertir qualsevol metall en or. Els primers alquimistes eren Atomistes, per tant, es creien les teories de Leucip i Demòcrit, de que tot era compost d'àtoms (una combinació d'àtoms). Pensaven que hi havia una pedra filosofal que podria fer aquest canvi (com Harry Potter). El segon problema que els va preocupar va ser com aconseguir la immortalitat, per tant, es dedicaven a buscar i elaborar elixirs de la vida. Un Alquimista d'aquesta època, grecoegipci, va ser Bolos de Mendes, que estava en actiu cap l'any 200 a.C. Se'l coneixia també com a pseudo-Demòcrit.

L'ASTRONOMIA I LA GEOGRAFIA:

Astronomia:

Va destacar Aristarc de Samos (310-230 a.c.). És el primer en defensar l'heliocentrisme (qué el sol ocupa el centre del nostre sistema), i és el primer en parlar del moviment de rotació de la Terra. Va escriure una obra, el títol de la qual es desconeix, en la que va calcular les distàncies i la grandària dels planetes del sistema solar.

Un altre astronom important va ser Hiparc de Nicea (190-126 a.c.). Aquest senyor torna a defensar un model geocèntric, el geocentrisme (que la Terra ocupa el centre del sistema). Va fer un catàleg de més de 1000 estrelles diferents, les va observar, identificar, i va ser el primer en calcular la durada de l'any solar, i la va silvar en 365 díes, 10 hores i es va equivocar en els minuts.

Una altre astronom important, va ser Claudi Ptolemeu (90-168 d.c.). Va escriure una obra titulada ''Almagest'', on defensava també el geocentrisme i va idear, inventar, el sistema dels epicicles i deferents per explicar el movimiment dels planetes en òrbites circulars.

Geografía:

Eratòstenes (275-194 a.c.) va destacar com a matemàtic, com a astrònom i geògraf. Com a geògraf va calcular la circumferència de la Terra, amb un aparell molt petit, i va publicar els seus resultats en una obra titulada ''sobre la mesura de la terra'', i ho va fer de la següent manera:

Va adonar-se que el solstici d'estiu (el 23 de juny) a la població de Siena, el Sol queia absolutament perpendicular al terra, per tant durant uns segons ningú feia ombra, projecta ni edificis, ni persones. Mentre a Siena passava això, a Alexandria el Sol queia amb una inclinació de 7 i mig. Va adonar-se que 7 i mig és la 1/48 part d'una circumferència i per tant, va pensar que si multiplicava la distància entre Siena i Alexandria obtindría el perímetre de la Terra.

Va fer un dels primer mapamundis que es coneixen. Aquest mapa es coneix amb el nom ''Oikumene''. També va ser el creador del calendari Julià pel qual cada 4 anys afegim un dia al calendari al mes de febrer.

3.4.- LA MEDICINA:

La Medicina d'aquesta època està influènciada per l'activitat científica d'Aristòtil (que va ser botànic i zoòleg), per l'escola siciliana d'Empèdocles (feia disseccions) i per l'obra d'Hipòcrates de cos, en el useu hi havia un hospital perquè els alumnes féssin les seves pràctiques.

Un personatge important va ser Heròfil. Sabem que feia dissecucions, atribueix el pols al batec del cor i va situar la intel·ligència, en el cervell.

Un altre metge, Erisístrat va destacar per l'estudi del sistema nerviós i del sistema cardiovascular.

Claudi Galè (130-200 d.c.), durant 4 o 5 anys, va fer de metge en una escola de gladiadors, però era duríssim i ho va deixar. L'any 162 es va traslladar a Roma i va decidir que nomès curaría nobles i aristòcrates. Un dels seus clients era l'emperador Marc Aureli. Sabem que va fer estudis d'hidroteràpia (que utilitza l'aigua com a element curatiu) i va mostrar que l'orina era el resultat de l'activitat dels ronyons.

4.- LA DECADÈNCIA HEL·LENÍSITICA:

A finals del s.II a.c. , va començar a produir-se una decadència de la ciència        Hel·lenística, tot i que l'activitat del Museu continuarà endevant uns quants segles. Un dels últims matemàtics importants va ser una dona: HIPÀTIA D'ALEXANDRÍA. Va viure entre el 370 i el 415 d.d. (de la nostra època). Va dedicar-se al ensenyament de la filosofía, les matemàtiques, l'astronomía i la física en el ''Museu d'Alexandría'', feia classes. Va arribar a ser molt coneguda i de fet l'anomenaven ''La filòsofa''. La seva resistència a convertir-se al cristianisme va fer que fos brutalment assassinada la semana santa del 415.

Entre les causes de la decadència podem trobar en el primer lloc, la ciència i tecnología Alexandrines no disposaven dels instruments de mesura adequats. Un segon factor: el sistema de numeració grec era molt rudimentari. i al sistema Romà li pasava el mateix i de fet l'àlgebra no es desemvolupa totalment fins l'aparició del sistema indoaràbic (el que tenim ara, 1,2,3,4..). Finalment, una tercera causa: hi havía poca relació entre teoría/ciència i aprofitament pràctic/ aplicació pràctic/ tecnología.

Tots els personatges científics que hem vist eren nobles, aristòcrates, és a dir, la seva feina era sobretot teórica i poc pràctica.

Per acabar, amb l'Hel·lenísme desapareix el món antic, desapareix el món grecoromà i comença una nova etapa de 1000 anys, que és l'Edat Mitjana en la qual, a nivell científic es produiràn poques innovacions.