La Filosofia d'Aristòtil: Empirisme, Lògica i Causes

La Filosofia d'Aristòtil: Conceptes Fonamentals

Un sistema fonamentat en l'experiència

Aristòtil, alumne de Plató, va desenvolupar una filosofia fonamentada en l'experiència, allunyant-se del dualisme platònic i afirmant el monisme. La seva visió és profundament realista, sostenint que la naturalesa ens ha dotat d'ulls per percebre la realitat tal com és.

• Crítica al dualisme ànima-cos: Per a Aristòtil, no hi ha ànima sense cos, ni cos sense ànima; són inseparables.
• Estudi de la naturalesa: Va dedicar gran part del seu treball a l'estudi de la naturalesa, especialment la biologia.
• Fundació del Liceu: Va fundar una escola a Atenes, el Liceu, que es pot considerar un museu de ciències naturals dedicat a la recol·lecció i classificació de tota mena d'éssers vius.
• Metodologia empírica: Sempre parteix de l'experiència, amb una metodologia empírica.
• Obra: El Corpus Aristotelicum recull les seves obres. Hi ha una gran distància entre el que ell va escriure i el que ens ha arribat; el que ha perdurat semblen ser lliçons que impartia al Liceu.
• Contrast amb Plató: Mentre Plató s'esforçava per descobrir les definicions pures de les formes vives, Aristòtil parteix sempre de l'experiència concreta.

Parlar i raonar bé: L'Òrganon

La lògica com a mètode

Aristòtil és el model de pensador metòdic, que vol que tot ocupi el seu lloc. Està convençut que bona part dels problemes filosòfics són causats per l'absència de mètode, tant per designar cada cosa amb el seu nom com per utilitzar correctament aquests noms en els raonaments.

Per això, va escriure diverses obres recollides en l'Òrganon, un instrument de treball que proporciona la base per als seus escrits científics. Aquestes obres estan relacionades amb la filosofia del llenguatge i la lògica.

Aristòtil afirma que s'ha de clarificar l'estructura del llenguatge i l'estructura correcta dels raonaments. Estableix la teoria dels judicis i la dels sil·logismes:

• Un judici és una proposició. Hi ha quatre tipus de judici:
  1. Afirmatius
  2. Negatius
  3. Universals
  4. Particulars
  De dos judicis podem obtenir-ne una conclusió que lliga els extrems de les premisses.
• El terme mitjà és quan la combinació de judicis té un terme en comú.
• El sil·logisme és un tipus de raonament lògic format per tres proposicions:
  1. La premissa major (o premissa universal) és una idea amb valor universal, una veritat coneguda i acceptada per tots.
  2. La premissa menor (o premissa particular) és menys general, uneix i fa de nexe; conté una idea sobre el que volem saber —si és cert o no— i la comparem amb la premissa major.
  3. La conclusió és el resultat de la comparació entre les dues premisses.

El coneixement de les causes

Quatre factors per explicar la realitat

Si volem tenir una explicació completa d'un fet, hem de respondre a quatre preguntes: de què, què, qui i per a què. Aristòtil tradueix aquestes expressions amb la paraula causa i fa referència a quatre factors que conformen l'explicació completa d'un fenomen:

1. Causa material (de què): el substrat del canvi. Exemple: el marbre d'una estàtua.
2. Causa formal (què): la definició o forma adquirida amb el canvi. Exemple: la forma d'Atenea en l'estàtua. (Relacionat amb Pitagòrics i Plató).
3. Causa eficient (qui): l'agent impulsor del canvi. Exemple: l'escultor. (Relacionat amb Empèdocles i Anaxàgores).
4. Causa final (per a què): l'objectiu o propòsit del canvi. Exemple: per a un temple.

El mèrit d'Aristòtil és descobrir la insuficiència de cada una per si sola i integrar-les totes en un conjunt complet i coherent. Aquests conceptes s'integren en la seva ontologia, cosmologia i teologia, amb un fort component teleològic.

El finalisme aristotèlic

La finalitat com a raó última

En la natura, tot té una finalitat, entenent per tal no un "destí", sinó una articulació lògica entre les coses. Insistir en el concepte de finalitat li serveix per a argumentar —en contra de la tradició homèrica i alguns presocràtics— que en la natura no hi ha accident ni atzar.

L'existència d'una finalitat en la natura és l'argument a favor de la perfecció global de l'univers. La causa final seria l'element bàsic per poder suposar que l'univers és racional.

Exemple: Els melons no només existeixen per menjar-los, sinó, senzillament, que la natura no abandona res que li pugui ser útil.

Teologia

Aristòtil creu que Déu és perfecte i en descriu les característiques com a Primer Motor Immòbil:

1. Està en acte pur.
2. És pura forma, sense matèria, i no es pot veure.
3. És la causa final.
4. És el primer motor immòbil.