Filosofia Aristotèlica: Metafísica, Cosmologia i Epistemologia

La Ciència Moderna i la Filosofia Aristotèlica

La ciència moderna explica un fenomen a través dels seus mecanismes causals, el "com", no el "què". Això es deu al fet que tots els éssers són de la mateixa naturalesa, són matèria, sense diferències qualitatives o substancials ni "forma" en el sentit aristotèlic.

La ciència moderna tampoc es planteja la finalitat dels fenòmens; aquests tenen causes, no finalitats, objectius ni sentit. L'essencialisme i el teleologisme han estat eliminats de la ciència natural i, en bona mesura, també de les ciències socials.

La qüestió de si aquests conceptes també poden ser eliminats de la nostra comprensió de l'ésser humà serà un dels grans temes de la filosofia moderna i contemporània.

El Motor Immòbil d'Aristòtil

Argument del Primer Motor

• El primer principi de la física aristotèlica estableix que tot el que es mou és mogut per un altre.
• Per tant, hi ha d'haver un Primer Motor Immòbil que és l'origen de tot moviment.
• No pot haver-hi una cadena infinita de motors moguts. Aquest Primer Motor és etern i mou sense moure's, sent la causa final del cosmos.
• És Perfecte, totalment en acte i forma (Déu), i és un pensament que es pensa a si mateix.

El Significat de "Ser" en Aristòtil

Les Categories Aristotèliques

Aristòtil distingeix entre:

• Ousia (Substància/Entitat):
  • Primera: L'individu (p. ex., Sòcrates).
  • Segona: El gènere o l'espècie (p. ex., humà, animal).
• Accidents: Quantitat, qualitat, relació, lloc, temps, situació, possessió, acció, passió.

Substància: Matèria, Forma, Potència i Acte

• Matèria:
  • Primera: Els quatre principis (humit, sec, calent, fred) i els quatre elements (terra, aigua, aire, foc).
  • Pròxima: Fusta, bronze, or, carn, etc.
• Forma: Allò que dona essència i estructura a la matèria.
• Potència: La capacitat de ser o fer alguna cosa (activa o passiva).
• Acte (Entelèquia, Enèrgia): La realització de la potència, l'estat de perfecció o plenitud.

El Primer Motor és la forma i l'acte purs.

L'Univers Aristotèlic: Estructura i Moviment

L'univers aristotèlic es divideix en dues parts principals:

El Món Supralunar

• Conté els astres, que són incorruptibles i eterns.
• Estan constituïts pel "quint element", l'èter.
• Tenen un moviment perfecte: circular, etern i regular.
• Cada astre s'instal·la en una esfera d'èter moguda per un motor.
• La penúltima esfera és la de les "estrelles fixes".
• A l'última esfera se situa el Motor Immòbil.

El Món Sublunar

• Es caracteritza per la generació i la corrupció.
• Les substàncies es componen dels quatre elements (terra, aigua, aire, foc).
• El moviment és rectilini i natural.

Característiques Generals de l'Univers

• L'univers és un cosmos: un món ordenat, etern, finit, simètric i esfèric.
• És jeràrquic: està constituït per dos mons distints (sublunar i supralunar).
• El moviment és comú a totes les substàncies.
• És finit i en ell no existeix el buit.

La Teoria del Coneixement Aristotèlica

• La physis (natura) és totalment real i és objecte de coneixement científic.
• La percepció és imprescindible per al coneixement.
• Aristòtil és un empirista, ja que nega l'existència d'idees innates o separades de la realitat sensible.

Etapes del Coneixement

1. Sensació

• Objecte: Allò particular (substàncies primeres).
• Els òrgans sensorials són en potència les qualitats.
• L'òrgan capta la forma sensible de l'objecte sense la matèria.

2. Imaginació

• Reprodueix la sensació sense la presència de l'objecte.
• La ment necessita de les imatges per pensar.

3. Pensament (Enteniment)

• Capta les formes universals sense la matèria.
• És un procés d'abstracció (aphairesis = eliminació de qualitats): passar d'allò particular a allò universal (inducció).
• Dues classes d'enteniment (nous):
  • Pacient: Té la potencialitat de rebre les formes universals; és individual.
  • Agent: Produeix els conceptes universals; és immortal.

La Lògica Aristotèlica: Inducció i Deducció

Aristòtil és considerat el creador de la lògica formal. Va establir les principals formes de raonament:

• Raonament Deductiu: Va d'allò universal a allò particular.
  • El sil·logisme és el tipus de raonament lògic deductiu per excel·lència.
• Raonament Inductiu: Va d'allò particular a allò universal.

La ciència, segons Aristòtil, és principalment deductiva, partint de definicions, primers principis i axiomes. No obstant això, el coneixement funciona per la mescla d'inducció i deducció.