Filosofia antiga: Presocràtics, sofistes i Plató

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,72 KB

Presocràtics

S'anomenen així per haver desenvolupat la seva filosofia amb anterioritat a Sòcrates (filòsof que marca un estudi diferent a la filosofia grega). La principal preocupació dels presocràtics és la naturalesa (physis) i el principi de les coses (arché). Dintre de tots els dubtes sobre què és l'arché de la physis, trobem 2 ideals generals, els monistes, que pensen que hi ha un únic principi que explica totes les coses i els pluralistes, que diuen que hi ha una diversitat de principis. Alguns presocràtics són: Tales De Milet: considera que el primer principi és l'aigua. Anaximandre de Milet: el principi és material de les coses, l'apeiron, sense terme, sense límit i sense definició. L'indeterminat, l'indefinit. Anaxímenes de Milet: Principi material: l'aire per condensació i rarefacció. Heraclit: canvi continu, 'ningú es pot banyar en el mateix riu dues vegades' i Pitàgores: El que dóna accés a la naturalesa és la raó, però entesa com a raó matemàtica.

Sofistes

Eren els savis primitius que, a partir de Sòcrates i Platón, van demanar el seu prestigi, sent designats amb aquest nom. Eren pensadors del segle cinquè a.C. que es dedicaven a ensenyar principalment retòrica, és a dir, l'art de parlar bé, de l'art de persuadir, de convèncer... L'objectiu dels sofistes era donar la informació als joves, que ells consideraven necessària, per dedicar-se a la política. Els sofistes no creien en l'ideal de la veritat absoluta i prioritzaven el concepte d'utilitat, ensenyant la virtut com la capacitat d'ésser eficaç en política. Els sofistes tractaven de reunir una gran quantitat d'observacions de fets particulars per treure conclusions, tant teòriques com pràctiques, sent el seu mètode, per tant, empíric inductiu.

Plató

(Atenes, 427 - 347 a.C.) Filòsof grec. Junt amb el seu mestre Sòcrates i deixeble d'Aristòtil. Plató va abandonar la seva inicial vocació política i les seves aficions literàries per la filosofia, atret per Sòcrates. A diferència de Sòcrates, que no va deixar cap obra escrita, els treballs de Plató s'han conservat gairebé complets. La major part estan escrites en forma dialogada, de fet, Plató va ser el primer autor que va utilitzar el diàleg per exposar un pensament filosòfic, i això va fer que es constituís per si mateix un element cultural nou: la contraposició de diferents punts de vista, caracteritzacions, etc.

Alegoria: Ve a ser com una gran metàfora. El mite de la caverna, per exemple, n'és una.

Entradas relacionadas: