Filosofia antiga: Heràclit, Parmènides i Plató

Heràclit, Parmènides i Plató

Fisis: naturalesa/ Arjé: origen/ Heràclit: Defensava que tot es trobava en estat de canvi continu i ho defensa afirmant que “un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu”, ja que segons ell, en estar tot sotmès a un canvi continu, ni el riu ni l'home seran els mateixos el segon cop que hi passin. Heràclit entre altres filòsofs pensaven que el principi de totes les coses (arjé) era alguna cosa. En realitat, tot i que Heràclit va identificar que aquest principi era el foc, no s'ha d'interpretar en sentit literal, sinó com una metàfora: el foc està en moviment i canvi constant, com la natura mateixa. Tot aquest flux continu està governat per la llei que tot ho regeix: el logos.

Parmènides: El principi de Parmènides és que el ser no pot no-ser i el no-ser tampoc pot ser. "Ser" i "No-ser" tenen un sentit únic e integre. Si el ser és algo purament positiu el no ser no pot ser pensat. De fet les matemàtiques i la raó es basen en el terç exclós. Per Parmènides ja no hi ha un arjé. Tipo test: món de les idees platònic fa referència: Parmènides/ El món sensible platònic recull: Heràclit/ L’intel·lectualisme moral platònic defensa: Sòcrates/ Ciutat perfecta de Plató: Saviesa/ Educació és un element fonamental: Dialèctica/ Plató explica els nivells del coneixement: Homeomeries.

1. Plató el que vol amb el seu sistema polític és crear una societat perfecta on s'implanti la idea del Bé i la idea de la Justícia. La reforma que planteja Plató en la carta VII és que per arribar a construir aquesta societat, s'ha de fer de manera que els veritables filòsofs estiguin ocupant càrrecs polítics per governar la polis o bé que els que estan en aquests càrrecs polítics es converteixin en filòsofs, i d'aquesta manera arribarien a un alt coneixement que els permetria governar basant-se en el Bé i la Justícia.

2. Perquè el fet de tenir propietats els faria ambiciosos i en voldrien més, això provocaria que el sistema fallés. I si tinguessin fills o família, voldrien el millor per a ells deixant de banda l'aplicació del Bé i la Justícia. EX: Voldrien que els seus fills rebesin millor educació que els fills dels productors. En resum, aquest model polític funciona com a mecanisme, deixant de banda l'individualitat de les persones, i només pensant en el col·lectiu, aquest seria l'error de Plató en el sistema.

3.a) La idea del Bé és la causa de tot i de la bellesa que hi ha en totes les coses. En la regió del que és visible representa la llavor i en la regió intel·ligible representa la veritat. b) Plató fa una divisió anomenada dualisme entre: Món intel·ligible (Essència de les coses, idea del concepte de lo material, no canvia, és etern i seria el món original. Dins d'aquest es troba l'idea del Bé, Justícia i també es troba l'ànima.) Món sensible (Lo material, els conceptes, allò que veiem (aparença), còpia del món original, canvi. És on es troba el cos i també l'ànima com s'explica en el diàleg de "El carro dels cavalls alats", com amb el cos al món sensible portant la veritat a dintre.

4. Els sofistes es preocupen per l'home i la societat al igual que farà Plató, que busca un model polític perfecte. Els sofistes consideren que la veritat és discursiva, i no absoluta (que es pot argumentar), per Plató la veritat és única i absoluta, s'ha de demostrar (veritat=coneixement). Els sofistes parlen de relativisme moral, en el que el bé i el mal no són absoluts, per Plató només existeix un mateix bé i un mateix mal per a tothom.