Filosofia Antiga: Epicur, Sant Agustí i Diògenes

Epicur: Hedonisme, Atomisme i Felicitat

Els aspectes més destacats de la seva doctrina són l'hedonisme i l'atomisme.

Hedonisme (hedone=plaer, isme=doctrina)

És una doctrina filosòfica basada en la recerca del plaer i la supressió del dolor com a objectiu o raó de la vida.

Atomisme

És un sistema filosòfic segons el qual l'univers està constituït per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms.

Epicur va ser el fundador de l'epicurisme, que es basa a entendre la filosofia no per adquirir cultura, sinó per a ser feliç.

L'epicurisme va aconseguir la seva màxima difusió durant els primers segles del cristianisme, atraient enormement pensadors com Sant Agustí. La lògica d'Epicur serveix per abastar la veritat. Epicur assenyala la importància de definir clarament el significat de les paraules i estableix uns cànons o criteris que regeixen les formes de coneixement:

• Les sensacions, que ens proporcionen la informació.
• Les anticipacions, interpretacions subjectives del món.
• Els afectes (plaer i dolor), que ens orienten sobre el bé i el mal.

La Física d'Epicur

La Física d'Epicur s'inspira en Demòcrit i és materialista.

Sant Agustí: Pensament Cristià i Platonisme

La magnitud, la profunditat i, no obstant això, la novetat de la seva obra el van convertir en el pensador més rellevant del cristianisme.

Els pensadors cristians troben en el platonisme coincidències que els ajuden a comprendre la seva fe. Entre elles, cal destacar el dualisme platònic, amb la distinció d'un món sensible i un món intel·ligible:

• L'existència del demiürg, entitat "configuradora" del món sensible (el que, per als cristians, l'apropava a la idea de "creació").
• La idea de Bé, com a font de tota realitat, identificada amb la idea d'Un, el que s'interpretava com una afirmació simbòlica del monoteisme i de la transcendència de Déu.
• També respecte a l'home, l'afirmació de la seva composició dualista (ànima i cos) i la immortalitat de l'ànima es van considerar suports sòlids per a la defensa de les creences cristianes; així com l'afirmació platònica d'un judici final en què es decideix el posterior destí de les ànimes.

Per contra, l'epicurisme, l'escepticisme i l'aristotelisme seran objecte de rebuig, exercint una influència continuada a través dels segles en l'àmbit del cristianisme.

Diògenes de Sinope: Cinisme i Austeritat

Una de les coses que deia era que el robatori era admissible, ja que totes les coses són propietat del savi.

Les idees principals de la seva filosofia són les següents:

• La virtut consisteix a suprimir les teves necessitats, minimitzar-les.
• La societat és l'origen de moltes necessitats, però aquestes es podien evitar vivint austerament (senzillament).
• També deia que la mort no era cap mal perquè no teníem consciència d'aquesta.
• Deia que era un ciutadà del món, no d'una sola ciutat.

La Síndrome de Diògenes

La Síndrome de Diògenes es refereix a la tendència a recopilar objectes i allunyar-se de la societat.

Frase Cèlebre

"Un hombre debe vivir cerca de sus superiores como cerca del fuego: ni tan cerca que se queme ni tan lejos que se hiele."