Filosofia de l'Acció i Teories Ètiques: Conceptes Clau

L'Acció Humana: Concepte i Elements

Acció: Definició i Agent

L'acció és la intervenció, o no intervenció, intencionada d’un ésser humà en el curs dels esdeveniments. L’agent és l’humà que intervé o no intervé intencionadament en el curs dels esdeveniments. Parlem d’acció només si hi ha un agent. Les intervencions inconscients i involuntàries no són accions; només les conscients i voluntàries són les autèntiques accions humanes. Totes inclouen una conducta observable i un procés psíquic inobservable.

Conseqüències de l'Acció

Les conseqüències són tots els esdeveniments causats per l’acció i no pretesos per l’agent. L’agent volia i desitjava que es produís el resultat, mentre que no creia ni desitjava que es produïssin les conseqüències.

Causes i Raons de les Accions

Els esdeveniments s’expliquen per causes, que són esdeveniments diferents dels efectes. Les accions, en canvi, s'expliquen sobretot per raons.

Motius i Creences en l'Acció

L’agent vol aconseguir un fi, i aconseguir aquest és el motiu (són mentals i formen part de l’acció) i una de les raons de l’acció. Les creences són una altra raó de l’acció. Si no cregués que actuant d’aquesta manera pogués aconseguir el fi, no ho hauria fet. Tant el motiu, que és assolir el fi, com les creences sobre els mitjans per assolir-lo, constitueixen les raons d’una acció.

Comportaments Socials i Entorn

Hi ha moltes causes que provenen del nostre entorn social (amistats, família...), ja que naixem i vivim en societat.

L'Acció Racional: Ús de la Raó

La racionalitat és l’ús adequat de la raó, i s’aplica a les nostres creences, als nostres motius i a les nostres accions. La racionalitat consisteix a triar la millor opció en cada circumstància després de considerar tots els elements de la situació.

Què és una Acció Racional?

És una acció basada en bones raons. Els motius i les creences han de ser racionals i coherents entre si.

Maquiavel: La Fi Justifica els Mitjans

La frase de Maquiavel "la fi justifica els mitjans" vol dir que no importa el camí per arribar a allò que es vol aconseguir.

Ideals Filosòfics i Ètics

L'Ideal Escèptic: Coneixement i Tranquil·litat

L’escepticisme ensenyava que els humans no podem conèixer com són les coses en si mateixes. Només podem conèixer les coses relatives a nosaltres, a les nostres circumstàncies i al nostre sistema sensorial. L’escepticisme convidava a no formular cap judici sobre com són les coses; aquesta suspensió ens porta a la tranquil·litat anímica.

Com Hem de Viure Segons l'Escepticisme?

Recomanen seguir els costums i les lleis del lloc on vivim; l’acceptació sense preocupacions de les convencions imperants ens dona la calma espiritual, que és pròpia de la felicitat a què aspirem.

L'Ideal Cristià Primitiu: Fe i Comunitat

Després de la mort de Jesús, va néixer entre els seus seguidors la creença de la seva ràpida resurrecció definitiva, atès que el consideraven el Messies. A partir d’aquest moment, es van començar a formar i expandir les primeres comunitats cristianes. La seva esperança en la tornada immediata del Messies anava acompanyada de penediment i oració, d’una moral radical de lliurament, ajut mutu, amor als germans, pobresa i comunitat de béns.

Teories Ètiques: Fonaments de la Moral

Una teoria ètica és un conjunt sistemàtic d’idees racionals sobre la moral. Les teories ètiques intenten determinar i fonamentar què és el bé, l’acció correcta, el deure i la virtut.

Tipus de Teories Ètiques

Metaètiques: Significat dels Judicis Morals

Les metaètiques se centren en qüestions com ara què significa la paraula "bé", si els judicis morals poden ser vertaders o no, o com es justifiquen els judicis morals.

Teories Normatives: La Vida Moral

Les normatives s’ocupen de la vida moral, i ho fan fonamentant i sistematitzant una moral ja existent, encara que a vegades generin noves creences i comportaments morals. També s’apliquen a qüestions concretes de la vida, tant individual com col·lectiva.

Teories Imperatives: Què Hem de Fer?

Aquestes teories responen a la pregunta: "Què he de fer?"

Teories Conseqüencialistes

Les teories conseqüencialistes donen importància al resultat i a les conseqüències de les accions. Justifiquen i fonamenten la correcció moral d’una acció únicament en les bones conseqüències que té. Les més representatives són:

• L'Egoisme Ètic

  L’únic bé que compta és el de l’agent. Afirma que la correcció moral d’una acció es justifica i fonamenta només en el benestar més gran que proporciona a l’agent. Defensada per Thomas Hobbes (1588-1679): "Les accions moralment correctes, les que hauríem de dur a terme, són aquelles que globalment ens resulten més satisfactòries, tenint en compte els seus resultats i conseqüències."

• L'Utilitarisme

  Teoria ètica que afirma que la correcció moral d’una acció es justifica i fonamenta només perquè és més útil, és a dir, perquè produeix més bé. Una acció és moralment correcta o obligatòria si, i només si, produeix una quantitat de felicitat major que qualsevol altra acció alternativa possible. Utilitaristes clàssics: Jeremy Bentham, John Stuart Mill, Henry Sidgwick.