Filosofia

TEXT 2

Pregunta 1  Plató ens explica que les persones que estan millor preparades(els savis) deuen de ser educades a través de la dialèctica ascendent del coneixement amb la finalitat d’adquirir el màxim saber: la idea del Bé,en el qual hi ha el pas del món sensible ple d’erradesa partit de les opinions (món de la caverna) al món intel•ligible, món de perfecció (món exterior). Quan aquests hagin arribat al bé hauran de tornar a baixar al món sensible per compartir el seu coneixement a totes les classes socials, és a dir ho hauran de posar al servei de la comunitat per obtenir un Estat Just i la felicitat d’aquest. A la vegada aquesta activitat de formació realitzada per el govern deu de provocar una consolidació del’Estat.

Pregunta 2:«bé en si mateix»: Plató es refereix a la idea suprema (Idea del Bé) que té com a característiques el ésser, la perfecció, la justícia i la veritat de tot el món intel•ligible Aquesta té preeminència sobre les altres és lafont de l'existència de totes les idees.

«desgraciats captius»:Plató es refereix a les persones que viuen en el món sensible, és a dir,els presoners de la caverna.

Pregunta 3 Plató parteix de la base que només qui coneix el Bé pot governar la polis d’acord amb el model de perfecció del món intel•ligible. La Idea del Bé es l’idea suprema i la perfecció absoluta. S'identifica, doncs, amb la Bellesa i amb la Justícia perfecta. La idea del Bé aplicada al món social i a la política s'identifica amb la idea de Justícia. També la idea de Bé alhora dóna sentit a totes les altres Idees. La idea del Bé és el principi de la ciència, de la veritat i de la perfecció de les coses.Per tant la Idea del bé vindria a ser una super-idea ja que és el principi i la fonamentació de totes les altres. Tot el conjunt de idees estan en globades en la Teoria de les Idees. Plató distingeix en aquesta teoria dos menes de realitats amb dos objectius diferents:Per una banda, hi ha un Món intel•ligible que és el món de les formes pures i que constitueix la realitat. Per altra banda, hi ha un Món sensible que és el món de les coses en el qual els objectes són còpia, imatge o reproducció de les formes pures(Idea). El món que coneixem pels sentits és una còpia d'un altre món: el món de les idees.En el món de les Idees es troben les formes pures(els models perfectes). Les idees són úniques són eternes i són indivisibles. Plató suposa que el món de les idees hi ha un model de perfecció que els objectesdel món material copien i imiten. És per això que només hi pot haver ciència en el món intel•ligible i que en canvi el món sensible és només pura opinió. En el món sensible les coses que percebem pels sentits són més o menys semblants a la Idea ,en canvi,la perfecció de les Idees és absoluta. Per arribar al món intel•ligible només hi ha un camí. L’ànima, que en un principi estava al món de les idees i que va caure al món sensible, ha de fer un procés d’aprenentatge ascendent alre cop cap al món de les idees, per recordar allò que ja sabia (reminiscència). Aquest procés de l’ànima respecte al cos s’anomena‘dialèctica’. La dialèctica és l’únic mètode através del qual,es pot arribar a la idea de Bé.L’únic que està preparat a aplicar la idea de Bé a la tasca política,és l’home del qual coneix la idea de Béper què s’ha sotmès al procés de millora dialèctica en el coneixement.TEXT 3Pregunta 1 el tema d'aquest fragment es l'explicacio del mite de la caverna i la doctrina platonica i la idea del Be. Aquest tema esta desenvolupat en 2 part ben diferenciades: 1a part del text es refereix a: 1-corespondencia entre el mon de la caverna amb el mon visible. 2-la sensio cap a l'exterior de la caverna amb la sensio del coneixement de l'anima fins al coneixement del be. 2a part del text es menciona que: el Be es l'ultim que es coneix i amb molt d'esforç. Una vegada coneguda aquesta idea es compren que es la causa de tot quan existeix en el mon de les idees i la causa de la seva compressio intel·lectual.Pregunta 2: Idea del Bien: causa de todas las cosas rectas y bellas; en el mundo visible ha engendrado la luz y al sol, y en el ámbito inteligible es la productora de la verdad y de la inteligencia; es la realidad que es necesario ver para poder obrar con sabiduría tanto en lo privado como en lo público.

Inteligencia: Contemplación por la que se alcanza la sabiduría o el último grado cognoscible por el que contemplamos directamente lo auténticamente real.